Estel-Verd, b. 98

N.98   

 

 

 

Els cent i un e-contes del follet  Estel-Verd

 

 

● Vent d'Or  ●

 

Vaig veure que en Vent d'Or, el cavall volador amic nostre, aterrava a la terrassa de ca la meva Amiga i vaig sortir a saludar-lo.

         - Hola Vent d'Or? Com estàs? ... No cal que dissimules. Ja veig que el teu cor està trist. Què et passa?

- Hola, Estel-Verd! Com està la teva Amiga? Fa tant de temps que no la veig! Des que te l'emportes en somnis a la Selva Negra, gairebé no em diu res. I ara, amb els Gran Llibre Màgic dels Follets, que podeu viatjar a tot arreu on hi hagin follets, encara em necessitarà menys i es recordarà menys de mi. Ja veig que l'amistat depèn de les circumstàncies i que allò de l'amor etern és una faula!

- Ja t'entenc! Però no creguis. Ahir mateix em parlava de tu i de quan anàveu volant per Pirineu amb tanta enyorança! Ara, la pobre, gairebé no hi pot anar, al Pirineu. Només algun cap de setmana al  Balneari de Caldes de Boi, anar i tornar. Els humans depenen del món físic i ella, el ronyó que li funciona és una màquina que hi ha a l'hospital i no pot viure sense ell.

- Ja sé que ara, en no poder anar gairebé al Pirineu, no li sóc tant útil  i aquí a Barcelona estic molt incòmode. En aquesta terrasseta gairebé no hi cabo i tinc feina per entrar i sortir sense trencar-li els testos... No li retrec que no pugui anar al Pirineu, pobre, però jo la trobo a faltar. I si ella no es recorda de mi, jo em moriré...    

- La  vida del Món Imaginari depèn dels humans i tu i jo i la Catifa Màgica i el Llibre Màgic i la fada Lliri Blau i tots els altres amics de la Selva Negra depenem de la Imaginació de la nostra Amiga. I si no fos  que ella és sorda i té altres dificultats que han fet que no hagi creat una família pròpia, que visqui sola i no condueixi cotxe, segurament ni tu ni jo existiríem. El seu món material potser ja l'ompliria o la distrauria de les coses essencials i no tindria necessitat de nosaltres. Però el Món Imaginari és el món més bell que existeix gràcies a que tots els humans, en ser imperfectes i inacabats, tenen aquesta set insaciable de bellesa, de perfecció i d'infinit i ens creen a nosaltres. ... Oh, Vent d'Or! Els cavalls reals són bellíssims però cap d'ells és tant sublim com tu!

I mentre deia això, em mirava en Vent d'Or, del color del sol eixint i que, per volar, no necessita ales com en Pegàs sinó que galopa amb uns salts immensos i sols de tant en tant aterra amb les potes del davant i amb les del darrera es dóna un nou impuls que el torna a elevar pels aires amb amplis moviments suaus i sinuosos que mouen una crin i una cua llarguíssimes de reflexos tornassolats amb ones rítmiques que segueixen el cant del vent. Tot ell és tant gràcil i majestuós alhora!

- Ja sé que li devem la vida i el haver-nos fet tant bells. Però ens creen, ens utilitzen i desprès ens abandonen. I jo sofreixo...

- Però no morim. Anem al parar al Palau dels Miralls dels Somnis des d'on podem retornar a la Imaginació dels humans per fer-los feliços de nou.

En aquell moment és va sentir un soroll. I era la meva Amiga que acabava d'arribar de ca les veïnes i va sortir corrent a la terrassa.

- Vent d'Or!!! Quina joia de veure't! Oh! Per què has trigat tant a venir? Ja sé que aquesta terrassa t'és petita però l'Estel-Verd  ens podíem concertar una cita al parc Güell, o al Montseny i jo vindria. Com m'agradaria estar amb tu!!!  Ja tinc ganes que arribi l'estiu per pujar un cap de setmana a Caldes de Boi i, des d'allà, per Aigüestortes i el Portarrò, em portis a l'Estany Ratera com quan anàvem amb els meus pares a Espot i tots plegats érem tant feliços. Jo a la meva illa plena de flors dins l'estany i tu xipollejant per aigua entre els reflexos resplendents del sol. Fa tant anys que no hi hem anat! Com ho enyoro! 

I es van abraçar. Els cabells rossos grisosos de la meva Amiga es van barrejar amb els rossos platejats clars de la crin del Vent d'Or. I jo vaig pensar que, per melangiosos que siguin les separacions i els amors impossibles, sempre són més bells que l'absència d'amor, el ressentiment i l'odi.        

