Estel-Verd, n. 8.

N.8

Estel -Verd.

Continuo fent el meu retrat.

Malgrat que sóc tant menut, tinc la figureta esvelta i prima i em moc amb molta lleugeresa. El meu cabell és d'un color ros tan clar i lluent que sembla de fils de plata i vaig pentinat amb cabellera solta que m'arriba a les espatlles. La cara la tinc graciosa, amb els ulls ametllats, naturalment de color verd maragda; les celles, com dues tiges d'enfiladisses, el nassarró xato com un pèsol, els llavis con els pètals de rosa salvatge i, sobre tot, tinc unes orelles grosses i molt punxegudes, com les de tots els follets del món, que, a més, les moc com si fossin unes antenes o millor, com orelles de conill o d'ase. Les mans són primes i amb els dits molt llargs i capaços d'agafar objectes molt pesats o fins tres vegades més grans que jo. La veueta em surt prima i dolça com la d'un infant, però clara, i pot agafar tons festius o també seriosos i fins tràgics, sobre tot si parlo des del meu fons provinent de l'altra dimensió i, malgrat que sovint faig bromes i sóc irònic - més vegades de les que voldria la meva Amiga - hi ha quelcom en el to de la meva veu que indica la profunda saviesa del que vull dir.

Com ja us vaig dir, tinc ales per volar i puc fer-ho lentament però també amb gran rapidesa: amb menys de dos segons puc anar d'un cantó a l'altre del pis de la meva Amiga a la Ronda del Guinardó, que és força llarg. A més, quan enyoro la meva terra, la Selva Negra, en un tres i no-res puc travessar França i Suïssa i fer una visita d'una setmana o més al meu país natal sota els boscos d'avets i tornar a Barcelona en deu dies. No em costa cap esforç ni em resulta car: volar amb ales pròpies encara no es fa pagar i, a més, com que les administracions no són amigues dels follets, no ens veuen com traspassem els seus territoris. Mentrestant, la meva Amiga va explicant per aquí que es queda dues setmanes descansada de les meves entremaliadures, tot i que jo veig que amb mi es diverteix molt i que, quan me'n vaig, és posa trista, ploriqueja i sé que m'enyora mentre estic fora. Els humans, ja ho sabeu, són molt contradictoris i no hi ha qui els entengui.

Estel-Verd.

P. D. En l'adjunt, us envio un esbós de retrat gargotejat per la meva Amiga. Jo sóc molt més bonic, però així en teniu una idea...