Estel-Verd, n. 23

N.23

Estel -Verd.

Actualment, a la Selva Negra no hi queden bruixes dolentes i sols a un cantó apartat hi habita l'Escorpí Gandul, però si no t'hi acostes, no et fa res.

Hi viu, però, una bruixa, la bruixa Maduixa, que habitualment és una bruixeta petitona com una maduixa, que va vestida vermella com una maduixa, amb els piquets i tot. Però la cara, de color verd i amb moltes berrugues, és més lletja que un pecat, té el nas i la barba com dos ganxos que gairebé es toquen, els ulls petitets i a la boca només hi té una dent a dalt i una altra a baix que, per rosegar, solament coincideixen si torça la boca... En fi, estrambòtica com moltes bruixes. Però te l'especialitat que es posa entre les fulles, sobre tot les de maduixera i, com que s'hi està quietona, sembla tanmateix una maduixa vermella, madura, olorosa, temptadora... i si hom s'acosta per menjar-se-la, treu la cara i fa: "Uuuuuuuhhhhh!, uuuuuuhhhhh!, uuuuuuuuuhhhhhhhh" - mentre comença a créixer fins a uns tres pams (la seva mini-màgia no dóna per a més) – i a dir: "Sóc la bruixa Maduixa. Com que tu em volies menjar a mi, ara jo et menjaré a tu!!! Uuuuuuuuhhhhhhhhhh!, uuuuuuuuuhhhhhhhhhhh!, uuuuuuuuuuuuuhhhhhhhhhhhhh!". I comença a córrer darrera el frustrat comensal, sigui follet, fada o esquirol. El que passa és que, al temps que crida els seus "Uuuuuuhhhhhs", creix i fa el seu discurs, el seu potencial cruspit ha fugit lluny, primer amb un bon ensurt però desprès ben divertit i mort de riure. De fet, entre els Esperits de la Natura no se sap que la bruixa Maduixa mai hagi fet mal a cap d'ells i es diu que sols atrapa i es cruspeix els llimacs, aquests animalons foscos, llefiscosos, babaus, lents i tant aficionats a menjar maduixes que no tenen pressa ni per fugir de la bruixa Maduixa ja que es diu que creuen que morir-se engolit per la bruixa Maduixa és la millor mort possible per a un llimac perquè dins la seva panxa hi ha una espècie de Paradís boscà ple d'incomptables maduixes on els llimacs poden afartar-se sense fi.

Si aquesta creença dels llimacs és certa o no, ni l'Estel-Verd ni cap altre Esperit de la Natura ho sap. En tot cas, als Esperits de la Natura ens va bé que la bruixa Maduixa mengi algun llimac de quan en quan: així hi ha menys llimacs que mengin maduixes i ens en queden més per nosaltres.

Estel.-Verd

PD. Una d'aquestes és la Bruixa Maduixa. Quina? Aneu en compte!