Estel-Verd, n. 65

N.65

 

Estel -Verd

 

● Cures ●

 

 

Un cop a la Cova Lluminosa dels elfs, és va fer evident el mal tracte que havia rebut per part de la Bruixa Peluda. Malgrat l'alegria de la llibertat i les cures dels elfs, el desànim i l'esgotament havien fet presa de mi. Jo havia perdut la joia de viure i un follet sens la joia de veure no és ningú. No tenia ganes de res i es temia per la meva salut, ja que es pensava que podia haver perdut per sempre el sentit de humor i que el desig de venjança s'hagués possessionat de mi. Al cap de tres dies d'haver arribat a la Cova Lluminosa i quan semblava que la Bruixa Peluda havia estat momentàniament acorralada, va venir a visitar-me la meva estimadíssima fada Lliri Blau i, en veure-la, em vaig posar a plorar. Va estar amb mi quatre dies sencers i va ordenar cercar els meus millors amics, els follets Goteta de Rosada i Esquitx d'Aigua, així com el gnom Gom-Gom, que van passar llargues temporades amb mi, de manera que mai estava sol. També vaig conèixer aleshores l'elf Violeta de Llum que va ser el meu metge, així com els dos elfs bessons, l'un moreno i l'altre ros, que es diuen  Vespre i Alba i que, des de aleshores, han estat dos grans amics meus. La Fada Lliri Blau em va apanyar la caputxeta i, sobre tot, va invocar amb tot el seu poder el meu pare l'Estel  Bell perquè tornés la celestial joia de viure al seu fill estimadíssim. I, a poc a poc, em vaig anar refent i vaig tornar a xerrar, a cantar i a ballar i em va retornar en bona part, la joia de viure, però no del tot, ja que per consell dels grans Esperits de la Natura, no em podia moure de la Cova Lluminosa i el seu jardí, i jo enyorava els avets altíssims de la contrada on  havia nascut i on la Mare Molsa és més flonja, dolça i verda que enlloc.

         Així, vaig estar dos anys sense moure'm de la Cova Lluminosa, ja que  la Bruixa Peluda tornava a agafar esclaus i fins havia exterminat un elf. Fins que un dia, la Cova és va il·luminar més que mai perquè - em van dir -  la bruixa Peluda havia estar transfigurada amb una bella Heura, verda i fresca. I qui havia aconseguit aquesta metamorfosi era la Fada Lliri Blau!!! Perquè ningú podia matar la Bruixa Peluda ni tampoc la fada Lliri Blau podia exterminar ningú – ella només té poders positius! -. Però en veure el sofriment causat per la picor de la Bruixa Peluda, malgrat el sofriment i les morts que havia causat, se'n va compadir i la seva mirada amorosa la va transfigurar en una heura bellísima. Perquè, com ja sabeu, l'esguard de la fada Lliri Blau transforma en bell i bo tot i tothom qui mira.        

         Desprès de celebrar els festeigs del triomf de la meva estimada fada, vaig retornar amb ella cap a la meva contrada natal i vàrem passar pel davant de l'Heura Verda, que cobria els arbres d'una bona part del bosc. Era ufanosa i brillant. Potser sota les seves fulles, entre les tiges i les arrels ganxudes, encara hi havia algun poll. Però l'Heura estava enganxada als arbres i ja no se'n podia desprendre. Però, per si de cas, jo, arraulit junt a la meva estimada Fada Lliri Blau, me la vaig mirar de ben lluny.    

Així, mitjançant el pacte amb l'Escorpí Gandul i la compassió per la Bruixa Peluda, el mal va deixar de tenir poder a la Selva Negra. Els petits inconvenients de cada dia els solucionem amb bona voluntat i humor. I el sofriment passat no va ser del tot inútil: en tornar a la meva terra natal, em va semblar més formosa i joliua que mai.       

 

                                                                  Estel-Verd

 

...vàrem passar pel davant de l'Heura Verda, que cobria els arbres d'una bona part del bosc. Era ufanosa i brillant...

Estel-Verd, n. 64

N.64

 

Estel -Verd

 

 

● L'alliberament ●

 

Continuo explicant el rescat: A la tarda anterior a la tercera  lluna plena després del solstici d'estiu, vàrem notar que la Bruixa Peluda estava inquieta, i que es començava a moure's d'ací per allà. Per fi, cap al vespre, és va dirigir al fons de la seva cova, és va despendre de tots nosaltres i va ordenar a l'Escorpí Gandul que ens vigilés fins que tornés al cap d'una mitja hora. No era la primera vegada que ens deixava sota la vigilància de l'Escorpí Gandul: quan anava a dormir, a cercar nous presoners o quan se sentia atacada, ho feia. L'Escorpí Gandul es menjava els polls morts de la bruixa, ja que era molt dolent però també tant gandul que preferia menjar-se els insectes morts amb tal que els hi portessin i no els hagués d'anar a caçar. Resulta que els Esperits de la Natura havien fet un pacte amb ell, segons el qual li lliuraven un tros de la Selva Negra per ell sol on se li hauria de portar una gran quantitat d'insectes morts – tasca que ferien les aus carronyeres sota la suprtvisió dels elfs - a canvi de que ens deixés fugir i deixés de donar suport a la Bruixa Peluda 

