Estel-Verd, n. 24

N.24

Estel -Verd.

Quan us vaig començar a escriure, un dels qui em va contestar va ser un follet en persona, en Botó d'Or, que és amic d'unes Bones Dones, la M i la Q, amigues de la meva Amiga. És un follet de la Vall d'Aran que passa temporades, junt amb uns altres follets, a una casa que aquestes BDs tenen allà. A en Botó d'Or li agrada menys que a mi anar per Barcelona i només surt al carrer amb les seves Bds. Així que ens escrivíem però no ens coneixíem en persona.

Però l'altre dia, aquestes BDs van dir que vindrien acompanyades d'en Botó d'Or a fer-nos una visita a la meva Amiga i a mi.

Imagineu-vos com estava de content, que em vingués a visitar un follet a casa la meva Amiga. La meva Amiga va deixar la casa ben endreçada, va encendre totes les llums, va omplir el menjador de plantes i flors, va posar el joc de taula de lli blanc brodat amb blau i va treure plats, tasses, gots i coberts per un refresc.

Per fi, van arribar i vàrem fer les presentacions. El meu nou amic era petitò com jo però més grasset, amb el cabell de rínxols d'or i tot ell anava daurat i groc. Era tan graciós i bonic! Però també tan tímid i dolç que gairebé no se li sentia la veu. Per acabar-ho d'adobar, les tres dones es van posar a xerrar com cotorres cridaneres sobre els seus follets, a veure quin era més simpàtic - tots dos -, més bon minyó - el Boto d'Or – o més entremaliat - jo. No paraven! I ens feien tantes lloances que el Botó d'Or i jo estàvem vermells de vergonya i no sabíem que dir-nos. Tot el que vaig poder treure-li és que tocava el violí i cantava. Afortunadament, va venir l'hora del berenar. Les BDs. havien portat bombons i la meva Amiga va treure pastís, vi moscatell i macedònia de fruites del bosc i ens en van posar en un bol rus de fusta lacada: una maduixa, una móra, un gerd i mig bombó per a cadascú dels follets. Quin banquet! Desprès va fer una infusió amb la menta fresca que va collir d'un test allà mateix i va posar cinc tasses de porcellana de Delf i elles tres en van beure i en Botó d'Or i jo hi vàrem prendre un bany, cosa que en Botó d'Or no havia fet mai però li vàrem ensenyar la meva Amiga i jo i li va encantar. La infusió el va desinhibir de tal manera que va accedir a fer duos musicals amb mi. De la meva caputxeta vaig treure un violí, una lira i una flauta travessera a mida follet. Vàrem tocar música del bosc i clàssica per a lira i violí, veu i flauta i lira i veu – el Botó d'Or té una veu bellíssima – i desprès vàrem cantar Lieder de Schubert i Mahler. Finalment vàrem acabar tots cinc ballant i cantant. Ens varen acomiadar tardíssim i vàrem quedar que ho repetiríem... al guardador d'Arres, enmig d'un bosc a la Val d'Aran. Una vetllada deliciosa!!!

Estel.-Verd

Quin banquet!