Estel-Verd, n. 90

N.90                 

 

 

Estel -Verd

 

 

 

● Perfum a bosc? ●

 

 

Quina oloreta tan bona que fa l'herbolari dels meus amics Joan i Maria Jesús! I que bonica que és la botiga! A la meva Amiga i a mi ens encanta anar-hi i mentre ella xerra que xerra amb els seus propietaris, a mi m'entusiasma  posar-me dins les caixonets amb cadascuna de les herbes i olorar-les. Bé, no totes, que també hi ha herbes que diuen que curen,  però que fan una pudor!!! A la  Selva Negra, totes les herbes fan bona olor, fins i tot les que curen, que són gairebé totes! També poso pel Joan que és un dels meus millors retratistes. Alguns dels retrats meus que us envio són fets per ell! 

         - Estel-Verd! - em crida la Maria Jesús – Mira que tinc per tu! Barretes de cremar amb olor a bosc!

- Si, Estel-Verd – reblà la meva Amiga – En comprarem un feix i aquesta nit, mentre jo sopi, en cremarem i així ens podrem imaginar que estem a la Selva Negra o, com a mínim, al Pirineu.

Jo m'ho vaig mirar. Era un feix de quinze barretes d'un pam escàs de llargada de color gairebé negra subjectades per un paper de color verd fosc i una goma elàstica. L'olor era una mica rara. Potser sí que feia una mica de perfum a farigola, pi i falguera, però... bé, potser quan les creméssim...!

         Quan vàrem arribar a casa, la Consoleta, la simpàtica veïna de la meva Amiga, l'esperava perquè la deixéssim mirar un dvd a la nostra televisió ja que la de casa seva no funcionava. Ella es va posar al menjador i la meva Amiga i jo ens vàrem tancar a la cuina, el que va anar la mar de bé, perquè era l'hivern i feia fred. La meva Amiga va anar a cercar el bol de ceràmica amb sorra on hi clava les barretes de cremar l'encens quan fa meditació i em va dir:

- Saps que, Estel-Verd? Perquè faci força olor, cremarem cinc barretes de perfum de bosc a la vegada

Dit i fet. Va encendre les cinc barres al gas i les va clavar al bol. A la primeria era molt bonic: van començar a pujar fils de fum cap el sostre, tots misteriosos, fluctuants i que feien formes estranyes, com fantasmagòriques. A mi em va recordar les boires del bosc dels elfs, tot molt encantat... Pel que fa al perfum, no era del tot desagradable. Olorava a farigola i a pi... cremat i, sobre tot a fum. Feia tant fum que, al cap d'una estona, la meva amiga va començar a tossir, a fregar-se els ulls i a ventilar-se amb la mà el nas i la boca. L'aire va esdevenir tan blanquinós i espès que jo gairebé ni la veia.

- Amiga, ets una fantasma invisible? On ets? - vaig preguntar cridant

- Estel-Verd! Què estàs aquí? Que t'has posat la caputxeta, que no et veig? – va continuar la meva Amiga amb el mateix to de broma

Jo vaig encendre la meva llum verdosa i vaig continuar cridant:

- Sóc aquiiií, a dos pams de tuuu!!! 

- Però..., que misteriós que estàs, Estel-Verd! Tot envoltat de boira verda! Ets tu o ets un foc follet? – em va preguntar tot rient del joc de paraules.

         - Sooóc un foooc folleeet sorgit d'entre la boira d'un cementiiiiiri – vaig dir fent veu greu com de por. 

         - Què dieu, que ja esteu al cementiri?  -  va dir una veu que no era la meva Amiga. Per la porta oberta va entrar aire fresc i net  – Què feu? Jugueu a cementiris, se us ha cremat el sopar, feu bafs de farigola pel refredat o he de telefonar els bombers que vinguin rescatar-vos de l'incendi? 

- És que la teva veïna volia que anéssim  a la Selva Negra però... em acabat a la Selva Blanca!

I vam riure tots tres. 

 

                        Estel-Verd

 

Quina oloreta tan bona que fa l'herbolari dels meus amics Joan i Maria Jesús!

__________ Información de ESET NOD32 Antivirus, versión de la base de firmas de virus 4377 (20090828) __________

ESET NOD32 Antivirus ha comprobado este mensaje.

http://www.eset.com