Estel-Verd, n. 20

N.20

Estel -Verd.

La meva Amiga estava asseguda a una soca del bosquet de Vilada i jo a la branca d'un pi, molt a prop d'ella.

- Aquí també és molt bonic, - en deia – però no m'hi puc estar gaires dies, ja que a l'hospital ho tenen ple.

- I a Barcelona, vius sola? No t'agradaria viure amb algú?

- Mira Estel-Verd, la convivència és difícil. Hauria de ser algú amb una sensibilitat com la meva. A més, jo sé que als meus pares no els pot suplir ningú. Tota una vida junts! La meva mare vivia per a mi. Quan tornava a casa, em preguntava com m'havia anat els estudis, si estava cansada o si hem feia il·lusió quelcom, m'ho preparava tot, jo vivia com una reina... Tal com em va dir una amiga meva, de mare només n'hi ha una. Ara m'he acostumat a viure sola, tot i que, si hagués volgut, viuria a prop la família. Faig el que vull, no he de demanar comptes a ningú. I quan necessito alguna cosa, tinc la meva família, els meus veïns, amics, la noia que m'ajuda a la casa...

- Si, si, suposo que això és veritat. Però jo sento que el fons del teu cor està trist. Jo ho sé! Perquè ningú t'espera quan arribes a casa, ni et dona un petó, ni et pregunta com et va la tesi doctoral, ni et renya perquè no t'has posat l'abric amb el fred que feia, ni prepareu les vacances de l'estiu junts... Des que la teva mare és morta, ningú t'estima a tu amb preferència. Tens gent que t'aprecia, si, però no qui comparteixi els teus somnis ni tingui els teus mateixos anhels... Jo vindré a viure amb tu i et faré companya, seré el teu amic que només viurà per tu ...

- Oh, jo sé que no existeix qui només visqui per mi.

- Potser no al món dels humans. Però dins el Món Imaginari, si. I jo sóc un follet i t'estimo molt.

- Però no podries veure a Barcelona, sense boscos, ni llacs, ni molsa, ni gespa, ni flors, ni fades, ni ocells...

- Jo sóc màgic i puc fer moltes coses que no sospites. A més, tu tens Imaginació, que és el meu principal aliment. I, sobre tot, t'he escollit a tu per ser la meva Amiga. I, perquè ho sàpigues, no té un follet tothom que vol sinó sols aquell qui és escollit per un follet. I jo t'he escollit: així que ara m'hauràs d'aguantar, vulgues o no.

Estel.-Verd.

Nota: Si no voleu rebre més l'Estel-Verd, comuniqueu-ho a maria-assumpta@terra.es . Si voleu consultar els números anteriors i/o voleu fer comentaris a l'Estel-Verd, ho podeu fer a l'adreça d'internet http://www.estelverd.blogspot.com .

Estel-Verd, n. 19

N.19

Estel -Verd.

Vaig trigar bastants anys a retrobar la meva Amiga. La vaig fer cercar per Barcelona, però com que Barcelona és tant gran i la gent no és coneix entre ella, no hi havia manera! Finalment, al Bergadà em van presentar un cavall volador que venia del Pirineu que es deia Vent d'Or i que tenia una Amiga que se l 'estimava molt... i que va resultar ser aquella que jo havia trobat aquella tarda a la Selva Negra i que havia evitat la destrucció del matoll de gencianes blaves. Imagineu-vos la nostra joia comú en retrobar-vos! La nostra amistat tan ferma data de aleshores i també les hores més felices de les nostres vides. Ella passava els estius al Pirineu amb els seus pares que, a la ciutat, eren com molta gent, preocupada i rutinària, però que, un cop a la natura, es transfiguraven i esdevenien trempats i sensibles. Sobre tot amb la mare de la meva Amiga vàrem fer una bona amistat i vaig veure que era gràcies a ella que la meva Amiga havia après a comunicar-se amb els Esperits de la Natura.

El Vent d'Or ens portava a tots volant per sobre les valls verdes i florides de Boí, Sant Maurici i Aran i descansaven en els seus boscos on collíem maduixes i gerds, admiràvem les flors i jèiem al prat junt als llacs on ens deixàvem enlluernar pels reflexos del sol de la tarda dins l'aigua i ens endinsàvem dins un món lluminós de pura joia.

Així vàrem passar varis estius, feliços i en pau. Al cap d'uns anys, vaig tenir una important missió a la Selva Negra i gairebé no podia venir al Pirineu. Farà uns quinze anys, em vaig assabentar que la mare de la meva Amiga havia mort, que el seu pare estava delicat i que ella pujava al Pirineu però sense cotxe que la dugués als boscos. Jo continuava amb la meva missió a la Selva Negra ... fins que fa dos estius, el Vent d'Or em va fer arribar la notícia que la meva Amiga havia agafat una malaltia que l'obligava a anar cada dos dies a l'hospital i que no podia marxar a les muntanyes més que algun dia escadusser... La vaig cercar i no la vaig trobar. Però l'estiu passat, mentre jo era al Bergadà amb el meu amic Barretina Torta, va venir el Conill Marronet i em va dir que la meva Amiga passava uns dies a Vilada i que anava a l'hospital de Berga per al tractament. Em va faltar temps per anar-la a retrobar i abraçar-la.

El proper dia us explico com va anar.

Estel.-Verd

Reflexos del sol del capvespre a un llac d'Aigües Tortes

Estel-Verd, n. 18

N.18

Estel -Verd.

Suposo que voleu saber com vaig conèixer la meva Amiga.

Resulta que fa uns quaranta anys, estava jo a la Selva Negra quan va venir el meu amic Goteta de Rosada i em va dir:

- He descobert un gran matoll de gencianes de primavera que és un prodigi i que quan es pongui el sol serà encara més bonic. Vols venir a contemplar-ho?

