Estel-Verd, n. 87

N.87     

 

Estel -Verd

 

● Les nits de la Selva Negra ●

 

- A la Selva Negra, de nit, estaves sol o acompanyat, dormies o estaves de festa -  em va preguntar la meva Amiga una nit que no podia dormir.

         - Oh! Les nits de la Selva Negra són meravelloses! Comencen quan la fada Besllum Boscana es retira al seu Palau dels Miralls dels Somnis a vetllar. Aleshores, a la majoria dels animalons – àguiles, pardals, esquirols, cérvols, conillets, granotes, papallones, peixos... – els agafa son i nosaltres, els Esperits de la Natura – fades, follets, elfs, silfs, gnoms – anem passejant o volant entre els arbres i cantant dolçament perquè facin non-non i procurem que tots estiguin ben resguardats  i que res els molesti en el seu son. I quan tots els animalons estan adormits, els Esperits de la Natura ens reunim, be tots junts sota l'Arbre Savi o bé en grups més petits en altres arbres, clarianes o les Coves Lluminoses dels Elfs, i cantem, toquem instruments, expliquem contes, o com ha anat el dia, o ballem. És tan preciós! Tots els Esperits de la Natura són visibles ja que tots tenen la seva llum interior – encara que jo sóc dels que, si vull, sóc més lluminós. I la música que fem és la més bonica que et pots imaginar!                    

         Però a poc a poc, cap allà la mitjanit, anem callant i dispersant-nos per fer el Gran Silenci, tot i que, per motius de seguretat, als follets, als gnoms i a les petites fades no ens deixen estar sols i hem d'estar amb grups de cinc o sis o bé sota la protecció d'algun elf i fada mitjana.  A la Selva Negra ja no hi viuen éssers dolents, però pot ser que alguna bruixa o mal esperit vingut de fora hi penetri protegint-se en la fosca i ens doni un ensurt.  Jo, moltes nits, estic amb els follets Esquitx d'Aigua, Goteta de Rosada i les fades petites Claror Platejada, Cançó d'Amor i Perfum de Espígol. Si estem a ran de terra, ajaguts damunt la Mare Molsa, suau i acollidora, estem amb el Gnom Gom-Gom i la seva extensa parentela, com si dormíssim com ells, però els follets i les fades en realitat no necessitem dormir; tanquem els ulls i somiem sense dormir. Però si pot venir la meva estimada fada Lliri Blau, que és més poderosa que nosaltres, pugem amunt, amunt, fins les branques altes d'en vell avet i des d'allí contemplem el cel  en silenci. Allà "somio la Llum de la Nit" (Vegeu el numero 11). Quan hi ha la Lluna, tan plàcida! O quan brillen els estels, tan intensos! Jo conec tots els estels, els que veieu els humans i els de més enllà que no podeu veure amb els ulls mortals. I els veig en el que són en la seva essència, purs arquetips celestials de tot el que hi ha a la terra. Saps? El cel és el mantell del Gran Mag Blau, ho sé jo que he estat un estel d'allà dalt. Tot el que hi ha de bell a la terra és sols el reflex del que hi ha al Cel. I si tu cerques amb amor i tendresa el record dels teus pares i de tots els amics qui has estimat, allà els trobaràs, mirant-te i protegint-te, com jo hi trobo el meu pare l'Estel Bell que em somriu. El Cel és immens però el que veiem és sols una part petita de la immensitat del que hi ha a l'interior del nostre cor...          

         A sota nostra, la Selva Negra descansa, silenciosa i calmada, com un immens mar d'arbres. I mentre sentim la immensitat de fora com un reflex de la de dins, comença a clarejar i ara són els cants dels ocells i els crits dels animalons els qui primer ens desvetllen del nostre somni despert. I contents, baixem de l'avet, per poder rebre la benedicció de la fada Besllum Boscana per al nou dia que arriba.                                                                    

                         Estel-Verd

Jo conec tots els estels, els que veieu els humans i els de més enllà que no podeu veure amb els ulls mortals.

Estel-Verd, n. 86

 

N.86

 

 

Estel -Verd

 

● Els meus amics humans ●

 

La meva Amiga de Barcelona no és la primera humana que és amiga meva. En els llargs anys de la meva vida, he tingut altres amics humans, com Xalup, el druida, Welgunde, la remeiera germànica, Helen, la narradora de contes i la seva neta Grettel, Martin H., el famós pensador  que vivia en una cabana o molts membres de la família Waldhüter, els guardaboscos. La diferencia de la meva Amiga amb tots aquests és que els altres, tot i ser humans, vivien a la Selva Negra, sinó a la part més encantada, sí molt a prop, i jo, per veure'ls, no em tenia que moure del meu hàbitat sinó que moltes vegades eren ells els qui em venien a veure a mi. Mentre que, amb la meva Amiga de Barcelona, per fer-li companya, he de viure fora de la meva Selva Negra, almenys fins que ella no vingui allà...

