N.49
Estel -Verd.
● La Dansa Lluminosa. ●
Als follets i a les fades ens encanta fer música i ballar. A la Selva Negra, uns toquen i canten i els altres dansen. L'elf Violeta de Llum gairebé mai balla perquè interpreta tan bé la viola d'amore que sempre és ell qui la toca. Però el gran prodigi és la fada Bella Terra que canta i toca l'arpa que deixa esbalaïts, meravellats i extasiats tots els qui la senten.
A Barcelona, la meva Amiga no toca cap instrument i cantar... és millor que calli perquè no afina gaire, que diguem. Però li agrada molt la música i té un equip de música que sona força bé i posa CDs. molt bonics. Un dels que més m'agrada és un àlbum de Lieder de Schubert cantat per un baríton, en Dietrich Fischer-Dieskau, que ho fa gairebé tan bé com un elf. I, sobre tot, hi ha un Lied, el Musensohn, - El Fill de les Muses – de Franz Schubert sobre un poema de Goethe que, quan el sento, no em puc estar-me de ballar-lo. I la meva Amiga contempla l'espectacle embadalida.
Així que quan menja – esmorza, dina i, sobretot, quan sopa - li faig enretirar tots els seus trastos – gots, plats, medicaments, etc. – cap al seu racó i em queda tota la resta de la taula com una immensa pista de ball. I, quan és de nit, apago la llum elèctrica i la meva interna claror verdosa llueix amb intensitat, deixant veure el meu interior que esdevé con un estel verd. I s'inicia la melodia i jo em començo a moure al ritme de la música meravellosa que és tan alegre i saltarina que em poso a ballar-la instintivament. I tot jo ballo: peus, cames, braços, mans, dits, cap, cos, ulls, orelles, cabells, ales. L'Esperit de la Dansa pren possessió de mi i dono voltes i giravolts sobre la taula i salto i volo per l'aire seguint extasiat el ritme de la bella melodia, com una flama dansant en el cel de nit, que il·lumina l'estança amb els moviment i els giravolts en l'aire tot creant un ambient de màgia tal que la meva Amiga i jo quedem com traslladats al Palau dels Miralls dels Somnis. I tot ballant les belles paraules del poeta:
Die erste Blumen...
grüssen meine Lieder,
Und kommt der Winter wieder,
Sing ich noch jenen Traum.
(Les flors primeres...
saluden els meus cants,
i quan retorna l'hivern,
encara canto aquell somni.)
la bellesa transfigura la realitat i tot queda immers en una visió de plenitud, on música, poema, dansa, llum i moviment creen un àmbit en el que voldríem romandre eternament I, si bé el Musensohn dura poc més de dos minuts, en el fons del cor el seu ressò perdura per sempre..
Estel-Verd
...i quan retorna l'hivern
encara canto aquell somni.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada