Estel-Verd, n. 86

 

N.86

 

 

Estel -Verd

 

● Els meus amics humans ●

 

La meva Amiga de Barcelona no és la primera humana que és amiga meva. En els llargs anys de la meva vida, he tingut altres amics humans, com Xalup, el druida, Welgunde, la remeiera germànica, Helen, la narradora de contes i la seva neta Grettel, Martin H., el famós pensador  que vivia en una cabana o molts membres de la família Waldhüter, els guardaboscos. La diferencia de la meva Amiga amb tots aquests és que els altres, tot i ser humans, vivien a la Selva Negra, sinó a la part més encantada, sí molt a prop, i jo, per veure'ls, no em tenia que moure del meu hàbitat sinó que moltes vegades eren ells els qui em venien a veure a mi. Mentre que, amb la meva Amiga de Barcelona, per fer-li companya, he de viure fora de la meva Selva Negra, almenys fins que ella no vingui allà...

         La família Waldhüter eren uns guardaboscos que tenien cura de bona part de la Selva Negra entre els segles V i XVI desprès de Crist. Vivien en una gran casa a l'entrada mateixa de la Selva Negra i a uns dos quilometres d'un llogarret. Però a més, tenien dues o tres cabanes dins la mateixa Selva Negra on hi passaven llargues temporades. La Selva Negra no ha estat mai tan bella i ben atesa com quan teníem els Waldhüter de guardaboscos. La llenya seca era retirada per evitar els incendis, els cabdals dels rierols netejats per evitar inundacions i els camins per on transitaven els humans, còmodes per evitar la penetració innecessària en el bosc però discrets i estrets per no tallar la comunicació boscana entre cada cantó. Ens ho consultaven tot als Esperits de la Natura, amb qui la majoria dels membres de la família Waldhüter van tenir molt bones relacions, sobre com podíem millorar les coses entre tots. Sabien el que es feien i ens ajudàvem mútuament, el que demostra que no és cert que els Esperits de Natura no estimem els humans. Jo particularment vaig tenir una gran amistat amb en Peter Waldhüter que va viure al segle IX. Des de petit va ser amic meu i sempre jugàvem i em demanava consell. Però des que es va quedar viudo de la Mathilde, una gran dona, va viure  pràcticament sempre a la Cabana dels Ocells, tot i que els fills se l'estimaven molt i li deien que anés amb ells. Però en Peter s'identificava tant amb la Selva Negra! Parlava i era amic amb tot els animalons i Esperits de la Natura i fins amb els arbres i les flors! En fer-se vell i gairebé no poder caminar, va construir-se la carreta vermella, que tirava el seu gran amic – i també meu - el cérvol Corns de Llamps i anaven a passejar i jo amb ells. I la seva mort, ja molt vell, va ser penetrar a una vida més bella ja que va ser transfigurat en un Menschengeist, un  dels Esperits Humans Immortals que viuen a la Selva Negre com si fossin Esperits de la Natura. I jo em vaig posar en Corns de Llamps i la carreta vermella a la caputxeta i així pot continuar passejant-s'hi sempre que vol, tot i que, ara, en ser en Peter un Esperit, ja no necessita la carreta ni en Corns de Llamps i correm per la Selva Negra amb la carreta vermella per pur gaudi.                

 

                          Estel-Verd

 

Des que es va quedar viudo, va viure pràcticament sempre a

la Cabana dels Ocells.