Estel -Verd.
Vaig trigar bastants anys a retrobar la meva Amiga. La vaig fer cercar per Barcelona, però com que Barcelona és tant gran i la gent no és coneix entre ella, no hi havia manera! Finalment, al Bergadà em van presentar un cavall volador que venia del Pirineu que es deia Vent d'Or i que tenia una Amiga que se l 'estimava molt... i que va resultar ser aquella que jo havia trobat aquella tarda a la Selva Negra i que havia evitat la destrucció del matoll de gencianes blaves. Imagineu-vos la nostra joia comú en retrobar-vos! La nostra amistat tan ferma data de aleshores i també les hores més felices de les nostres vides. Ella passava els estius al Pirineu amb els seus pares que, a la ciutat, eren com molta gent, preocupada i rutinària, però que, un cop a la natura, es transfiguraven i esdevenien trempats i sensibles. Sobre tot amb la mare de la meva Amiga vàrem fer una bona amistat i vaig veure que era gràcies a ella que la meva Amiga havia après a comunicar-se amb els Esperits de la Natura.
El Vent d'Or ens portava a tots volant per sobre les valls verdes i florides de Boí, Sant Maurici i Aran i descansaven en els seus boscos on collíem maduixes i gerds, admiràvem les flors i jèiem al prat junt als llacs on ens deixàvem enlluernar pels reflexos del sol de la tarda dins l'aigua i ens endinsàvem dins un món lluminós de pura joia.
Així vàrem passar varis estius, feliços i en pau. Al cap d'uns anys, vaig tenir una important missió a la Selva Negra i gairebé no podia venir al Pirineu. Farà uns quinze anys, em vaig assabentar que la mare de la meva Amiga havia mort, que el seu pare estava delicat i que ella pujava al Pirineu però sense cotxe que la dugués als boscos. Jo continuava amb la meva missió a la Selva Negra ... fins que fa dos estius, el Vent d'Or em va fer arribar la notícia que la meva Amiga havia agafat una malaltia que l'obligava a anar cada dos dies a l'hospital i que no podia marxar a les muntanyes més que algun dia escadusser... La vaig cercar i no la vaig trobar. Però l'estiu passat, mentre jo era al Bergadà amb el meu amic Barretina Torta, va venir el Conill Marronet i em va dir que la meva Amiga passava uns dies a Vilada i que anava a l'hospital de Berga per al tractament. Em va faltar temps per anar-la a retrobar i abraçar-la.
El proper dia us explico com va anar.
Estel.-Verd
Reflexos del sol del capvespre a un llac d'Aigües Tortes
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada