Estel-Verd, n. 9

N.9

Estel -Verd.

És costum entre els Esperits de la Natura que, quan els neix un nou membre, els altres o l'acullen o el rebutgen. En el primer cas, el vesteixen, li donen un nom, li transmeten la Saviesa i li donen una tasca a acomplir d'acord amb les potencialitats del nou nat. En el segon cas, li fan la vida impossible i el poden arribar a exterminar, a no ser que algú l'ajudi a sobreviure amagat o fora de la comunitat.

Jo vaig tenir sort que, al lloc en vaig aparèixer, gairebé tothom era bo. I com que era tant bonic i fill d'un estel tant bell, tots els Esperits de la Natura em van acceptar.

El primer que van fer va ser vestir-me. Les fades em van pintar les ales amb els colors de la Imaginació, ja us he dit com són de boniques. Els elfs en van regalar les mitges de seda, de joliu color verd gespa. Les sílfides i els silfs unes babutxes punxegudes de fulla de lliri d'aigua lluent amb uns picarols de plata a la punta. Els gnoms van ser els que s'hi van lluir més perquè em van regalar una casaca de vellut de color verd fulla d'alzina amb brodats de colors verd maragda, lila i rosa i que duu una caputxeta punxeguda del mateix color de la casaca amb una campaneta a la punta que - i això la fa molt important - és màgica. Però en que consisteix la màgia de la meva caputxa, mereix tot un capítol apart. Finalment, els nans van forjar-me un cinturó de plata amb sivella, tot adornat amb maragdes i ametistes d'autèntica orfebreria germànica; i els colors de les pedres precioses fan joc amb els brodats de la casaca i els dibuixos de les ales.

I així, tot vestit de verd i fill de la molsa i resplendent com el bell estel del Cel que era el meu pare, tots els Esperits de la Natura van estar d'acord en que el meu nom era Estel-Verd.

La Saviesa que em van donar a conèixer i la missió a acomplir, ho veig anar assimilant a poc a poc i em costarà molts e-mails per explicar-vos-ho.

Estel-Verd

P.D. En el retrat sencer que us envio, es veu com em van vestir els Esperits de la Natura.