         La família Waldhüter eren uns guardaboscos que tenien cura de bona part de la Selva Negra entre els segles V i XVI desprès de Crist. Vivien en una gran casa a l'entrada mateixa de la Selva Negra i a uns dos quilometres d'un llogarret. Però a més, tenien dues o tres cabanes dins la mateixa Selva Negra on hi passaven llargues temporades. La Selva Negra no ha estat mai tan bella i ben atesa com quan teníem els Waldhüter de guardaboscos. La llenya seca era retirada per evitar els incendis, els cabdals dels rierols netejats per evitar inundacions i els camins per on transitaven els humans, còmodes per evitar la penetració innecessària en el bosc però discrets i estrets per no tallar la comunicació boscana entre cada cantó. Ens ho consultaven tot als Esperits de la Natura, amb qui la majoria dels membres de la família Waldhüter van tenir molt bones relacions, sobre com podíem millorar les coses entre tots. Sabien el que es feien i ens ajudàvem mútuament, el que demostra que no és cert que els Esperits de Natura no estimem els humans. Jo particularment vaig tenir una gran amistat amb en Peter Waldhüter que va viure al segle IX. Des de petit va ser amic meu i sempre jugàvem i em demanava consell. Però des que es va quedar viudo de la Mathilde, una gran dona, va viure  pràcticament sempre a la Cabana dels Ocells, tot i que els fills se l'estimaven molt i li deien que anés amb ells. Però en Peter s'identificava tant amb la Selva Negra! Parlava i era amic amb tot els animalons i Esperits de la Natura i fins amb els arbres i les flors! En fer-se vell i gairebé no poder caminar, va construir-se la carreta vermella, que tirava el seu gran amic – i també meu - el cérvol Corns de Llamps i anaven a passejar i jo amb ells. I la seva mort, ja molt vell, va ser penetrar a una vida més bella ja que va ser transfigurat en un Menschengeist, un  dels Esperits Humans Immortals que viuen a la Selva Negre com si fossin Esperits de la Natura. I jo em vaig posar en Corns de Llamps i la carreta vermella a la caputxeta i així pot continuar passejant-s'hi sempre que vol, tot i que, ara, en ser en Peter un Esperit, ja no necessita la carreta ni en Corns de Llamps i correm per la Selva Negra amb la carreta vermella per pur gaudi.                

 

                          Estel-Verd

 

Des que es va quedar viudo, va viure pràcticament sempre a

la Cabana dels Ocells.

Estel-Verd, n. 85

N.85

 

Estel -Verd

 

● Desacord  ●

 

         Era un divendres al vespre, la meva Amiga estava a la reunió de la Llibreria Almirall i jo em vaig quedar a casa a mirar, amb Dvd, "La Bella Dorment" de Wald Disney que m'agrada molt, sobre tot les tres fades que hi surten i que són clavades a tres de la Selva Negra, Neu d'Estiu, Flor d'Hivern i Pluja Seca, que sempre s'estan discutint.  Estava a poc més de la meitat de la peli, quan va arribar la meva Amiga.

- Ja estàs aquí? Què d'hora! – li vaig dir.

- Si. En Josep tenia pressa, ha tancat la botiga aviat i m'han dut en cotxe. Millor, així podré acabar de veure els dos capítols que em falten de "Orgull i Prejudici". Em deixaràs el Dvd, oi?  

- "Orgull i prejudici"? És llarguíssima, tres Dvds...Si ja l'hem vista tres-centes mil vegades..., Ahir en vàrem veure un tros... i, ja ho sabem, al final, es casen.

- Tu has vist quatre-centes mil vegades "La Bella Dorment" que, per cert, també ja sabem que al final es casen. Així que vaig a l'habitació a canviar-me i a posar-me les sabatilles i vinc a veure "Orgull i Prejudici". – i se'n va anar cap a l'altre cantó de pis.  

         "Creu-t'ho!" vaig pensar.

         Quan va tornar al cap d'un minut, va començar a mirar al prestatge amb Dvds, a sobre la taula, a sobre la tauleta de centre, a sobre la butaca  i les cadires, al sofà per sobre i per sota, a la cuina, al despatx...

         - Estel-Verd, que saps on està "Orgull i Prejudici"

         Jo no vaig contestar, absort amb les imatges de la pantalla

         - Estel-Verd, t'he preguntat si saps on està "Orgull i prejudici."

         - Eeeehhhhmmmmmmm....

         - Què vol dir "eehhmm"? L'has amagat, oi? Digues on està!

         - Eeeehhhhmmmmmmm... A la llibreria de la dreta del despatx.

- Vols dir, amb els llibres...!? – al cap d'una estona -  No ho veig pas.

         - Com pot ser que no ho vegis? La tens en anglès, en català i en castellà! Pots llegir-la en l'idioma que més t'agradi.

         - Ja saps que ara no vull la novel·la de la Jane Austen, sinó que estic a mig mirar la seva versió en la sèrie de Dvd ... que tu m'has amagat. Digues on l'has posada!

