Estel-Verd, n. 12

N.12

Estel -Verd.

Ai! que feliç si trobés un avet, un avet que fos molt alt, per volar-hi allà, allà a dalt, a dalt de tot, i adormir-hi de nit, i poder-hi somiar la llum, somiar la llum, somiar la llum de la nit, la llum de la nit, la llum de la nit.

Ai! que feliç si trobés un avet, un avet que fos molt alt, per volarhi allà, allà a dalt, a dalt de tot, i adormir-hi de nit, i poder-hi somiar la llum, somiar la llum, somiar la llum de la nit, la llum de la nit, la llum de la nit.

Sóc l'Estel-Verd,

Sóc l'Estel-Verd,

Sóc l'Estel-Verd, petitó i eixerit.

Sóc l'Estel-Verd,

Sóc l'Estel-Verd,

Sóc l'Estel-Verd, petitó i eixerit.

Sóc l'Estel-Verd,

Sóc l'Estel-Verd,

Sóc l'Estel-Verd, petitó i eixerit

Ai! que feliç si trobés un avet, un avet que fos molt alt, per velar-hi allà, allà a dalt, a dalt de tot, i adormir-hi de nit, i poder-hi somiar la llum, somiar la llum, somiar la llum de la nit, la llum de la nit, la llum de la nit.

Ai! que feliç si trobés un avet, un avet que fos molt alt, per velar-hi allà, allà a dalt, a dalt de tot, i adormir-hi de nit, i poder-hi somiar la llum, somiar la llum, somiar la llum de la nit, la llum de la nit, la llum de la nit.

Sóc l'Estel-Verd,

Sóc l'Estel-Verd,

Sóc l'Estel-Verd, petitó i eixerit.

Sóc l'Estel-Verd,

Sóc l'Estel-Verd,

Sóc l'Estel-Verd, petitó i eixerit.

Sóc l'Estel-Verd,

Sóc l'Estel-Verd,

Sóc l'Estel-Verd, petitó i eixerit .

Ai! que feliç si trobés un avet, un avet que fos molt alt, per volar-hi allà, allà a dalt, a dalt de tot, i adormir-hi de nit, i poder-hi somiar la llum, somiar la llum, somiar la llum de la nit, la llum de la nit, la llum de la nit.

Ai! que feliç si trobés un avet, un avet que fos molt alt, per volar-hi allà, allà a dalt, a dalt de tot, i adormir-hi de nit, i poder-hi somiar la llum, somiar la llum, somiar la llum de la nit, la llum de la nit, la llum de la nit.

Sóc l'Estel-Verd,

Sóc l'Estel-Verd,

Sóc l'Estel-Verd, petitó i eixerit.

Sóc l'Estel-Verd,

Sóc l'Estel-Verd,

Sóc l'Estel-Verd, petitó i eixerit.

Sóc l'Estel-Verd,

Sóc l'Estel-Verd,

Sóc l'Estel-Verd, petitó i eixerit.

Ai! que feliç si trobés un avet, un avet que fos molt alt, per volar-hi allà, allà a dalt, a dalt de tot, i adormir-hi de nit, i poder-hi somiar la llum, somiar la llum, somiar la llum de la nit, la llum de la nit, la llum de la nit.

Ai! que feliç si trobés un avet, a un avet que fos molt alt, per volar-hi allà, allà a dalt, a dalt de tot, i adormir-hi de nit, i poder-hi somiar la llum, somiar la llum, somiar la llum de la nit, la llum de la nit, la llum de la nit.

Sóc l'Estel-Verd,

Sóc l'Estel-Verd,

Sóc l'Estel-Verd, petitó i eixerit.

Sóc l'Estel-Verd,

Sóc l'Estel-Verd,

Sóc l'Estel-Verd, petitó i eixerit.

Sóc l'Estel-Verd,

Sóc l'Estel-Verd,

Sóc l'Estel-Verd, petitó i eixerit.

