Estel-Verd, n. 96

N.96

 

Els cent i un contes del follet Estel-Verd

 

 

● El Cargol Treubanya fa de tartana ●

 

La meva Amiga i jo hem anat a casa la nostra amiga Lluïsa que està malalta. Allà, per fer-li passar l'estona, la meva Amiga s'ha tret un cistellet de dins la seva bossa on hi havia un altre amic nostre, el Cargol Treubanya.

         - Mira Lluïsa, aquest és el nostre amic el Cargol Treubanya. Aquest matí, l'Estel-Verd i jo hem anat, mitjançant el Llibre Màgic dels Follets a la Selva Negra i ens hem divertit molt amb ell. Com ja saps, un cop allà, jo em torno com una Jenseitsgeister, un Esperit del Més Enllà,  petitona com l'Estel-Verd i, per tant, em puc passejar per tota la Selva Negra damunt la closca d'en Treubanya com si anés en una tartana. Bé, és un mitjà de transport una mica lent, però ho veus tot amb molt de detall: les plantes, les flors, les marietes, els gnoms, les papallones... Ens hem fet tant amics, que ha volgut venir a conèixer Barcelona...

         - Quina enveja que em fas! Com m'agradaria passejar damunt la closca d'en Treubamya! – va dir la Lluïsa - I tu, Estel-Verd, també hi anaves? 

         - No, jo he anat a saludar la fada Lliri Blau que feia dies que no veia. I, per cert, li he explicat que et veníem a veure a tu que estaves malalta i li he demanat si tenia alguna cosa per guarir-te. M'ha preguntat què tenies. "Va coixa i porta bastó, li he dit, però ara té mes coses que no sé com es diuen". M'ha contestat: "Aleshores, no et puc donar cap herba en concret... Però tinc quelcom molt millor. Aquesta cirera d'arboç és màgica, quan hom se l'empassa i li demana el que vol, l'hi concedeix. Que li degui de què es vol guarir". - i m'he tret la cirera d'arboç de la caputxeta i li he donat a la Lluïsa.

      Però la Lluïsa, que no es treia en Treubanya de la vista, ha dit mentre agafava la cirera d'arboç :

         - Gràcies, Estel-Verd. Però les malalties ja se'm guariran quan em mori. Ara, em fa il·lusió fer-me petita com era la teva Amiga aquest matí i poder anar damunt la closca del Cargol Treubanya – i abans que ni jo ni la meva Amiga tinguéssim temps de dir res, la Lluïsa s'ha posat la cirera d'arboç a la boca, se l'ha empassada  i plifff! s'ha tornat petitona com jo.

         De moment, tots quatre hem rigut molt. Com que la meva Amiga era l'única persona gran, ha agafar la Lluïsa i l'ha muntat damunt la closca d'en Treubanya i ha començat la passejada. Però quan en Treubanya, per demostrar les seves habilitats, ha començat a pujar en vertical pel piano de caoba Berstein Wolf, la Lluïsa petitona s'ha posat a cridar que queia, que relliscava, que es marejava. I quan en Treubanya ha donat la volta, la Lluïsa ha començar a queixar-se del rastre de baba que el cargol deixava per on passava, que els deixéssim a terra, que tenia por, que volia tornar a ser gran... i ha baixar del cargol.

         Tornar a ser gran, sí, però... com?  Ella i jo ho hem dit de totes maneres però com que la cirera d'arboç ja no hi era, cap fórmula feia afecte. Estàvem desesperats i, després de molt discutir, hem pensat que el que havíem de fer era tornar a la Selva Negra i demanar a la fada Lliri Blau que desfés l'encanteri. Per la qual cosa havíem d'anar a casa la meva Amiga a cercar el Gran llibre Màgic dels Follets per poder anar tots a la Selva Negra. Jo m'he posat en Treubanya a la caputxeta (l'únic que hi podia anar per la seva qualitat d'animal no parlant: no hi puc portar ni persones ni Esperits de la Natura) i a la Lluïsa l'hem embolicat amb un mocador, posat dins el cistellet i aquest dins la bossa de la meva Amiga. Jo anava també dins la bossa. I, amb tots els altres tres a la bossa, la meva Amiga ha anat a agafar l'autobús per tornar a casa.