         - Però la novel·la és més completa que la sèrie, no? Te la pots repassar i desprès, junts, comparem les diferències, que, ni que me la sàpiga de memòria, a mi també m'agrada. Però ara, jo estic "dins" "La Bella Dorment", ho entens? I, mentrestant, mira el correu electrònic a veure si la Carme d'Olot t'ha enviat un parell de power-points o si t'ha escrit algun altre amic i l'has de contestar. Segur que quan ho hauràs fet, ja s'haurà acabat "La Bella Dorment"... Ja has sopat!!!?

- Estel-Verd! Vull veure "Orgull i prejudici". Ara mateix!!!

- Doncs a veure si la trobes!

         La meva Amiga va continuar buscant, cada cop amb menys entusiasme i convenciment i, de quan en quan, em tirava alguna floreta: "poca-vergonya", "barrut", "trampós". Al cap d'una estona, va anar cercar alguna cosa per sopar a la cuina i, abans que acabés ella de menjar, és va acabar "La Bella Dorment". I li vaig anar a comentar:

- Es una pel·lícula amb uns dibuixos molt bonics. L'escena de quan es coneixen al bosc i canten amb la melodia de Txaikovski: "Eeets tuuu la dolça il·lusioooó que vaaaig somiaaaar..." és preciosa...

         - On està "Orgull i Prejudici"?    

         - Aquí, dona, aquí! – I em vaig treure l'estoig dels tres Dvds de la caputxeta.

         - Això és un abús de poder! Com volies que ho trobés?

         - És que jo volia que no ho trobessis! I, com que tens un follet a casa teva, sabràs que no se li pot dur la contrària, menys injustament. Tens totes les de perdre!

                                               Estel-Verd

        

Nota:  Si voleu consultar els números anteriors o voleu fer comentaris a l'Estel-Verd, ho podeu fer a l'adreça d'internet http://www.estelverd.blogspot.com  .

 

"Orgull i Prejudici" m'agrada molt, però a "La Bella Dorment" hi surten fades, bruixes, somnis... tot el meu món.

El Fill de l'Esperit del Whisky ja té Amics

Complement al N. 84  

           

Estel –Verd

 

● El  Fill de l'Esperit del Whisky ja té Amics ● 

 

Estimats amics:

Us escric per donar-vos les gràcies als qui heu acceptat ser Amics del follet irlandès Fill de l'Esperit del Whishy. Ja li he passat les vostres adreces i m'ha dit que segurament, vindrà a passar una temporadeta a cadascuna de les llars que l'han acollit. Fins i tot crec que en alguna casa ja s'hi ha presentat i ha fet alguna de les seves. Ara fanfarroneja davant meu dient que jo només tinc una Amiga i ell té molts Amics. Això dels "molts Amics" té una explicació. De fet, solament he rebut quatre e-mails de contesta afirmativa i una de viva veu, que, en total, fan sis perquè un d'ells és un matrimoni. El que passa és que un altre és en Jordi, un monjo de Montserrat i, quan li he explicat al Fill de l'Esperit del Whisky que era Montserrat, s'ha posat tan conten que s'ha trastocat més del que està habitualment. Poder donar la murga i gastar bromes a una seixantena de monjos, mig centenar d'escolans, la gent que hi treballa, més els milers pelegrins i turistes que hi pugen, és massa per un follet! A més, un edifici tan gran, amb una basílica enorme i una munió de celes pels monjos, passadissos i sales pels visitants, biblioteca, jardí, claustre, tot presidit pel  resplendent cambril de la Verge  i això enmig de la meravellosa muntanya... és molt més que el que pot somiar un follet, que, a més, és lleig i borratxo. Jo li he dit que no cal que fanfarronegi tant, que total només un monjo ha acceptat ser Amic seu i que un monjo només té una cela per a ell. Ell em contesta que dir això és com dir que la meva Amiga només té l'habitació en la qual dorm; que, en realitat, té tot un pis per a ella i que, si visqués amb més gent, tots ells serien Amics meus, etc., etc., etc.  Al final, l'he deixat dir, pensant que, si no em bloquejava més el meu e-mail, jo ja havia aconseguit el que volia i que, qui sap? porter a Montserrat el "converteixen" i fins, com fan molts monjos, canviarà el nom i en lloc de "Fill de l'Esperit del Whisky" es farà dir: "Fill de l'Esperit de les Aromes de Montserrat".

De totes maneres, els qui no sigueu el monjo de Montserrat, no us en refieu: segur que, de tant en quan, veureu que a casa vostra tindreu visita i passaran coses estranyes i divertides: és que el "Fill de l'Esperit del Whisky" – o "de les Aromes de Montserrat" - que no té precisament vocació de monjo, es cansa de tantes maitines, laudes, misses, vespres i completes i ve fer gresca i a divertir-se a Barcelona.

 Espero que, ell o vosaltres, m'expliqueu les seves aventures.  

Rebeu un petó de fullet i totes les benediccions de la Selva Negra, que són moltes i molt grans:

Estel-Verd    

...i això enmig de la meravellosa muntanya... és molt més que el que pot somiar un follet.