N.4
Estel -Verd
Oh! Sóc el follet més feliç del món real i de l'Imaginari junts! No ho sabeu? Resulta que a casa la meva Amiga cada any hi passen SS MM els Reis Mags d'Orient i deixen regals! La meva Amiga em va dir que els havia escrit i que havia demanat regals, també un per mi.
- I que els has demanat?
- Una sorpresa. No es pot dir.
Com podreu comprendre, estava tan intrigat que no podia dormir i intentava sostreure-li el secret mitjançant tota mena de estratagemes, però tot va ser en va. La nit de Reis, com cada nit, vaig anar a dormir al seu costat i va tenir cura que no m'escapés fins al menjador per espiar els Reis i veure què deixaven.
- Si et troben despert, no et duran res!
Però tan bon punt ens vàrem llevar, hi vaig anar volant i allà, dins el cove però damunt tots els altres paquets, n'hi havia un de petit que posava:
"Per a l'Estel-Verd"
Imagineu-vos la meva impaciència, molt més quan em vaig tenir que esperar a que vinguessin els nostres veïns per obrir tots els regals junts. Estava excitat, tot donant voltes i voltes. Però per fi, em van donar el primer regal a mi, el vaig obrir i... allà hi havia el més meravellós calidoscopi que mai s'hagi vist. Els Reis Mags d'Orient m'han portat un calidoscopi!!! Tot un calidoscopi per mi sol! No és fantàstic? Un meravellós calidoscopi! Els Reis fan regals magnífics! Per fora és blanc i negre però per dins... és de tots colors i formes: vermell, rosa, taronja, verd gespa, verd maragda, fúcsia, groc, blau cel, blau ultramar, blau-verd, blanc, lila, etc. tot amb vidres transparents de figures diverses: quadrats, triangulars, circulars, rectangulars, anulars, de flors. que es sobreposen i combinen amb nous matisos. I, en fer-lo girar, emergeixen dibuixos hexagonals, com estranyes flors o estels o formes abstractes, totes variades. Esguardar dins un calidoscopi és immergir-se en un joc de miralls al País de la Bellesa! És preciós! I les figures no es repetien mai! I desprès de fer-li donar voltes amb les mans, el mantinc fix i sóc jo qui dono voltes a l'aire de cap per avall i per amunt. I les formes continuen essent sempre diferents, cada cop més belles i fascinants. I m'hi passo hores i hores, les més felices dels sis mil anys de la meva vida. Quina meravella és gaudir d'un calidoscopi!!!
Estel-Verd.
P.D. A casa l'Anna i en Quim, el Reis també em van portar una pàgina Web!!! Però encara no sé gaire com va.
2 comentaris:
BOTÓ D'OR
Hola Estel Verd!
Ja és hora que hagi trobat un follet amb qui pugui intercanviar
quatre paraules, em pensava que això no arribaria mai!
Però deixa'm presentar-me, em dic Botó d'or i visc a l'alta
muntanya, bé ara he baixat una miqueta perquè unes Bones Dones
ens han deixat la seva casa per poder-hi passar l'hivern i ves
qui s'entorna cap als cims si aquí tenim tot el que necessitem.
Com pots veure no visc sol, som uns quants follets que ens hem
instal·lat a la Val D'Aran i que de tant en tant fem un
recorregut per tot el Pirineu i pels
Alps, que és on tenim la resta de la parentela.
Estic content perquè he esbrinat que la teva Amiga coneix les
meves BDs. Ara, estan una mica atrafegades, semblen ximpletes.
Treballen, treballen, treballen i no se n'adonen que el temps
passa volant, bé, sí que se n'adonen, però és com si no
poguessin parar.
A ciutat tot és diferent. Es feineja i res no s'acaba. Es puja
i baixa dins d'una capsa que en diuen ascensor, se sent una
pudor insuportable de gasolina, et creues amb un munt de gent a
qui no coneixes i el que és més trist, no sents els ocells ni
pots veure les postes de sol perquè uns grans casolots te la
tapen.
Sense anar gaire més lluny, jo l'altre dia em vaig seure en un
banc d'una d'aquestes placetes que encara fan goig, feia un bon
solet i tot sentint la xerrameca d'uns vellets em vaig quedar
endormiscat. No sé si ho vaig somiar, però les darreres
paraules que em van quedar gravades només sonaven a desgràcies.
Vaja, que no tenien res a veure amb la tranquil·litat d'uns
dies bonics de desembre i menys en els volts de Nadal.
I ara que parlo de Nadal, a casa de les BDs tampoc hi ha
pessebre. Ja fa dos anys que no n'hi ha. Aquest any, però, em
pensava que la Q (que és el nom d'una de les BDs) en faria
perquè vaig veure que havia anat a la fira de Santa Llúcia a
comprar uns bens i unes vaques. Però no, el ramat està guardat,
i a veure si l'any que ve quan el vulgui posar al costat d'un
rabadà, les bestioles ja hauran escampat la boira i qui sap on
seran.
A vegades passen coses d'aquestes.
