Estel-Verd, n. 91

N.91   

 

Estel -Verd

 

● El bosc dels Silfs ●

 

Per fi, l'altre nit vaig poder traslladar en somnis a la meva Amiga al bosc dels  sílfs i les sílfides que és, desprès del Palau dels Miralls dels Somnis, el lloc més poderós i encantat de la Selva Negra  i que, per suposat, no es pot visitar sense el permís dels seus habitants. De fet, jo mateix solament hi havia passat unes cinc vegades acompanyat d'algú superior a mi, com la fada Lliri Blau o l'elf Violeta de Llum, perquè jo tot sol o amb altres follets o gnoms ens fa molt respecte.  És tant misteriós!  No es cap por de res precís, sinó temor pel grandiós i inabastable, pel que no és pot comprendre. Però a la meva Amiga, els misteris l'atrauen; el que no entén, la fascina. Hi ha humans que són ben estrambòtics i curiosos! I jo, per satisfer-la, vaig demanar a la fada Lliri Blau i al gran Mag Blau que intercedissin davant els silfs i silfides per poder-los visitar en les seves estances, ni que fos dins els somnis de la  meva Amiga. Per fi, es va acordar que la meva Amiga i jo aniríem acompanyats del Gran Mag Blau qui, tot i que no es pròpiament de la Selva Negra, és qui té més poder i mà esquerra en el tracte d'aquests éssers misteriosos.

         Ara que els he "percebut" més a prop i millor, puc dir que la descripció dels silfs i les sílfides que vaig fer al número 32 de l'Estel-Verd era correcte, però molt "curta". D'entrada, no els acabes de veure mai bé, és a dir, no saps si veus una sílfide, un raig de lluna, un vel de boira o una ombra. Tot és tant evanescent! Però també t'adones que, sota una aparença tan imprecisa hi ha una presència forta i poderosa però que, a igual que les seves formes, no és personal. És com si el bosc sencer fos Consciència,  Presencia i Saviesa ancestral i les seves personalitats – els silfs i les sílfides – fossin sols momentànies formes d'expressió d'aquesta Saviesa ancestral, que, uns instants desprès, s'hauran disgregat i posteriorment, fusionat amb les restes d'altres formes, sobre tot humanoides, però no únicament; també hi ha trossos de boira o fum que recorden cavalls, llops o, fins i tot, aus i dracs. Emergències del Caos primordial, aquestes evanescències blanques, fluïdes i translúcides temen tota la potència de les forces primàries, de les que en són com una manifestació. A més, tot el bosc ressona amb uns sorolls sords i  impressionants, barreja de trons de tempesta i música d'àngels, que augmentaven la sensació de misteri.  

De fet, com vaig poder comprovar, el Gram Mag Blau no actuava sobre els silfs i les sílfides sinó que el que feia era donar suport a la meva Amiga per que els podés tolerar, no fos que, ni que estigués en somnis, es desmaiés de la impressió, tant gran era l'impacte  que causava la seva presència propera. I ens explicava que no ataquen mai ni fan cap mal físic: en tot cas, si no ets interiorment resistent, et pots morir de por... Bé, els follets no ens morim tant fàcilment i la meva Amiga, abans, s'hagués despertat de l'ensurt!              

         I, malgrat tot, que bells i fascinants que són! No hi al món res més formós que aquestes figures sols insinuades, blanques, fantasmals, però altes, potents i vigoroses, d'homes, dones i altres éssers tant sublims que ni els deus de cap religió els ha imaginat. I, de fet, són molt més antics i primigenis que els deus, que les fades, que els avantpassats... Són les primeres emanacions del Caos a la Consciència, quan el Caos comença a ser Consciència o la Consciència comença a ser Caos... 

         Què petitons que ens vàrem sentir i quina frisança que vàrem passar! Però,  aixoplugats sota el mantell del Gran Mag Blau, la meva Amiga i jo sentíem que aquella experiència valia la  pena!

                                                                

                          Estel-Verd

 

No saps si veus una sílfide, un raig de lluna, un vel de boira o una ombra.