divendres, 5 de gener del 2007

Estel-Verd nº3


Com cada Nadal, la meva Amiga ha instal·lat un pessebre al rebedor de casa seva. Be, no l'ha instal·lat ella sinó la Carmen, la noia que l'ajuda a la casa. És un pessebre més aviat esquifit, sense riu de plata, ni muntanyes de suro, ni casetes de cartró, ni neu de farina, ni molsa de veritat, ni tant sols establia: el Nen Jesús, la Mare de Déu, Sant Josep, el Bou i la Mula estan tots a la intempèrie. Més que ser víctimes de l' Overbooking o la pobresa, ho són de la gasiveria de la meva Amiga. Res a veure amb els pessebres d'Olot que vaig veure fa dos-cents anys! Però hi ha un estel lluent amb cua, dues palmeres, una roca amb un arbre sec on penja l'Àngel de l'Anunciació i moltes figuretes: els pastors, la dóna que renta, els Tres Reis amb els camells i els criats, el caganer, les ovelles...

Les figuretes m'encanten ja que són més o menys de la meva mida i ja començo a estar tip dels humans, tan enormes i creguts. La figura del llenyataire tenia la meva mateixa alçada, 7'33 cm. i portava una túnica blava, mocador a ratlles vermelles i blanques i un feix de llenya a l'esquena. Em va fer tanta il·lusió en veure'l petitó com jo que vaig pensar que seria un bon amic i vaig suposar que, potser, si me'l enduia a volar amb mi, li passaria el somriure d'estaquirot que posava. Així que el vaig agafar amb la mà, el vaig alçar i me'l vaig emportar volant per tot el pis, per sobre les llibreries, els armaris de la cuina i els prestatges amb gerros i figures que ens miraven envejoses.


- Eh que és divertit? – li vaig preguntar


Com que no responia, me'l vaig mirar pensant que potser sentia por o estava marejat. Però no! Continuava posant la mateixa cara d'estaquirot de sempre!


Aleshores, me'n vaig adonar que, en ser una figura morta, no podia gaudir del vol ni de la vida. El desencís va ser tant gran que el vaig deixar anar des del sostre: ppaaaafff!!! I es va trencar en mil trossos.


- Estel-verd! Què fas?- va preguntar la meva Amiga que fins aleshores havia estat absorta escrivint la seva tesi doctoral – No t'he dit que no toquis les figures del Pessebre? Mira que has fet! L'has esmicolat!


- Però jo no l'he matat. Aquest tanoca ja era difunt!!!



Estel-Verd