N.25
Estel -Verd.
Em vaig treure un telèfon mòbil de la caputxeta i vaig dir a la meva Amiga:
- He trobat això tirat al bosc. Ens servirà per anar per Barcelona
- Però Estel-Verd. Ja saps que sóc sorda i que m'és dificultós usar mòbil.
- I no funciona. Però, quan em portes amb tu a la teva butxaca o a teva bossa, dius que no vols dir-me res perquè sembla que parlis sola. Però si et poses aquest mòbil a la orella, semblarà que parlis amb un fill teu que està a Honololú.
Així que l'altre dia vaig anar amb ella al cinema. Al tornar, l'autobús anava molt ple i la van deixar seure al costat de la finestra. Jo anava a la seva butxaca i al meu costat seia una senyorona grassa que no em deixava veure res. Així que, al cap d'una estona, em vaig posar els dits a la boca i vaig fer:
- Piiiiii-matxu-pitxu-cro-croc, piiiiiiii-matxu-pitxu-matxu-mitxu-cro-cro-croc, piiiiiiiiiiiiiiiiiii-matxuuuu-pixuuuu-matxuuuuu-pitxuuuu-matxuuu-pitxuuuu-cro-cro-cro-crooooc!
Hi ha timbres de mòbils força curiosos, però aquest era massa i tot l'autobús es va girar per veure què passava. Precipitadament, la meva Amiga es va posar el mòbil a l'orella i va dir:
- Què vols?
- La senyora del teu costat porta un abric molt lleig i amb la butxaca descosida. Avisa'm quan la gent no miri, que vull sortir i anar a la teva espatlla de junt la finestra.
Com que li tenia que parlar cridant, tot autobús s'assabentava de la conversa i la senyora grassa del costat va passar-se dissimuladament la mà per sobre la butxaca.
- No cridis tant! I posa't la caputxa o et veurà tothom.
- No vull. I si no surto aviat, tot autobús sabrà que és un follet.
- Què dius?
- Queee vuuuull soooortiiiiirrrr!!!
La gent mirava la meva Amiga i el seu telèfon cridaner. La meva Amiga és va armar de valor i va mirar a la cara de tothom i va aconseguir que la gent enretirés la vista. Aleshores va dir al "telèfon".
- Potser ara.
Vaig escapar-me esperitat i em vaig posar sota la seva solapa. Però la senyora del costat espiava de reüll i es va posar a cridar:
- Iiiiiiiiiiiiiiiiihh!!!!!, iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiihhhh!!!!!!!! Un borinot,!!! Un bitxo molt gros que parla!!!!! El té a dins el jaquetó!!!
Davant tanta estupidesa, vaig sortit, em vaig plantar en l'aire enfront seu i vaig dir-li
- Uuuuhhhh!!! Sóc un borinot molt gros i et picaré al nas i se't posarà vermell com un tomàquet madur i escalivat... I rebentat!
I em vaig posar a volar al voltant del seu cap.
Tot l'autobús es va posar a xisclar histèric, a assenyalar-me i a voler fugir i atrapar-me alhora mentre jo m'escapava d'un cantó a l'altre del sostre.
- Una papallona que parla!
- Algú que vol vendre cotorres.
- Mama, es un follet molt divertit!- deia un nen.
El batibull era tant gran que l'autobús va parar i va obrir les portes. La meva Amiga va aprofitar per fugir. I jo al darrera.
L'autobús va engegar de nou i la meva Amiga i jo vàrem quedar a la vorera, morts de riure.
Estel.-Verd.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada