Estel-Verd, n. 87

N.87     

 

Estel -Verd

 

● Les nits de la Selva Negra ●

 

- A la Selva Negra, de nit, estaves sol o acompanyat, dormies o estaves de festa -  em va preguntar la meva Amiga una nit que no podia dormir.

         - Oh! Les nits de la Selva Negra són meravelloses! Comencen quan la fada Besllum Boscana es retira al seu Palau dels Miralls dels Somnis a vetllar. Aleshores, a la majoria dels animalons – àguiles, pardals, esquirols, cérvols, conillets, granotes, papallones, peixos... – els agafa son i nosaltres, els Esperits de la Natura – fades, follets, elfs, silfs, gnoms – anem passejant o volant entre els arbres i cantant dolçament perquè facin non-non i procurem que tots estiguin ben resguardats  i que res els molesti en el seu son. I quan tots els animalons estan adormits, els Esperits de la Natura ens reunim, be tots junts sota l'Arbre Savi o bé en grups més petits en altres arbres, clarianes o les Coves Lluminoses dels Elfs, i cantem, toquem instruments, expliquem contes, o com ha anat el dia, o ballem. És tan preciós! Tots els Esperits de la Natura són visibles ja que tots tenen la seva llum interior – encara que jo sóc dels que, si vull, sóc més lluminós. I la música que fem és la més bonica que et pots imaginar!                    

         Però a poc a poc, cap allà la mitjanit, anem callant i dispersant-nos per fer el Gran Silenci, tot i que, per motius de seguretat, als follets, als gnoms i a les petites fades no ens deixen estar sols i hem d'estar amb grups de cinc o sis o bé sota la protecció d'algun elf i fada mitjana.  A la Selva Negra ja no hi viuen éssers dolents, però pot ser que alguna bruixa o mal esperit vingut de fora hi penetri protegint-se en la fosca i ens doni un ensurt.  Jo, moltes nits, estic amb els follets Esquitx d'Aigua, Goteta de Rosada i les fades petites Claror Platejada, Cançó d'Amor i Perfum de Espígol. Si estem a ran de terra, ajaguts damunt la Mare Molsa, suau i acollidora, estem amb el Gnom Gom-Gom i la seva extensa parentela, com si dormíssim com ells, però els follets i les fades en realitat no necessitem dormir; tanquem els ulls i somiem sense dormir. Però si pot venir la meva estimada fada Lliri Blau, que és més poderosa que nosaltres, pugem amunt, amunt, fins les branques altes d'en vell avet i des d'allí contemplem el cel  en silenci. Allà "somio la Llum de la Nit" (Vegeu el numero 11). Quan hi ha la Lluna, tan plàcida! O quan brillen els estels, tan intensos! Jo conec tots els estels, els que veieu els humans i els de més enllà que no podeu veure amb els ulls mortals. I els veig en el que són en la seva essència, purs arquetips celestials de tot el que hi ha a la terra. Saps? El cel és el mantell del Gran Mag Blau, ho sé jo que he estat un estel d'allà dalt. Tot el que hi ha de bell a la terra és sols el reflex del que hi ha al Cel. I si tu cerques amb amor i tendresa el record dels teus pares i de tots els amics qui has estimat, allà els trobaràs, mirant-te i protegint-te, com jo hi trobo el meu pare l'Estel Bell que em somriu. El Cel és immens però el que veiem és sols una part petita de la immensitat del que hi ha a l'interior del nostre cor...          

         A sota nostra, la Selva Negra descansa, silenciosa i calmada, com un immens mar d'arbres. I mentre sentim la immensitat de fora com un reflex de la de dins, comença a clarejar i ara són els cants dels ocells i els crits dels animalons els qui primer ens desvetllen del nostre somni despert. I contents, baixem de l'avet, per poder rebre la benedicció de la fada Besllum Boscana per al nou dia que arriba.                                                                    

                         Estel-Verd

Jo conec tots els estels, els que veieu els humans i els de més enllà que no podeu veure amb els ulls mortals.