Estel-Verd, n. 59

N.59                            

 

Estel -Verd

 

 

● Excursió al Montseny... amb noces incloses ●

 

Això és una breu crònica de l'excursió al Montseny on, com us havia  anunciat, em vaig treure el meu Mamut de la caputxeta.

He de confessar que, com que tenia por que el meu Mamut no s'espantés, un parell de dies abans vaig anar al lloc del Montseny on havia de sortir el dissabte i el vaig treure de la meva caputxeta. Afortunadament, va trobar el paisatge molt bonic i va passejar tota la tarda com un turista amunt i avall  i no hi havia manera de fer-lo tornar a la caputxeta. Però és clar, només hi érem en Mòllic i jo i cap humà i a qui el meu Mamut té pànic és als humans perquè encara recorda – ha quedat ben traumatitzat, pobre! – els temps en què els humans, quan veien un mamut, se'l volien menjar. Jo li vaig haver d'explicar que ara, els humans ja no mengen mamut, menys els que ell veuria que eren amics meus.

         El dissabte al matí plovia a bots i barrals. Però jo vaig ordenar la sortida ja que havia pactat una treva de la pluja amb tots els Esperits del Montseny i, en arribar a Sant Celoni, fins va sortir el sol i es va aguantar tot el dia. No eren gaires humans, només els divuit més valents a qui no feia por el meu Mamut. Tots vàrem pujar als cotxes i vàrem anar fins al pont del riu Tordera on, a peu, vàrem seguir per un caminoi verd i florit.

         Al poc de caminar, els humans van trobar la primera pista que el Mamut havia estat per allà: una gran tifa que el meu Mamut s'havia fet dos dies abans i que, com que era màgica, no solament li havien sortit moltes flors a l'entorn sinó que els mateixos humans van reconèixer que tenia molt bon aspecte i olor. També van trobar per allà, pèls i una  petja del Mamut.

Els humans que van venir, realment em van ajudar moltíssim a que el meu Mamut volgués sortir de la meva caputxeta: van cantar-li cançons, el van implorar, li van portar fotos quan era jove i més pèls i altres records i llaminadures. I sobretot, oh sorpresa! les amigues Anna Eugènia, Salma, Rohina i Alima va resultar que també eren amigues de algun follet o fada amb poders, perquè li van dur una bellísima Mamuta de color de rosa. Amb l'ajuda d'uns ventalls amb una fotografia meva, tots els humans es van identificar amb mi i vàrem dir alhora l'ordre de fer sortir el meu Mamut: "Mamut meu, surt de la meva capunxeta!" I el meu Mamut va sortir amb un gran terrabastall i les seves passes feien trontollar tot el Montseny com si fossin uns tambors i l'Anna i el Quim se li van posar al costat i el van acompanyar cap on érem tots i, amb una veu profunda com si sortís d'un cargol de mar, va saludar el seu amic Martí. Però tan punt va veure la Mamuta de color de rosa tan bonica, se'n va enamorar i no va tenir ulls més que per a ella. I  la Pepi va oficiar una ràpida cerimònia nupcial. I desprès de cantar tots junts la "Balada del Mamut i el Dinosaure", el Mamut – que ja havia superat el trauma contra els humans -  i la seva Mamuta rosa van posar amb tots nosaltres per la foto de noces. I desprès de dinar, els nuvis van partir i repartir la Tifa del Mamut com a pastís de noces. I diuen que tenia gust d'ensaïmada amb xocolata!

Desprès, els nuvis van desaparèixer pels boscos del Montseny, on no els vaig trobar fins al cap d'una setmana. Aleshores, el meu Mamut em va demanar que no el separés de la seva estimada, que la volia dur a la Selva Negra junt amb ell. I hi vaig accedir i així és com ara, en lloc d'un Mamut, a dins la meva caputxeta hi tinc un Mamut i una Mamuta. 

                           

                                                                                     Estel-Verd

 

La foto de noces del Mamut i la Mamuta

Estel-Verd, n. 58

N. 58        

 

Estel -Verd

 

● El meu aliment. ●

 

La meva Amiga em diu que una de les preguntes que més li feu és: Què menja l'Estel-Verd? Pinso? Mill? Insectes? Nèctar de flors? Us ho vaig a explicar.

 Els follets estem formats principalment de dos elements: la Imaginació dels homes, un tema del que us he parlaré en dies passats. I de matèria subtil lluminosa que prové de dos tipus d'energia: la de la terra, que ens ve a través de les plantes,  i de llum sideral del sol, la lluna i els estels.

Per  tant, no tenim cap necessitat de menjar proteïnes ni calories sinó sols alguna vegada per caprici  – a mi m'encanten les maduixes i els bombons de xocolata negra (ja ho sabeu: si em voleu fer content...). A més, a la Selva Negra bevia nèctar de flors, sorbet de gotes de rosada i vi de mores. El problema de tot això  és que no es matèria subtil lluminosa. Abans, per entrar a les cases, ho fèiem  per forat del pany o les xemeneies. Però ara no hi ha xemeneies  i els forats dels panys són cada cop més petits i la manera que tenim d'entrar a les cases és travessar els vidres, sempre que sols siguem de llum o gairebé transparents. Però, si em menjat, ens donem un cop amb la part material. Una maduixeta no fa res, però amb tres o quatre  no hi ha qui travessi els vidres. Així que, si vaig tip, per entrar a casa la meva Amiga dono la volta pel safareig i la cuina, que algun forat sempre em deixa. A més, en un parell d'hores de ballar o volar es desgasta aquesta matèria i no ens cal fer pipí ni caca i sempre estem nets i polits.    

         A més, si he menjat, m'és més difícil passar desapercebut i, per Barcelona, o he d'anar amb la caputxeta endavant perquè no em vegin, el que no m'agrada gens ni mica, o, si vaig amb la caputxeta endarrera, com que la gent que no és amiga dels follets no vol "veure follets", si em veu, el que veu és un ésser translúcid  que identifica, segons les circumstàncies, amb una libèl·lula, una papallona grossa  o un ocell rar i, si parlo, amb un lloro.  I és posa a cridar, a donar xiscles histèrics, a saltar, a desmaiar-se, etc. el que no deixa de ser força divertit i jo em faig un fart de riure. Però, segons on estic, poso en un compromís a la meva Amiga.

         Però per alimentar-me realment necessito l'energia de la terra i la llum sideral. La meva Amiga té plantetes a la terrassa i al menjador, que alguna cosa ajuda, sobre tot, la menta, el fitus i  els geranis. I m'arribo fins els arbres del carrer i dels jardins de prop la casa de la meva Amiga. També prenc el sol i la lluna. En canvi, la llum dels estels és un dels meus principals aliments que necessito i a Barcelona gairebé no hi arriba i he de fer escapades al Montseny. I sobre tot, quatre o cinc cops l'any he d'anar a la meva Selva Negra perquè sense la visió i l'energia dels seus cels, prats i avets, em moriria de melangia.  

 

                       Estel-Verd

 

Sense la visió i l'energia dels cels, prats i avets de la Selva Negra,

em moriria de melangia.