Estel-Verd, n. 48

N. 48      

        

Estel -Verd.

 

 

● El miracle de Sant Pollastre ●

 

A la festa de Sant Pollastre tothom es divertia molt menys en Fox, el gosset de la Laura, la dóna de l'Oriol que és el nebot gran de la meva Amiga. Com a gairebé tots el gossos, el xivarri dels timbals, petards i correfocs l'espantava molt i, com que anava lligat amb una corretja que duia la Laura, el pobre no podia amagar-se si no era sota algun banc o darrera algun fanal o paparera. Bé és veritat que la Laura tenia bona cura d'ell: l'acaronava, li deia coses i el mantenia allunyada del rebombori més fort. Però tot i així, el pobre animal no les tenia totes i jo em vaig dedicar a dir-li coses i a jugar amb ell per calmar-lo- Ens vàrem fer molt amics. 

         La festa, però, havia arribat a un punt més calmat. Un xicot, pujat dalt la tarima i amb un micròfon a una ma i un pollastre plomat agafat pel coll a l'altre, feia les lloances de Sant Pollastre. Deia coses com que he havia la possibilitat que, a l'Anunciació, qui hagués baixat del cel sobre la Mare de Déu no fos el Sant Colom sinó Sant Pollastre, etc. etc.   I altres bromes carnavalesques com aquesta.

         En un moment determinat del discurs, el xicot va dir que, quant Sant Pollastre va morir, va pujar al Cel amb cos y ànima. I el germà de la meva Amiga va comentar en veu alta:

         - Hi deu haver un coet dins el pollastre. Ara l'encendrà i el pollastre pujarà amunt.

         Jo vaig creure que era una bona idea i, perquè en Fox no s'espantés quan es disparés el coet, el vaig avisar. L'animal es va posar preparat pel "miracle".

         Però quan el qui parlava va deixar anar el pollastre, aquest, en lloc d'enlairar-se, senzillament, va fer xoff! i va caure davant seu al terra i tothom va fer un ooooh!!! de desencís. I el xicot va dir: "Esperem que ressusciti."

         Veien el desencant general,  em vaig posar ràpid la caputxeta perquè la gent no em veiés, vaig volar vers el pollastre, el vaig agafar per la cresta i em vaig posar a volar amunt. La gent veia que el pollastre pujava, tot sol, al Cel! Però en Fox, que si que em veia, ja que els gossos són més sensibles que les persones, va córrer al darrera i, fent un bot, va atrapar amb la boca les potes del pollastre, que ja havia començat a enlairar-se. Però com que el gos anava agafat de la corretja per la Laura, la va arrossegar també a ella i va començar a enlairar-se. I l'Oriol, veien que la seva estimada se'n anava, la va agafar pel peu i també va començar a enlairar-se. I l'Ignasi es va agafar al seu cunyat i també es va pujar amunt. I desprès, la Montserrat, la neboda de la meva Amiga  i  la seva mare, l Rosa, igualment amb el seu marit en Ramon i la seva germana, que és meva Amiga. I, finalment, en Jordi i l'Estefania, veien que Sant Pollastre s'enduia tota la seva família, també s'hi van afegir. I jo intentava tirar amunt, amunt, arrossegant tota la família Garcia, y gairebé no podia enlairar-la, perquè, malgrat que sóc molt poderós, un pollastre, un gos i nou humans pesen molt. I mentre, la gent de la plaça anava cridant: "Miracle! Ha ressuscitat!" Per acabar-ho d'adobar, algú dels qui intentava enlairar - crec que va ser en Ramon -  va aconseguir  agafar-se amb les cames a una branca alta d'un dels arbres de la plaça i detenir la meva ascensió. Allò va ser massa. Vaig donar una estrebada forta per intentar continuar pujant i, paaaf!!! es va trencar la part més dèbil de tot el  conjunt: el coll del pollastre. I ploof!!! tota la família de la meva Amiga va quedar penjada dalt de l'arbre, mentre la gent de la plaça, entre l'admiració i la rialla, anava xisclant, "Miracle! Miracle!" I jo, desprès de donar un  parell de voltes per sobre la plaça perquè la  gent pogués contemplar el cap miraculós de Sant Pollastre, vaig pujar amunt, amunt, cap el Cel. I quan hi vaig arribar, Sant Pere, que era a la porta, em va dir:

         - Estrel-Verd, tu pots entrar i sortir del Cel sempre que vulguis, però no admeto el cap del pollastre.

- Aquest tampoc? Però si és una relíquia que ha fet un miracle tant descomunal que segur que t'augmenta la clientela! Per poc, te'n puja nou de cop!

 

               Estel-Verd.

 

    El cap miraculós de Sant Pollastre.