El vaig acompanyar fins al límit del bosc i allà, junt al prat, hi havia el més encantador matoll de floretes petitones blaves que mai s'hagi vist. Només hi havia un inconvenient: estava al marge d'una pista que anava a un camp proper. De totes maneres, com que gairebé no hi passava mai ningú, ens vam instal·lar tot esperant la posta del sol.

Però al cap de poc se'ns va acabar la tranquil·litat. Va aparèixer un cotxe blau i va anar a aturar-se just davant nostre. A dins hi anaven cinc persones.

- Ens hem equivocat de camí. Haurem de recular - deien.

El meu amic em va preguntar en alemany:

- Quin idioma parlen?

- Es català, l'idioma que es parla al Berguedà on hi ha el meu amic Barretina Torta. Jo sí que l'entenc

Van baixar dues dones.

- Mentre feu maniobra, donarem una ullada a aquest bosc tan meravellós.

- Compta, no feu malbé aquest matoll de flors blaves amb les rodes. És tan preciós! – va advertir la dona més jove, de poc més vint anys.

- Si dona, però aquí ningú les veu i demà s'hauran pansit - van respondre de dins el cotxe.

- Nena - va dir la dona més gran – Aquest bosc és encantat: segur que hi ha follets.

- Si mama, mira! Allà n'hi ha dos. Què bufons que són!

- Hola! Vosaltres també sou bufones i simpàtiques. – vaig dir al comprovar que ens podien veure - Que potser sou de Berga?

- No, som de Barcelona. Com és que parleu català?

- Jo he après català perquè vaig a visitar a un amic que tinc prop de Berga.

- Quant que m'agradaria parlar amb tu! Jo no crec que torni per aquí però si vas per la meva terra...

Des de dins el cotxe les van cridar:

- Va, entreu de pressa, que arribarem tard per sopar.

- Aneu, aneu! Intentaré retrobar-vos. En tot cas, gràcies per ajudar a preservar el matoll de gencianes!

Van pujar. El cotxe va recular i tot va restar en silenci.

Els raigs daurats del crepuscle van il·luminar el blau profund de les gencianes i el verd fulgurant de les fulles amb unes tonalitats tan belles i intenses que, en aquell moment, el meu cor es va assadollar d'una joia infinita i, per sempre, va quedar omplert d'agraïment vers aquelles barcelonines.

- Algun dia els hi pagaré – em vaig dir a mi mateix.

Estel.-Verd.

PD. Us envio la foto dels matoll de gencianes blaves de primavera, salvades gràcies a la intervenció de la meva Amiga.

Estel-Verd, n. 17

N.17

Estel -Verd.

- Jo vinc al concert amb tu – vaig dir decidit a la meva Amiga

- No pot ser, Estel-Verd. Hauries d'estar tota l'estona quiet i callat, perquè si feies alguna de les teves, com que els intèrprets em coneixen i saben que vius amb mi, em posaries amb un gran compromís.

- També són amics meus, ja que jo els escric. La música que toquen m'agrada molt quan la sento amb CD i els vull escoltar amb directa i per tant, m'estaré quiet i callat ... i vindré!

Si alguna vegada teniu un follet que viu amb vosaltres, sabreu que, quan s'encaparra en alguna cosa, és tossut com una mula. Així que, remugant, a la meva Amiga no li va quedar altre remei que acceptar-me.

Feien el concert a l'església de Santa Maria del Mar. En entrar, em vaig quedar esbalaït. Quina meravella! És espaiosa, altíssima, majestuosa, bellísima. Les columnes semblen arbres esvelts i tot el conjunt recorda un bosc de pedra rítmic i cadenciós. Jo he vist boscos, però cap de pedra tan gràcil i solemne alhora!

La meva Amiga i el seu germà van asseure's a primera fila i jo li vaig dir:

- Estaré dalt l'orgue, des d'on et veuré a tu, als músics i a tota l'església.

Em vaig baixar un moment la caputxeta perquè la gent no em veiés i vaig volar amunt.

Des del meu lloc privilegiat vaig escoltar el concert: el "Llibre Vermell de Montserrat" conjunt de cançons del s. XIV. Què bonic que era! Els músics i els cantants ho feien de meravella i el conjunt sonava com si fossin del Món Imaginari. La música pujava per les columnes formant un tot harmoniós. Quin gaudi! Sobre tot el Polorum regina, cantat per les dues sopranos amigues de la meva Amiga, va ser sublim,

Em vaig emocionar tant que, quan van acabar el concert, en mig dels aplaudiment i les salutacions dels intèrprets, no vaig poder estar-me i, des de dalt de l'orgue, vaig cridar amb tota la força dels follets perquè se'ls a senti de l'altre cantó del bosc.

- Bravo!!! Visca!!! Com fades i follets fen melodia / només ho fa qui té els estels en harmonia!!!

Tothom va mirar enlaire però no veien ningú ni comprenien el sentit de la dita de la Selva Negra. Però jo, des del lloc on estava - que només podien veure els qui saludaven - vaig desprendre la meva llum clara i intermitent. I els amics de la meva Amiga em van reconèixer, van comprendre i em van saludar amb la mà. I mentre ho feien, van mirar amb complicitat la meva Amiga que tenien just al davant. Però ella estava confusa i no sabia quina cara posar-hi.

De camí cap a casa, li vaig dir:

- Estaran satisfets, no? No tothom ha rebut unes elogis tan bonics d'un follet.

La meva Amiga va sospirar i va dir:

- Ben cert!

Estel.-Verd.

Nota: Si voleu consultar els números anteriors o voleu fer comentaris a l'Estel-Verd, ho podeu fer a l'adreça d'internet http://www.estelverd.blogspot.com