         La meva Amiga anava a poc a poc i amb molta cura per no marejar la Lluïsa. Era diumenge a la tarda i no es veia ningú pel carrer ni a la parada del bus. Y mentre la meva Amiga ens parlava i mirava dins la bossa... ha sortit un atracador de trascantó i ha estirar la bossa del braç de la meva Amiga per robar-li. Però la meva Amiga no l'ha deixat anar i s'ha agafat amb l'altre mà a la barra de la parada de l'autobús. El lladre ha donat una altre estrebada mentre jo sortia i amb la meva llum l'enlluernava... i la Lluïsa també sortia a mida normal, amb en peu a dins la bossa que penjava del braç de la meva Amiga i l'altre suspès enlaire i, amb el seu bastó, ha començat a pegar cops al lladre qui, ben convençut que aquella bossa no li convenia, ha emprès la fuga. Es veu que, amb l'estrebada, la cirera d'arboç, que estava a la gola de la Lluïsa, li ha sortit enfora i s'ha desfet l'encanteri... Coses de la màgia!

         Però la Lluïsa m'ha tornat immediatament la cirera d'arboç tot dient:

         - No vull saber res més de cures màgiques ni de passejades damunt d'un cargol. Estic malmesa, plena de cops, marejada. Vaig a casa a guarir-me. I no vingueu, que he de netejat el piano de la baba del Cargol Treubanya.

         I, tot i anar coixejant i amb bastó, ha fugit de nosaltres corrent com una esperitada.                                    

          Estel-Verd

 

...em puc passejar per tota la Selva Negra damunt la closca d'en Treubanya com si anés en una tartana...

Estel-Verd, n. 95

N.95

                           

     Els cent i un contes del follet

Estel –Verd

 

 

● El concurs de pessebres ●

 

- Aquest any segur que guanyarem el primer premi del concurs de pessebres de la parròquia!!! – dic a la meva Amiga – Jo, com que sóc un follet de la mida del les figuretes del pessebre,  faré d'àngel del cel  i cantaré: "Pastoreeeets de la muntaaanya ..." amb la meva bonica veu de soprano.  En Quim que faci de Pascual  amb veu de... bé, ell és tenor, però que faci de baix. I tu, l'Anna , la Consol i la Consuelo fareu de cor i orquestra i cantareu – i tocareu -  la tornada, "Cap al migdiiiia / canta i refiiiila...". Els instruments musicals... ?La cassola gran d'alumini, les dues paelles, el cullerot de servir la sopa, l'escumadora,  un parell o tres de tapadores com a percussió, la mà de morter i... la Consol que tregui el seu violí. Cantarem totes les estrofes. Jo, amb la meva llum petita però que se'm vegi, estaré davant el pessebre i quan haurem acabat de cantar, volaré cap el portal i encendré la meva llum més encesa i il·luminaré tot el pessebre i enlluernaré la gent que hi vingui. I així, encara que els altres anys no vàrem guanyar el primer premi perquè els altres pessebres tenien llums de colors i, a casa teva, no, perquè no tenies endolls a prop del pessebre, aquest any, entre els llums de piles que hem comprat i jo que faré d'àngel lluminós i cantaire, farem  el millor pessebre i més ben il·luminat. I tots ens aplaudiran molt, sobretot els nens. Farem força xivarri i guanyarem!!! M'agradaria tant que em donessis a mi el premi com a record!

- Si, preciositat, si; - em confirma la meva Amiga -  a mi m'agrada la xocolata negra i el premi, el Caganer retallat de cartró que caga un bombó, és molt típic, però el bombó, que va embolicat en un paper daurat molt bonic, no és de xocolata negra sinó de xocolata amb llet, almenys el dels altres anys.

