dimecres, 26 de desembre del 2007

Estel-Verd, n. 45

N.45  

 

Estel -Verd.

 

 

Dites i rodolins de la Selva Negra.

 

A la Selva Negra tenim un conjunts de dites i rodolins que parlen de la relacions entre els Esperits de la Natura, la música i la natura. N'he traduït i adaptat alguns al català perquè, si voleu, les useu per aquí. Jo els trobo molt bonics. I vosaltres? Digueu-me quin us agrada més! 

 

"Cants de fades i follets / l'enveja dels ocellets."

"La fada al violoncel / fa parar l'orella al Cel."

"El follet a la viola / fa parar l'ocell que vola."

"Un follet és més bonic / que un neret al matí".

"Bonic com la melodia / dels follets al migdia"

"Un plàcid crepuscle formós / com música dels follets del bosc."

"Músiques encantades /  de follets i fades."

"El cant del follet / fa sortir el solet."

"Quan el follet canta / la lluna s'encanta."

"Quan els follets fan melodia / hi ha estels en harmonia."

"Com fades i follets fen melodia / només hi ha qui té els estels en harmonia."

"A la nit, sota l'avet / se sent el cant del follet."

"Sobre l'herba fresca / els follets fan gresca."

"Si un follet toca el flautí / hi ha harmonia a la nit."

"El rossinyol toca el flautí / i el follet el violí."

"Dins les aigües saltarines / hi ha fades dansarines."

"Dins el bosc d'avets / càntics de follets."

"En un bosc de verds avets / sempre hi ha cants de follets."

"En el Silenci de la Nit / la Música és l'Esperit."

"Si sents melodies encantades / és que ve de follets i fades."

"La més bella melodia / cançó de follet al migdia."

"Quan el sol és pon / la cançó va al son."

"La Selva Negra nevada / és com el son d'una fada."

"L'arpa dels follets / és la brisa dels avets."

"Quan la Selva Negra canta / el Cel s'encanta."

"Si el Cel Canta / la Selva Negra s'encanta."

"La Selva Negra en primavera / a lluir flors no té espera."

"Si canta un elf en primavera / la bellesa no té espera."

"El follet a l'estiu / si no canta no està viu."

"Dels follets cantada / alegria assegurada."

"Si els follets canten / els estels s'encanten."

"La melodia de les flors / als follets commou els cors."

"Les violetes del bosc / quan canten donen repòs."

"Ajagut sobre la molsa / la melodia és més dolça."

"Quan el rossinyol canta a la nit / el son és molt més bonic."

"Quan els Esperits de la Natura convoquen un encanteri / la boira fluctuant omple el bosc d'avets de misteri

"Quan les boires fluctuen enmig dels avets / els gnoms ho contemplen sota els bolets."

"Si el follet canta / la boira s'escampa."

"En un prat ple de blauets / hi veureu dansar follets."

"Si el cel plora amb pluja abundosa / la terra s'alegra amb flors ufanosa."

"A la nit, amb l'oreig suau / l'esperit s'omple de pau; // de dia, si l'ocell refila / el cor s'omple d'alegria."

                            

                  Estel-Verd

 

"La Selva Negra nevada / és com el son d'una fada."

dimarts, 11 de desembre del 2007

Estel-Verd, n. 44

N.44

Estel -Verd.

Bon Nadal!!!

Que bonic és el Nadal a la Selva Negra! I com enyoro no poder participar a les seves festes, tan entranyables! Us les explico?

A les afores del bosc, hi ha el monestir benedictí de Heilige Maria vom Schwarzwald (Santa Maria de la Selva Negra). És molt popular a la zona, tant entre els humans com entre els Esperits de la Natura i els animals ja que fa les funcions de parròquia de les cases de pagès i aldees escampades pels prats o boscos de l'entorn així com de centre cultural, d'ensenyament, vigilància rural i mercat. A uns dos quilòmetres més a l'est hi ha el petit monestir benedictí femení de Heilige Weihnacht (del Sant Nadal), situat damunt una cova santa d'on, segons la llegenda, una nit de Nadal va sorgir una gran llum i els animals de la Selva Negra i les fades i follets – hi ha qui diu que eren àngels, que potser també n'hi havia algun, però jo crec que, allà, sobretot eren fades i follets - estaven en adoració. Hi va ser trobada una talla romànica de Mare de Déu amb l'Infant,

A la imatge de la Verge se li va dedicar la gran església de Heilige Maria, que custodien els monjos. Cada any, per la nit de Nadal, celebrem la

festa i el 24 quan ja s'ha fet fosc, anem tots cap a Heilige Weihnacht on les monges i altre gent ja ho tenen tot apunt: uns grans trineus tirats per rens i cérvols, amb cobertes que es poden posar i treure per si neva o fa molt fred i amb torxes enceses. Al primer trineu hi pugen els Tres Reis vinguts d'Orient i les monges. L'altre gent puja als trineus següents, tot cantant nadales. I darrera i a l'entorn hi anem la resta: fades, follets, silfs, elfs, Jenseitgeister (Esperits del Més Enllà), cérvols, conills, ocells, fins i tot els trolls. Tothom que pot – els peixos, les salamandres i les formigues, per exemple, no poden ni tampoc la gran fada Besllum Boscana qui, a aquella hora, ha de vetllar al seu palau. Però ho veu tot per seu mirall. – I tots portem fanals, torxes, branques d'avet o boix grèvol i anem ballant i picant de mans i peus o tocant instruments i cantant:

Stille Nacht! heilige Nacht!

Alles Schlaft einsam wacht...

(No cal que la tradueixi, oi?)

I així cantant, dalt els trineus lliscant sobre la neu i sota la nit estelada, ens dirigim a Heilige Maria a celebrar la Missa del Gall.

La troballa i la festa daten del segle XII. Però quan és va celebrar per primera vegada, no estava previst un detall importantíssim: l'estel de Nadal que, pel cel, condueix els Reis vers el Nen Jesús. Va ser quan la caravana de trineus ja estava en marxa, que jo em vaig posar al davant de tot, vaig encendre la meva llum clara i verda i em vaig posar a guiar la comitiva. I tothom va cridar:

- Mireu! Mireu! L'Estel-Verd fa d'Estel de Nadal!

A partir d'aleshores, sempre que vull, faig d'Estel de Nadal, tot i que d'altres follets i fades que també volen i son lluminosos, desitgen fer-ho. Però el comitè d'Esperits de la Natura va decidir que jo tenia la preferència, perquè havia estat el primer en tenir la idea i perquè, en ser fill d'un estel, llueixo més que els altres. Però se'm va aconsellar cedir els meus drets de quan en quan, perquè tothom es pugui lluir. Així, des que estic a Barcelona, cada any ho fa un follet diferent. I, a més, per que tots estiguin contents, les fades van teixir un gran vel lluminós que fa de cua d'estel que jo o el meu substitut ens lliguem a la cintura. I tots els follets i fades que volen s'hi agafen i van volant darrera com si formessin part de la cua de l'estel. I així, l'Estel de Nadal te una cua llarguíssima que cobreix la meitat del cel.

Però quan vaig jo al capdavant, sóc el qui llueixo més. I, des del Cel, el meu pare l'Estel Bell que s'ho mira, està ben orgullós del seu fill!

La meva Amiga i jo us desitgem:

Molt Bon Nadal i Feliç Any 2008!!!

Maria Assumpta i Estel-Verd.

Mireu! Mireu! L'Estel-Verd fa d'Estel de Nadal! ...

I l'Estel de Nadal té una cua llarguíssima que cobreix la meitat del cel.