                                                            

                 Estel-Verd

 

 

Oh, Vent d'Or! Els cavalls reals de són bellíssims

però cap d'ells és tant sublim com tu!

 

 

Nota:  Si voleu consultar els números anteriors o voleu fer comentaris a l'Estel-Verd, ho podeu fer a l'adreça d'internet http://www.estelverd.blogspot.com

Estel-Verd, n. 97

N.97

 

Els cent i un contes del follet Estel -Verd

 

● El drac de la Selva Negra ●

 

Com tots sabeu, els dracs fan por. La missió dels dracs és fer por i si hom venç la por al drac, desapareix el drac i en lloc seu apareix la princesa, la rosa, el palau meravellós o el que sigui però que sempre és bo. És el que veiem que passa a tots els contes i llegendes que hi ha al Palau dels Miralls dels Somnis. La por al drac és por a quelcom que és molt dolent, tant dolent que no és imaginable... perquè no existeix. Per això els dracs tenen formes tan estranyes. La por al drac és por a perdre la por quan el drac deixi de ser drac. Però, què passa quan ja saps que el drac és per fer por però que darrera aquesta por no hi ha cap mal sinó quelcom molt bo? Doncs que el drac, en lloc de fer por, fa riure. I rius de por, com quan veus una pel·lícula de por que saps que s'acabarà bé. Tens por, però rius. O rius, però tens por. L'inconscient te por però la Consciència sap que la por de l'inconscient no té raó i rius per "crear distància" entre l'inconscient i la Consciència.      

Amb una explicació tant racional, sembla impossible explicar històries creïbles de dracs que facin por. És el que passa amb el drac que viu a la Selva Negra i que cada nit de pas de l'Any Vell a l'Any Nou surt del fons del Palau dels Miralls dels Somnis. Als únics que fa pot és als pobres animalons de menys d'un any que no saben el que va passar l'any anterior i s'espanten, és posen a tremolar i a amagar-se dins els seus caus o sota la protecció de les seves mames. Perquè el drac de la Selva Negra sembla terrible i, a més, cada any és diferent. Un any té set caps i es negre amb ales de mussol molt grosses i amb potes de fum de colors.  L'altre és verd, amb un sol cap amb una boca  molt grossa que treu llengües de foc i té una cua de serp que ho arrossega tot. L'altre és blanc com un fantasma, amb ulls grossos i vermells que surten per on menys t'ho esperes i que va fent uuuuhhh uuuuhhhh!! I així mil formes. Cada any és diferent perquè cada any, les "autoritats" de la Selva Negra (ja ho sabeu, Besllum Boscana, Lliri Blau, Violeta de Llum, Mag Blau quan hi és, etc.)  se les pensen totes per fer por (o riure) i el disfressen diferent i els qui no som autoritats també els donem un munt d'idees. A vegades, tenim tots tantes idees que hem de fer sortir dos o més dracs que es barallen – o juguen – entre ells. Aquesta superabundància de dracs no és malbarata: els retornem al Palau dels Miralls dels Somnis on la fada Besllum Boscana els transmet a la Imaginació d'algun humà perquè els introdueixi en un conte, els esculpeixi en algun capitell, o els pinti en el marge d'algun llibre amb miniatures. 

I quan, en el pas de l'Any Vell a l'Any Nou, surt el drac terrible, tots juguem, xisclem i riem i ens fem por els uns als altres o ens fem els valent i ens fiquem dins les gorges del monstre on hi han bombolles de colors - això és una  idea meva - i, sobre tot, fem que el drac persegueixi  i faci por als esquirols, ocellets i cérvols jovenets i quan els tenim ben espantats i acorralats, el drac obre la boca però, en lloc de menjar-se'ls, els dona una dutxa d'aigua fresqueta, perfumada i lluminosa i, els animalons entenen la lliçó i, un cop superada la por, riuen a gust. I així aprenen ells –aprenem tots – a superar les pors que ens paralitzen i a ser feliços com les prínceps del conte en el seu palau meravellós que és el drac de la por superada. Aprenem a ser valents i a riure'ns de les nostres pors.                              

 

                        Estel-Verd

 

Nota:  Si voleu consultar els números anteriors o voleu fer comentaris a l'Estel-Verd, ho podeu fer a l'adreça d'internet http://www.estelverd.blogspot.com

        

A vegades, tenim tots tantes idees que hem de fer sortir dos o més dracs que es barallen – o juguen – entre ells.