- A mi també m'agrada més la xocolata negra, però com que no me'l  vull  menjar sinó el vull per guardar a la caputxeta com a trofeu i lluir-lo a la Selva Negra, m'és igual. El que si que has de fet tu és telefonar la teva cosina Bet perquè ens colli el boix grèvol i la molsa del seu jardí. Ja ho aniré a buscar jo, si té por que, si ho porta ella, pel camí, la policia li faci pagar una multa per arrencar plantes protegides. I a dins a casa no crec que hi vingui cap policia, oi? Els senyors papes dels nens que vindran no crec que facin cap denuncia. Jo els puc explicar que a la Selva Negra no està prohibit collir plantes per un cosa tant bonica com és fer pessebres i que jo, que sóc fill de la Mare Molsa, puc testificar que la meva mama està més que orgullosa per participar en un pessebre en que el seu fill hi fa d'àngel i canta. Quina il·lusió que em fa!

- No et facis tantes il·lusions, Estel-Verd! Jo no estic tan segura que guanyem el primer premi. Però és igual. L'important és participar i tots els participants tenen el premi igual: el caganer de cartró retallat que caga un bombó embolicat en plata daurada...

- Jo crec que sí que el guanyarem! Els altres pessebres dels amics de la parròquia tenen llums, però cap follet que els faci d'àngel del cel, que canti, que voli, que sigui lluminós i de la mateixa mida de les figures. I perquè els assistents estiguin més contents, farem que també hi participin: els repartirem la lletra de "L'Àngel i en Pasqual " i així podran cantar-la... Bé, vull dir, podran cantar les tornades perquè les estrofes de solistes ho cantarem, com ja he dit, en Quim i jo: la cosa quedarà així:                         

 

L'Àngel i en Pasqual  (Nadala popular catalana)

 

         Àngel del Cel (veu de soprano, que ho canta l'Estel-Verd)    

- Pastorets de la muntanya

que viviu en gran recel,

en gran recel;

desperteu, veniu de pressa,

que ja és nat el Rei del Cel;

desperteu, veniu de pressa,

que ja és nat el Rei del Cel. 

 

( Ho cantaran tots els assistents)

Cap el migdia

canta i refila

toca Pascual,

repica el timbal:

ram pataplam

ram pataplam;

que són festes d'alegria

Pasqües santes de Nadal,

que són festes d'alegria

Pasqües santes de Nadal,

 

Pasqual (veu de baix que ho canta en Quim, tenor)

- Que és aquest soroll que sento

a aquesta hora en el corral,

en el corral?

espereu, que si jo baixo,

sabreu qui és en Pasqual,

espereu, que si jo baixo,

sabreu qui és en Pasqual!

 

(Tots els assistents)

Cap el migdia

canta i refila...

etc.

 

Àngel del Cel (veu de soprano, que ho canta l'Estel-Verd)    

- Ai, Pasqual, no t'hi enfadis,

que sóc un Àngel del Cel,

Àngel del Cel,

que he vingut a anunciar-vos

que ja és nat el Rei del Cel

que he vingut a anunciar-vos

que ja és nat el Rei del Cel

 

(Tots els assistents)

Cap el migdia

canta i refila

toca Pascual,

repica el timbal:

ram pataplam

ram pataplam;

que són festes d'alegria

Pasqües santes de Nadal,

que són festes d'alegria

Pasqües santes de Nadal.

 

Acompanyament musical: l'Anna, la Consol, la Consuelo, la meva Amiga i altres voluntaris per la percussió casolana: cassoles, tapadores, culleres, etc. Tots a cantar, a tocar i a ballar! I a tots:

 

Molt Bon Nadal i Feliç Any 2010!!!

 

Maria Assumpta i Estel-Verd 

- Aquest any segur que guanyarem el primer premi del concurs de pessebres de la parròquia!!!