Ai! que feliç si trobés un avet, un avet que fos molt alt, per volar-hi allà, allà a dalt, a dalt de tot, i adormir-hi de nit, i poder-hi somiar la llum, somiar la llum, somiar la llum de la nit, la llum de la nit, la llum de la nit. .

Ai! que feliç si trobés un avet, un avet que fos molt alt, per volar-hi allà, allà a dalt, a dalt de tot, i adormir-hi de nit, i poder-hi somiar la llum, somiar la llum, somiar la llum de la nit, la llum de la nit, la llum de la nit. .

Sóc l'Estel-Verd,

Sóc l'Estel-Verd,

Sóc l'Estel-Verd, petitó i eixerit.

Sóc l'Estel-Verd,

Sóc l'Estel-Verd,

Sóc l'Estel-Verd, petitó i eixerit.

Sóc l'Estel-Verd,

Sóc l'Estel-Verd,

Sóc l'Estel-Verd, petitó i eixerit.

Ai! que feliç si trobés un avet, un avet que fos molt alt, per volar-hi allà, allà a dalt, a dalt de tot, i adormir-hi de nit, i poder-hi somiar la llum, somiar la llum, somiar la llum de la nit, la llum de la nit, la llum de la nit.

Ai! que feliç si trobés un avet, un avet que fos molt alt, per volar-hi allà, allà a dalt, a dalt de tot, i adormir-hi de nit, i poder-hi somiar la llum, somiar la llum, somiar la llum de la nit, la llum de la nit, la llum de la nit.

Sóc l'Estel-Verd,

Sóc l'Estel-Verd,

Sóc l'Estel-Verd, petitó i eixerit.

Sóc l'Estel-Verd,

Sóc l'Estel-Verd,

Sóc l'Estel-Verd, petitó i eixerit.

Sóc l'Estel-Verd,

Sóc l'Estel-Verd,

Sóc l'Estel-Verd, petitó i eixerit.

Ai! que feliç si trobés un avet, un avet que fos molt alt, per volar-hi allà, allà a dalt, a dalt de tot, i adormir-hi de nit, i poder-hi somiar la llum, somiar la llum, somiar la llum de la nit, la llum de la nit, la llum de la nit.

Ai! que feliç si trobés un avet, un avet que fos molt alt, per volar-hi allà, allà a dalt, a dalt de tot, i adormir-hi de nit, i poder-hi somiar la llum, somiar la llum, somiar la llum de la nit, la llum de la nit, la llum de la nit.

Etc., etc., etc.

L'Estel-Vert petitó i eixerit, ja somia la Llum de la Nit!

(Escrit tot ballant i cantant el "Bolero", música de Ravel, amb lletra, adaptada a la música, de l'Estel-Verd).

Estel-Verd.

Estel-Verd, n. 11

N.11

Estel -Verd.

No us podeu imaginar com em diverteixo quant us escric! Perquè heu de saber que sóc jo mateix, l'Estel-Vert en persona, qui tecleja els e-mails que rebeu, tot i que, per un bitxo de la mena mida (7,33cm), no és fàcil escriure en un teclat d'ordinador que fa 45 x 16,5 cm. Quan les lletres estan juntes les puc marcar amb els dos peus o amb un peu i una mà, sense haver de fer salts. Però, per exemple, per escriure la paraula "zona", de la "z" a la "o" hi ha 15 centímetres, 6,5 de la "o" a la "n" i 10,5 de la "n" a la "a". Per tant, he d'anar fent grans salts i, a vegades, volar d'unes lletres a les altres. I el més complicat és quan tinc que picar dues tecles alhora, per exemple per marcar les majúscules, els parèntesis o els interrogants. Però com que sóc molt àgil i eixerit, li he demanat a la meva Amiga que em doni un pèsol cru que faig servir com una pilota. De manera que, quan he d'escriure una majúscula, per exemple, "Verd", salto a la tecla de les majúscules i, al mateix temps, tiro amb fúria – i punteria - el pèsol sobre la tecla de la "v" i així surt "V". Us asseguro que escriure 4oo paraules que tenen de mitjana els e-mails que us envio per aquest sistema és un exercici prodigiosament mogut i saludable.

