Estel-Verd, n. 89

N.89  

      

Estel -Verd

 

 

● Dos follets condecorats  ●

 

Era el meu dia del Montseny i a les sis del matí era sobre la vall alta de la Tordera cercant el meu amic el follet Mòllic. Em va estranyar que, tot i haver quedat amb ell, no apareixia. Vaig anar a casa la seva amiga Pepi a veure si aquesta en sabia alguna cosa, però a aquelles hores del matí , la Pepi, en Toni i la petita Estel del Alba dormien. Al cap de poc, va aparèixer en Mollic molt neguitós.

         - Es horrorós, Estel-Verd! Fa un moment era al bosc i he sentit dos homes que deien que avui, amb el  vent fort i  sec, era el dia adequat per calar foc al bosc i incendiar-ho tot per desprès fer-hi xalets i que anaven pel material incendiari... Hem d'avisar ràpid el Toni, que és bomber i la Pepi, que protegeix el bosc, perquè ho impedeixin.

Els vàrem despertar i els hi vàrem explicar. Immediatament, van telefonar als bombers i a Protecció Forestal tot dient que "no és una broma; ens ha telefonat un amic de tota confiança que ho ha sentit." Van deixar la menuda amb uns veïns amics i, amb el cotxe, es van apropar a la zona boscosa indicada. Quan hi vàrem arribar, no vàrem veure res ni ningú. Al cap de molt poc es van presentar els companys del Toni amb tot el seu material –dos grossos camions de bombers amb extintors i mànegues! – i la camioneta de la Protecció Forestal, més un cotxe dels Mossos, però...  ni rastre dels delinqüents ni del foc. El que havia passat era evident: havíem actuat tan ràpids que havien aparegut els bombers abans que els incendiaris no haguessin fet la seva feina. I els bombers i els de Protecció Forestal se'n reien d'en Toni i la Pepi:

- On és el foc? Tan segurs com estàveu que era un amic de tota confiança... i ha resultat una broma pesada! 

La Pepi i en Toni, pobres, no sabien quina cara posar-hi!

Però, mentre els homes parlamentaven, jo vaig dir a en Mollic:

- Quan hem arribat, jo he sentit una ferum estranya: els incendiaris han de ser a prop.

Vàrem cercar dins el bosc i... estaven allà, amagats entre els arbres intentant ocultar un  bidó de benzina i altres materials per calar foc dins el tronc foradat del castanyer Cap de Dinosaure, a sols uns cent cinquanta metres d'on estaven els nostres amics i els seus companys. I vàrem sortir volant del bosc tot cridant: 

- Estan allaaaà als castanyeeers!!! Amagant el material de calar foooooc!!!

L Toni i la Pepi es van posar a córrer vers on els indicàvem i els seus companys, sorpresos en veure dos petits bitxos que cridaven – que no sabien si eren follets, lloros, àngels o dimonis - també van córrer al darrera i, després d'una persecució per dins el bosc, - semblava una pel·lícula! - entre tots vàrem enxampar els dos incendiaris i les proves del seu frustrat delicte – el material per calar foc dins el castanyer Cap de Dinosaure.                           

I quan els Mossos es van haver endut els frustrats incendiaris i tot va haver acabat, els bombers i els guàrdies de Protecció Forestal van dir a en Toni i a la Pepi que atorgaven la Medalla del Montseny a aquells dos simpàtics follets – ara ja ens havien presentat. Però nosaltres els vàrem contestar:

- Una de les nostres tasques és, com la vostre, defensar la natura i és el que em fet entre tots. Però la majoria de la gent no creu en els follets ni els distingeix dins el bosc. Si avui ens hem deixat veure és per salvar el bon nom dels nostres amics. Però serà millor si doneu la seva versió que "han estat avisats per un amic de tota confiança" i que, un cop aquí, heu vist com els incendiaris corrien. Perquè, si dieu que us han avisat un parell de follets, els vostres caps diran que no hi sou tots, podríeu perdre la feina i fins us tancarien a Sant Boi. Pel que fa a les medalles, condecoreu al Toni i a la Pepi i, desprès, que els hi deixin a l'Estel-Verd: se les posarà dins la caputxeta i les ensenyarà als seus amics de la Selva Negra. Com presumirà! A la seva estimada fada Lliri Blau li caurà la baba de veure'l condecorat amb una medalla més grossa que ell!!          

I nosaltres ens en vàrem anar i ells varen atorgar les medalles a la Pepi i en Toni els quals, des de aleshores, han pujat en estima entre els seus companys. Però ells sempre han dit que les medalles són nostres i, en una cerimònia intima en que estàvem nosaltres dos, ells dos i llur filla Estel de l'Alba, els seus companys de feina que havien presenciat els fets i la meva Amiga, ens les vàrem lliurar.  

                                                      

                                     Estel-Verd  

 

Nota:  Si voleu consultar els números anteriors o voleu fer comentaris a l'Estel-Verd, ho podeu fer a l'adreça d'internet http://www.estelverd.blogspot.com  .

                                                                                        

La Pepi va fer aquesta foto del castanyer Cap de Dinosaure

on els incendiaris van amagar el  material incendiari.

(Sobre els orígens d'aquest castanyer, vegeu l'Estel-Verd, n. 61).

__________ Información de ESET NOD32 Antivirus, versión de la base de firmas de virus 4377 (20090828) __________

ESET NOD32 Antivirus ha comprobado este mensaje.

http://www.eset.com