         Al cap de cinc minuts d'estar amb l'Escorpí Gandul, veiem que aquest s'aixeca, surt de la cova i se'n allunya. Ens vàrem apropar a l'entrada, ben atents. No havia passat ni un minut, quan, de sobte, van aparèixer en silenci un grup d'elfs amb suport aeri de les Fades Flora, Fauna i Aigüa-Clara i ens van ordenar seguir-los ràpid i en silenci. La cosa és va complicar perquè n'hi havia de nosaltres que estàvem tan dèbils que gairebé  no podíem caminar ni volar. Però es van presentar més elfs i ens van carregar a les seves espatlles. Al cap d'un quart d'hora, vàrem sentir que tota la Selva Negra s'estremia per una batussa impressionant i vàrem sentir els crits de la Bruixa Peluda i d'altres que enviaven encanteris. Els elfs que ens conduïen van accelerar el pas, i, finalment, al cap d'unes dues hores més de camí vàrem arribar al seu baluard secret i defensat que és la Cova Lluminosa. Allà vàrem ser acollits amb amor i alegria per altres elfs, que ens van dur entre flors i plantes perfumades, ens van donar a beure nèctar de gotes de rosada i ens van tocar música suau i cantar dolçament, tot perquè ens reféssim. Però segons ens van dir dos dies desprès, no ens podíem moure de les Coves Lluminoses i el seu bosquet – com un jardí gran - davant l'entrada perquè la Bruixa Peluda havia aconseguit escapar-se i buscava, furiosa de picor i de ràbia, esclaus que li matessin els polls. I a nosaltres, ja ens tenia fitxats i entrenats i, a més, estàvem tant dèbils, que necessitàvem protecció. I la Cova Lluminosa era el lloc més ben defensat de la Selva Negra.     

                                                                          

                                                                                                                          Estel-Verd

 

...ens van donar a beure nèctar de gotes de rosada...

 

Estel-Verd, n. 63

N. 63

 

EstelVerd

 

● Esperances ●

 

La bruixa Peluda, a més d'Esperits de la Natura, també agafava animals presoners, com esquirols, conills, algun ocell, etc., fins i tot algun cérvol petit. Però com que aquests animals eren mortals, els pobrissons es morien molt aviat, molt més aviat que en condicions de llibertat, per la duresa de la vida que portaven. Feia set que jo estava presoner, quan una nit estelada en que tres follets estàvem en uns estona de descans, vàrem veure volar dos pardals vells sobre nosaltres.  Els volíem avisar que no s'apropessin perquè la Peluda no els enxampés però un d'ells és va apropar i, en veure'ns, va dir a l'altre:

- Aquí hi ha tres follets. – I ens va preguntar – Quants presoners més sou?

- Vuit follets, sis fades i deu gnoms, més els animals mortals, que cada dia n'enxampa dos o tres però que es moren aviat - vaig contestar.

Però abans que el pobre ocellet tingués temps de dir-nos res més, un manyoc de pels de la bruixa Peluda el va envoltar i ja no va poder volar més. Unes hores més tard, el vaig veure matant polls i dissimuladament se'm va acostar i em va piular baixet:

- Ens ha enviat la fada Besllum Boscana i el gran Mag Blau. Avisa als altres i estigueu a punt que d'aquí dues llunes plenes, la tercera després del solstici d'estiu, us vindran a rescatar. Us quedareu sols amb l'Escorpí Gandul de vigilant, qui, en complicitat amb nosaltres, us deixarà anar. Però vosaltres heu d'estar a punt i anar de pressa abans no s'adoni la Bruixa Peluda. Jo m'he ofert en sacrifici per avisar-vos ja que sóc vell i moriré aviat i el meu company ja sap que esteu avisats i ho ha anat a dir a la Fada Lliri Blau... Tu déus ser l'Estel-Verd, oi?

- Si.

- Dons sàpigues que qui ha mogut tota aquesta perillosa missió ha estat la Fada Lliri Blau, que pensa molt amb tu...    

         - A callar i a matar-me els polls!!! – ens va ordenar la veu xisclona de la Bruixa Peluda.

         El pobre pardalet no va poder-me dir res més i va morir al cap d'unes hores. Però el seu sacrifici va omplir les nostres vides d'esperança. Vàrem avisar als nostres companys de captivitat i vàrem esperar el gran dia. Només de saber que la fada Lliri Blau s'ocupava de mi, em feia feliç... i em preocupava, ja que sabia que tota acció contra la bruixa Peluda era perillosa. 

 

                           Estel-Verd

                                                                                                                

El pobre pardalet no va poder-me dir res més i va morir al cap d'unes hores. Però el seu sacrifici va omplir les nostres vides d'esperança.

Complement a l'Estel-Verd, n. 62.

N. 62. (complement)

EstelVerd

● La Bruixa Peluda ●

Aquí teniu una imatge més autèntica de la Bruixa Peluda, per si  la voleu canviar per la que us vaig enviar l'altre dia amb el n, 62, molt simplificada. Si us fa por, no la mireu gaire, no fos cas que...

En tot cas, també la podeu mirar invertint els colors de la imatge. Es veu millor el detall i no fa tanta por ni, per tant, és gens perillosa.

                                                                           Estel-Verd 

 

A la Selva Negra hi havia una bruixa molt dolenta: la Bruixa Peluda.

Tenia boques i ulls per tot arreu. Era tant fosca  que ningú la veia.