A més, per fer-ho més festiu i joiós, em poso música de fons i així escric tot ballant al ritme del que sona. La meva Amiga gaudeix molt de l'espectacle i diu que no hi ha res com un follet donant saltirons, giravolts i cabrioles per sobre el teclat de l'ordinador dibuixant una coreografia insuperablement àgil i embrollada alhora que va tirant enlaire un pèsol d'un cantó a l'altre. Ni en Nijínski ballava tant bé ni a cap coreògraf se li havia ocorregut unes figures de dansa tant enrevessades i divertides.

El resultat de tot això és que, a fi d'adaptar-se a la música que sona, l'escrit que us envio depèn, en gran manera, del que tinc ganes de escoltar i ballar. Per què ho entengueu, el proper dia us en donaré una mostra ben expressiva. El que avui us descric és la clau perquè capteu el e-mail del proper dia.

Estel-Verd.

Estel-Verd, n. 10

N.10

Estel -Verd

Com us vaig dir, quan vaig néixer, els gnoms em van regalar una casaca molt bonica que porta una caputxeta màgica. Aquesta caputxeta és el meu tresor més preuat ja que té grans poders. La puc portar en tres posicions: tirada al darrera l'esquena, posada que em cobreixi el cap i posada més endavant, que em cobreixi els ulls i tot.

En el primer cas em serveix com de sac o de motxilla, i a dins hi cap de tot: llibres, tisores, flors dissecades, un coixí per dormir..., fins i tot quan fa uns cinc mil anys, un bromista que se'n reia perquè jo era tan petitó, em va regalar un mamut viu, li vaig entaforar i allà deu ser encara fins que decideixi treure'l. És com la porto habitualment, tant quan estic a la Selva Negra com a Barcelona.

Quant em poso la caputxa al cap, tal com es porten normalment les caputxes quan es porten posades, significa que tot el que dic o faig són coses importants, encara que seria millor dir que no les dic o faig jo, sinó la Veu de la Saviesa que parla o actua a través meu i jo em cobreixo el cap per respecte envers ella. És quan estic en contacte amb tots els móns: l'objectiu, l'Imaginari i el Superior

Perquè entengueu la funció de la tercera posició de la caputxa, la que em cobreix els ulls i tot, es comparable a la d'aquell joc que es fa amb els nens molt petits: se'ls tapa els ulls amb les mans i "el nen no hi és, on és el nen?"; s'aparta les mans i "el nen, sí que hi és!" Semblantment, quan jo em cobreixo els ulls amb la caputxa, si jo no vull, no se'm veu ni se'm sent i estic com desaparegut i jo no veig el món objectivament sinó el món interior i arquetípic. Però jo, visible o invisible, sí hi sóc, i amb més poders que mai. Es quan sóc més perillós ja que puc actuar invisible a través de l'inconscient sobre les persones, tant les que m'envolten com fins les que estan lluny, sense que aquestes se'n adonin.

De manera que, com passa amb tots els altres follets, desconfieu si no veieu l'Estel-Verd! Pot ser molt pitjor que si el veieu!!

I, sobretot, no em feu enrabiar!!!

Estel-Verd.

Estel-Verd, n. 9

N.9

Estel -Verd.

És costum entre els Esperits de la Natura que, quan els neix un nou membre, els altres o l'acullen o el rebutgen. En el primer cas, el vesteixen, li donen un nom, li transmeten la Saviesa i li donen una tasca a acomplir d'acord amb les potencialitats del nou nat. En el segon cas, li fan la vida impossible i el poden arribar a exterminar, a no ser que algú l'ajudi a sobreviure amagat o fora de la comunitat.

Jo vaig tenir sort que, al lloc en vaig aparèixer, gairebé tothom era bo. I com que era tant bonic i fill d'un estel tant bell, tots els Esperits de la Natura em van acceptar.

