Estel-Verd, n. 22.

N.22

Estel -Verd.

Quan vaig arribar a Barcelona, vaig veure que la meva Amiga, en lloc de dormir sota els estels com Déu mana, dormia sota un munt de mantes. Per no ser menys, m'he tret de la meva caputxeta el meu sac de dormir, - semblant a un mitjó de nadó – a ratlles verd enciam i verd falguera i el meu coixí de plomes de dent de lleó blanc amb una funda de seda bordada amb randes fetes de teranyines i m'hi he ficat tot dins amb les ales ben plegades perquè no facin embalum ni s'arruguin, a dormir al costat del cap de la meva Amiga que descansa sobre el coixí. Aleshores, li canto a cau d'orella una cançó ben dolça, d'aquelles tan boniques que em van ensenyar les fades de la Selva Negra i, a poc a poc, em cobreixo els ulls amb la caputxa i així, desapareixent del món despert, penetrem, ella i jo junts, al Món del Somni i la condueixo als llocs més bells de la meva terra natal, entre la molsa verda i suau i al costat de les flors més exuberants – ja que ella, en el Somni, ha esdevingut petitona com jo i fins podem anar plegats muntats dalt la closca del cargol Banyetes Amunt que fa de tartana. I passegem sota les branques dels avets altíssims entre herbes oloroses, trèvols fascinants, falgueres meravelloses, matolls de blauets i clavells de moro i altres flors perfumades que sols hi ha en els somnis. I els troncs dels avets, alts i majestuosos, s'eleven vers l'Altíssim com les columnes d'una immensa catedral gòtica.

I tots els meus amics venen a saludar-la: el gnom Gom-Gom, la fada Lliri Blau, els follets Goteta de Rosada i Esquitx d'Aigua, els elfs Vespre i Alba, l'esquirol Trencapinyons, la papallona Bufona, el cérvol Corns-de-Llamps, fins i tot la bruixa Maduixa. I, en la llunyania, se senten músiques i cants d'elfs i fades. I l'aire ens envia el perfum de la terra i de la resina dels avets i el sol els seus raigs platejats que penetren per entre les branques verdes...

I, quan al matí, la meva Amiga desperta, em diu amb joia i recança alhora:

- Oh Estel-Verd! Què bonica és la Selva Negra! Què feliç seria si hi pogués retornar de veritat!

- La Selva Negra vista amb els ulls oberts és bellíssima, però t'asseguro que la dels somnis és sempre infinitament més bella. I qui ha dit que no és de veritat? Tot el que veiem, sentim, imaginem o somiem és tant real i de veritat com el que toquem! I et creus que tothom que mira la Selva Negra amb els ulls oberts, la veu de la mateixa manera? – I posant-me la caputxa sobre el cap, li dic seriós – La Bellesa és la Veritat suprema que veiem des del nostre ull interior. I la que veiem fora sols és el reflex de la nostra Bellesa interior.

Estel.-Verd

I els troncs dels avets, alts i majestuosos, s'eleven vers l'Altíssim...