Estel-Verd, n. 94

N.94      

 

Estel –Verd

 

 

● El Bedoll Savi ●

 

La meva Amiga estava escrivint a l'ordinador la segona part de la seva tesi doctoral  i jo estava a la terrassa amb les plantes i les flors aprofitant el sol de la primera hora de la tarda i, a través de la vidriera de la porta, la veia com treballava. De tant en tant, travessava el vidre i li deia:

-  No vols que t'ajudi a fer res? La cita d'algun llibre o que et cerqui algun document o imatge?

- Gràcies, Estel-Verd bonic, però estic redactant i ho he de fer sola. Ara, aviat acabo, i et faré una proposta molt interessant.

Vaig esperar-me. Va acabar de redactar, va tancar el document i va anar a "Les meves imatges" i en va obrir una amb l imatge que us envio amb "l'Arbre Savi" i va dir-me:

- La nostra amiga Pilar Cugat sap que m'agraden els arbres i em va enviar la imatge d'aquest arbre Savi. És un bedoll, però no es recorda d'on és. Dons bé, m'agradaria anar a xerrar una estona amb aquest Arbre Savi. Saps on el podria trobar?

- A molts boscos encantats hi ha arbres savis que parlen i et diuen coses enrevessades que, quan les interpretes, moltes vegades t'equivoques. Al Palau del Mirall dels Somnis hi són tots, però allò és molt gran i tu encara no pots entrar-hi... i aquest en particular no sé d'on és. De la Selva Negra, no, però allà n'hi ha un altre que s'assembla una mica amb aquest. I que, amb molta prudència, podries anar a saludar-lo.

- No, m'agrada aquest. I a més, jo somio en aquest quan li faig la pregunta.  Crec que només aquest podrà dir-me el que vull saber.

- I què vols saber?

- Si acabaré llegint la tesi i seré doctora o si em quedaré pel camí. I també voldria saber si la comtessa pintada a Sant Pere del Burgal, que té el nom esborrat i que  és una clau de la tesi, era Llúcia, Àuria o Guillema. Si ho sabés, treballaria més segura a la tesi i aniria més de pressa.

- Però Amiga, els arbres savis no contesten temes tant concrets sobre la vida profana sinó sobre la teva vida interior, allò que et fa créixer. Més aquest, que té els ulls molt grossos i la boca molt petita, el que vol dir que sap molt però xerra poc. Els arbres són savis perquè uneixen la saviesa de la terra, que ens és comuna a tots i miren al cel d'on ve l'Esperit Lliure  Si els preguntessis això, pensarien que són necieses i et contestarien amb un estirabot que et despistaria i que sols serviria per que t'adonessis que has de preguntar sobre el fonamental.

- Ja sé quines són les preguntes fonamentals, Estel-Verd. D'on venim, on anem, què hi fem aquí, com ser savis...? Ja ho sé. En el fons, tothom ho sap. I les respostes, també les sabem, si escoltem el fons del nostre cor. No cal anar a cercar  cap arbre Savi. Però saps? Els humans tenim curiositat per coses més banals, més particulars, sobre com  complaure el nostre orgull individual. I he pensat que potser l'Arbre Savi...

- El Bedoll Savi no és savi perquè endevini el futur ni perquè tingui molta informació útil. Com jo, com els grans éssers del Món Imaginari, no servim per solucionar els problemes de la vida pràctica ni la curiositat dels humans. Estem més enllà de la utilitat. Per això tots els arbres Savis del món saben les mateixes coses, les que tu acabes de dir. I tots els follets del món sabem una sola cosa, que la vida és pur joc. Tu juga a  fer la tesi doctoral, com jo jugo amb el raig de sol enviat pel Pare Cel. Una vegada has esbrinat les grans preguntes serioses, a la Vida tot és pur joc.      

               

 Estel-Verd 

 

- M'agradaria anar a xerrar una estona amb aquest Arbre Savi. Saps on el podria trobar?