La M (que és l'altra BD ) fins i tot la vigília de Reis va
triscant. Neteja que netejaràs i vinga coure menjar.
És una llàstima que ja no creguin amb els Reis, com tots els
adults, és clar. Perquè els Reis existeixen, com nosaltres, els
follets. Perquè, qui sinó fa renéixer cada any una màgia
especial, dolça i plena de melanconia, de color d'olor de poma,
que dic jo, i que és com un embolcall suau de totes les coses
punxegudes que a vegades ens van burxant.
I els follets? Qui sinó vigila la llar, fan sentir aquella
música que només cadascú pot oir i pinten amb aquells colors
transportats de llocs paradisíacs els més bonics pensaments que
hom pugui tenir?
Vaja noi, ja veus que aquí quedem molt bé, és nota que això va
adreçat a un altre follet!
Repeteixo el que he dit al principi, estic content de poder-me
posar en contacte amb algú que m'entengui, que sigui capaç de
veure-hi més enllà i que no sigui tan curtet com tota aquesta
gent tan intel·ligent que només veuen i senten allò que els
volen encolomar.
Sé que les meves BDs els encantaria conèixer-te i que si
sabessin que t'estic escrivint em dirien que enviés a la teva
Amiga tota la Pau, l'Alegria i la Màgia de la vida.
BOTÓ D'OR
BOTÓ D'OR
Hola Estel Verd!
Ja és hora que hagi trobat un follet amb qui pugui intercanviar
quatre paraules, em pensava que això no arribaria mai!
Però deixa'm presentar-me, em dic Botó d'or i visc a l'alta
muntanya, bé ara he baixat una miqueta perquè unes Bones Dones
ens han deixat la seva casa per poder-hi passar l'hivern i ves
qui s'entorna cap als cims si aquí tenim tot el que necessitem.
Com pots veure no visc sol, som uns quants follets que ens hem
instal·lat a la Val D'Aran i que de tant en tant fem un
recorregut per tot el Pirineu i pels
Alps, que és on tenim la resta de la parentela.
Estic content perquè he esbrinat que la teva Amiga coneix les
meves BDs. Ara, estan una mica atrafegades, semblen ximpletes.
Treballen, treballen, treballen i no se n'adonen que el temps
passa volant, bé, sí que se n'adonen, però és com si no
poguessin parar.
A ciutat tot és diferent. Es feineja i res no s'acaba. Es puja
i baixa dins d'una capsa que en diuen ascensor, se sent una
pudor insuportable de gasolina, et creues amb un munt de gent a
qui no coneixes i el que és més trist, no sents els ocells ni
pots veure les postes de sol perquè uns grans casolots te la
tapen.
Sense anar gaire més lluny, jo l'altre dia em vaig seure en un
banc d'una d'aquestes placetes que encara fan goig, feia un bon
solet i tot sentint la xerrameca d'uns vellets em vaig quedar
endormiscat. No sé si ho vaig somiar, però les darreres
paraules que em van quedar gravades només sonaven a desgràcies.
Vaja, que no tenien res a veure amb la tranquil·litat d'uns
dies bonics de desembre i menys en els volts de Nadal.
I ara que parlo de Nadal, a casa de les BDs tampoc hi ha
pessebre. Ja fa dos anys que no n'hi ha. Aquest any, però, em
pensava que la Q (que és el nom d'una de les BDs) en faria
perquè vaig veure que havia anat a la fira de Santa Llúcia a
comprar uns bens i unes vaques. Però no, el ramat està guardat,
i a veure si l'any que ve quan el vulgui posar al costat d'un
rabadà, les bestioles ja hauran escampat la boira i qui sap on
seran.
A vegades passen coses d'aquestes.
La M (que és l'altra BD ) fins i tot la vigília de Reis va
triscant. Neteja que netejaràs i vinga coure menjar.
És una llàstima que ja no creguin amb els Reis, com tots els
adults, és clar. Perquè els Reis existeixen, com nosaltres, els
follets. Perquè, qui sinó fa renéixer cada any una màgia
especial, dolça i plena de melanconia, de color d'olor de poma,
que dic jo, i que és com un embolcall suau de totes les coses
punxegudes que a vegades ens van burxant.
I els follets? Qui sinó vigila la llar, fan sentir aquella
música que només cadascú pot oir i pinten amb aquells colors
transportats de llocs paradisíacs els més bonics pensaments que
hom pugui tenir?
Vaja noi, ja veus que aquí quedem molt bé, és nota que això va
adreçat a un altre follet!
Repeteixo el que he dit al principi, estic content de poder-me
posar en contacte amb algú que m'entengui, que sigui capaç de
veure-hi més enllà i que no sigui tan curtet com tota aquesta
gent tan intel·ligent que només veuen i senten allò que els
volen encolomar.
Sé que les meves BDs els encantaria conèixer-te i que si
sabessin que t'estic escrivint em dirien que enviés a la teva
Amiga tota la Pau, l'Alegria i la Màgia de la vida.
BOTÓ D'OR
Publica un comentari a l'entrada