Estel-Verd, n, 51

 

N.51  

          

Estel –Verd.

 

● El meu Mamut ●

 

- No ho entenc – va dir de sobte la meva Amiga desprès d'una bona estona de estar pensant.

- Què no entens? – li vaig preguntar.

- Que des de fa a prop de sis mil anys tinguis un mamut viu a la caputxeta. 

- No t'ho creus?

- Si home, si! De tu m'ho crec tot. Però no ho entenc. Un mamut o qualsevol animal viu necessita menjar i espai per viure i això, comprimit a la caputxeta... Si em diguessis que és el mamut transformat amb Esperit de la Natura, com l'esquirol Trencapinyons, potser ho entendria millor.

         - Bé, de fet, viu i passeja per la Selva Negra. La caputxeta màgica és un regal que els gnoms i les fades em van fer quan vaig aparèixer  i és com una part de la Selva Negra sobre la que jo tinc poder de fer passar certes coses que jo he introduït a la Selva Negra i des d'on les puc tornat al món dels humans. La caputxeta és com un embut per on, el que jo vull, passa de la Selva Negra al món material i viceversa.  El Mamut i altres coses estan al Món Imaginari de la Selva Negra però, quan jo vull, les puc traslladar al món humà. Però solament el que jo – amb el consentiment del altres Esperits de la Natura - he introduït a la caputxeta, ho puc tornar a treure. Per exemple, jo no et puc treure aquí la Papallona Bufona o la bruixa Maduixa perquè no les hi vaig posar jo. I si vols veure la Bruixa Maduixa, t'he de traslladar en somnis a la Selva Negra. En canvi, el meu Mamut, sí que el podries veure i tocar-lo perquè li vaig ficar jo.  És alhora real i màgic, Real perquè el podries veure tal com va ser fa cinc mil cinc cents anys; màgic perquè, com jo, no necessitaria menjar. I de fet, com que tot element viu que jo tregui de la caputxeta se n'hi en torna quan es pont el sol – és com un somni diurn que passa a ser somni nocturn – tampoc té temps de tenir gana.

- I... per què no m'ensenyes el teu Mamut?

- Dóna, en somnis a la Selva Negra, la nit que vulguis. Però a Barcelona... aquí a la casa no hi cap; rebentaria les parets i, al carrer, espantaria la gent. I ja saps que no puc mostrar el meu poder a qui no creu en els follets i en el Món Imaginari en general.

- Però... el mamut, és perillós?

         - Ela mamuts eren vegetarians. Si et veia, no se't menjaria. A més, és amic meu  i per tant, en principi no ataca als meus amics ni, en general, a ningú. Però si s'enrabia o jo o algú amb poders de la Selva Negra li mana, podria atacar, aixafar-te, o donar-te un cop de trompa. Però si jo el vigilo, no fa res, encara que ell és molt gros i jo molt petitó perquè és el meu Mamut i m'obeeix. 

- Però podríem fer una excursió a un lloc on no hi hagués gent i me'l ensenyes, oi? Per exemple al Montseny. Que en Mòllic, que en coneix tots els racons, et digui on... I si els hi diguéssim al Toni i a la Pepi, també el podrien veure? Ho dic perquè si veig jo sola el Mamut, la gent no em creurà.

- El Toni i la Pepi són amics dels follets.Tothom qui creu en el poder dels follets i en el Món Imaginari, podrà veure el meu Mamut. 

- Tots els teus amics...? Ens ho podríem pensar, no?

         - Què us faria il·lusió, que us presentés el meu Mamut?

 

                   Estel-Verd.

 

El meu Mamut.