N.20
Estel -Verd.
La meva Amiga estava asseguda a una soca del bosquet de Vilada i jo a la branca d'un pi, molt a prop d'ella.
- Aquí també és molt bonic, - en deia – però no m'hi puc estar gaires dies, ja que a l'hospital ho tenen ple.
- I a Barcelona, vius sola? No t'agradaria viure amb algú?
- Mira Estel-Verd, la convivència és difícil. Hauria de ser algú amb una sensibilitat com la meva. A més, jo sé que als meus pares no els pot suplir ningú. Tota una vida junts! La meva mare vivia per a mi. Quan tornava a casa, em preguntava com m'havia anat els estudis, si estava cansada o si hem feia il·lusió quelcom, m'ho preparava tot, jo vivia com una reina... Tal com em va dir una amiga meva, de mare només n'hi ha una. Ara m'he acostumat a viure sola, tot i que, si hagués volgut, viuria a prop la família. Faig el que vull, no he de demanar comptes a ningú. I quan necessito alguna cosa, tinc la meva família, els meus veïns, amics, la noia que m'ajuda a la casa...
- Si, si, suposo que això és veritat. Però jo sento que el fons del teu cor està trist. Jo ho sé! Perquè ningú t'espera quan arribes a casa, ni et dona un petó, ni et pregunta com et va la tesi doctoral, ni et renya perquè no t'has posat l'abric amb el fred que feia, ni prepareu les vacances de l'estiu junts... Des que la teva mare és morta, ningú t'estima a tu amb preferència. Tens gent que t'aprecia, si, però no qui comparteixi els teus somnis ni tingui els teus mateixos anhels... Jo vindré a viure amb tu i et faré companya, seré el teu amic que només viurà per tu ...
- Oh, jo sé que no existeix qui només visqui per mi.
- Potser no al món dels humans. Però dins el Món Imaginari, si. I jo sóc un follet i t'estimo molt.
- Però no podries veure a Barcelona, sense boscos, ni llacs, ni molsa, ni gespa, ni flors, ni fades, ni ocells...
- Jo sóc màgic i puc fer moltes coses que no sospites. A més, tu tens Imaginació, que és el meu principal aliment. I, sobre tot, t'he escollit a tu per ser la meva Amiga. I, perquè ho sàpigues, no té un follet tothom que vol sinó sols aquell qui és escollit per un follet. I jo t'he escollit: així que ara m'hauràs d'aguantar, vulgues o no.
Estel.-Verd.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada