dimecres, 1 de juliol del 2009

El Fill de l'Esperit del Whisky ja té Amics

Complement al N. 84  
           

Estel –Verd

 

El  Fill de l'Esperit del Whisky ja té Amics  

 

Estimats amics:

Us escric per donar-vos les gràcies als qui heu acceptat ser Amics del follet irlandès Fill de l'Esperit del Whishy. Ja li he passat les vostres adreces i m'ha dit que segurament, vindrà a passar una temporadeta a cadascuna de les llars que l'han acollit. Fins i tot crec que en alguna casa ja s'hi ha presentat i ha fet alguna de les seves. Ara fanfarroneja davant meu dient que jo només tinc una Amiga i ell té molts Amics. Això dels "molts Amics" té una explicació. De fet, solament he rebut quatre e-mails de contesta afirmativa i una de viva veu, que, en total, fan sis perquè un d'ells és un matrimoni. El que passa és que un altre és en Jordi, un monjo de Montserrat i, quan li he explicat al Fill de l'Esperit del Whisky que era Montserrat, s'ha posat tan conten que s'ha trastocat més del que està habitualment. Poder donar la murga i gastar bromes a una seixantena de monjos, mig centenar d'escolans, la gent que hi treballa, més els milers pelegrins i turistes que hi pugen, és massa per un follet! A més, un edifici tan gran, amb una basílica enorme i una munió de celes pels monjos, passadissos i sales pels visitants, biblioteca, jardí, claustre, tot presidit pel  resplendent cambril de la Verge  i això enmig de la meravellosa muntanya... és molt més que el que pot somiar un follet, que, a més, és lleig i borratxo. Jo li he dit que no cal que fanfarronegi tant, que total només un monjo ha acceptat ser Amic seu i que un monjo només té una cela per a ell. Ell em contesta que dir això és com dir que la meva Amiga només té l'habitació en la qual dorm; que, en realitat, té tot un pis per a ella i que, si visqués amb més gent, tots ells serien Amics meus, etc., etc., etc.  Al final, l'he deixat dir, pensant que, si no em bloquejava més el meu e-mail, jo ja havia aconseguit el que volia i que, qui sap? porter a Montserrat el "converteixen" i fins, com fan molts monjos, canviarà el nom i en lloc de "Fill de l'Esperit del Whisky" es farà dir: "Fill de l'Esperit de les Aromes de Montserrat".

De totes maneres, els qui no sigueu el monjo de Montserrat, no us en refieu: segur que, de tant en quan, veureu que a casa vostra tindreu visita i passaran coses estranyes i divertides: és que el "Fill de l'Esperit del Whisky" – o "de les Aromes de Montserrat" - que no té precisament vocació de monjo, es cansa de tantes maitines, laudes, misses, vespres i completes i ve fer gresca i a divertir-se a Barcelona.

 Espero que, ell o vosaltres, m'expliqueu les seves aventures.  

Rebeu un petó de fullet i totes les benediccions de la Selva Negra, que són moltes i molt grans:

Estel-Verd    

...i això enmig de la meravellosa muntanya... és molt més que el que pot somiar un follet.