El primer que van fer va ser vestir-me. Les fades em van pintar les ales amb els colors de la Imaginació, ja us he dit com són de boniques. Els elfs en van regalar les mitges de seda, de joliu color verd gespa. Les sílfides i els silfs unes babutxes punxegudes de fulla de lliri d'aigua lluent amb uns picarols de plata a la punta. Els gnoms van ser els que s'hi van lluir més perquè em van regalar una casaca de vellut de color verd fulla d'alzina amb brodats de colors verd maragda, lila i rosa i que duu una caputxeta punxeguda del mateix color de la casaca amb una campaneta a la punta que - i això la fa molt important - és màgica. Però en que consisteix la màgia de la meva caputxa, mereix tot un capítol apart. Finalment, els nans van forjar-me un cinturó de plata amb sivella, tot adornat amb maragdes i ametistes d'autèntica orfebreria germànica; i els colors de les pedres precioses fan joc amb els brodats de la casaca i els dibuixos de les ales.

I així, tot vestit de verd i fill de la molsa i resplendent com el bell estel del Cel que era el meu pare, tots els Esperits de la Natura van estar d'acord en que el meu nom era Estel-Verd.

La Saviesa que em van donar a conèixer i la missió a acomplir, ho veig anar assimilant a poc a poc i em costarà molts e-mails per explicar-vos-ho.

Estel-Verd

P.D. En el retrat sencer que us envio, es veu com em van vestir els Esperits de la Natura.

Estel-Verd, n. 8.

N.8

Estel -Verd.

Continuo fent el meu retrat.

Malgrat que sóc tant menut, tinc la figureta esvelta i prima i em moc amb molta lleugeresa. El meu cabell és d'un color ros tan clar i lluent que sembla de fils de plata i vaig pentinat amb cabellera solta que m'arriba a les espatlles. La cara la tinc graciosa, amb els ulls ametllats, naturalment de color verd maragda; les celles, com dues tiges d'enfiladisses, el nassarró xato com un pèsol, els llavis con els pètals de rosa salvatge i, sobre tot, tinc unes orelles grosses i molt punxegudes, com les de tots els follets del món, que, a més, les moc com si fossin unes antenes o millor, com orelles de conill o d'ase. Les mans són primes i amb els dits molt llargs i capaços d'agafar objectes molt pesats o fins tres vegades més grans que jo. La veueta em surt prima i dolça com la d'un infant, però clara, i pot agafar tons festius o també seriosos i fins tràgics, sobre tot si parlo des del meu fons provinent de l'altra dimensió i, malgrat que sovint faig bromes i sóc irònic - més vegades de les que voldria la meva Amiga - hi ha quelcom en el to de la meva veu que indica la profunda saviesa del que vull dir.

Com ja us vaig dir, tinc ales per volar i puc fer-ho lentament però també amb gran rapidesa: amb menys de dos segons puc anar d'un cantó a l'altre del pis de la meva Amiga a la Ronda del Guinardó, que és força llarg. A més, quan enyoro la meva terra, la Selva Negra, en un tres i no-res puc travessar França i Suïssa i fer una visita d'una setmana o més al meu país natal sota els boscos d'avets i tornar a Barcelona en deu dies. No em costa cap esforç ni em resulta car: volar amb ales pròpies encara no es fa pagar i, a més, com que les administracions no són amigues dels follets, no ens veuen com traspassem els seus territoris. Mentrestant, la meva Amiga va explicant per aquí que es queda dues setmanes descansada de les meves entremaliadures, tot i que jo veig que amb mi es diverteix molt i que, quan me'n vaig, és posa trista, ploriqueja i sé que m'enyora mentre estic fora. Els humans, ja ho sabeu, són molt contradictoris i no hi ha qui els entengui.

Estel-Verd.

P. D. En l'adjunt, us envio un esbós de retrat gargotejat per la meva Amiga. Jo sóc molt més bonic, però així en teniu una idea...