dimarts, 16 de gener del 2007

Estel-Verd, n. 5


N.5 Estel-Verd.






A petició d'alguns dels meus nous amics, us vaig a expliqui quins són els meus orígens i com sóc. Així em coneixereu millor.



Heu de saber que fa molt, moooolt, mooOOOOOlt de temps, quan el món era jove, la Selva Negra era un bosc d'avets altíssims, que encara no havien estat mai talats i, per tant, tenia els arbres més antics que havien sorgit de la Mare Terra. Eren tant alts i atapeïts, que les seves branques i les seves fulles impedien de totes totes que cap raig de sol arribés a tocar les parts baixes dels troncs gegantins ni del terra. És per això que aquest bosc va ser anomenat la Selva Negra.



Aquests avets feia tants milers i milers d'anys que havien sorgit que les part baixes dels seus troncs eren gairebé del tot cobertes per un espessa capa de molsa verda, flonja, suau, atapeïda, que no havia vist mai el cel o que no rebia altre llum que la molt indirecta que arribava travessant les fulles o des de les petites clarianes de gespa.



Però va arribar una tarda d'estiu en que va fer una forta tempesta amb un vent tan huracanat que va abatre a terra les branques velles d'un avet enorme. Les va arrossegar lluny i la part baixa del tronc de l'arbre va quedar a cel obert.



Quant els núvols de la tempesta es van enretirar, la molsa va veure el cel que abans no havia vist mai, i, allà dalt, un estel bellíssim i resplendent. Fascinada i esbalaïda, va fer un crit de joia tant impressionant que, des de dalt de les altures, l'estel la va sentir commogut i veient la molsa tan verda, bella i dolça li va enviar un raig de llum puríssim i amorós. En rebre la clara llum de l'estel, la molsa va aparèixer com transfigurada i els seus bells tons de verd van brillar com si fossin pedres precioses - maragdes, malaquites, turqueses, aiguamarines i turmalines. I d'aquell encontre amorós, sobtat i impetuós, alhora que profund i dolç, fruit de la planta més humil i l'astre més alt, vaig néixer jo, l'Estel-Verd, brillant com un estel i verd com la molsa. I els qui eren com jo, Esperits de la Natura però sorgits abans que jo, em van acollir, em van educar i em van revelar quina era la meva missió.



Tot el que em van ensenyar us ho aniré explicant en altres e-mails.





Estel-Verd

­­

1 comentari:

Estel Verd ha dit...

Crec que és molt bonic i encisador