Estel-Verd, n. 47

N.47    

 

Estel-Verd.

 

● La festa de Sant Pollastre. ●

 

El Poblenou és el barri barceloní d'on és originària la meva Amiga i on viu bona part de la seva família. Un dissabte d'abril, la meva Amiga i jo vàrem anar al Poble Nou i, junt amb tota la seva família, vàrem assistir a les festes de Sant Pollastre ja que en Jordi, el nebot segon de la meva Amiga, és en dels seus principals promotors.

Sant Pollastre és un sant molt venerat al Poblenou. Els seus orígens semblen ser un miracle que va fer allà pel segle XVI en un llogarret de pescadors situat on ara hi ha la Plaça dels Pescadors, al Poblenou. En acabar les festes de Sant Pere el Mentider, els pescadors dormien la ressaca i no se'n adonaven d'un incendi que s'estenia entre els joncs secs de la llacuna. Sort que els pollastres, que no estaven borratxos, els van despertar i aleshores van intentar fugir amb les barques, però el foc els encerclava. Un nen va invocar Sant Pollastre i es va produir el miracle: una corrent suau d'aigua de mar els va permetre la fugida.

I qui era, aquest Sant Pollastre? Segons els estudis hagiogràfics, històrics i etimològics del saberuts, es tracte de la versió casolana i a punt de rostir de Sant Gall, un sant irlandès, Gallus, que, tot predicant allà pel segle VII  va anar a petar a Suïssa, on va morir, el van fer sant i li van dedicar un monestir, una ciutat i fins i tot un cantó suïs, Sankt Gallen.

Quan vàrem arribar al carrer Taulat, davant "La Licorera", la tamborinejada ja havia començat i un munt gent feia el pica-pica  i bevia vi amb un porró molt gros. Desprès, va començar la desfilada pels carrers de l'entorn. Primer, timbals, trompetes i flautes; desprès venia la imatge de Sant Pollastre portada a les espatlles i seguida per Pollastre i la Gallina, molt vistosos i de coloraines que ballaven junt a la resta de la gent que anava al darrera. Així tocant i ballant, vàrem arribar a la Plaça dels Pescadors on hi ha uns arbres molt grans i formosos. Allà hi havia un entarimat muntat, amb micròfons i altaveus, i, a un cantó, un foc de brases amb cuixes de pollastre coent-se. El porró corria  amunt i avall. Van sortir dimonis i follets a dansar amb rapidesa mentre tiraven petards i focs artificials, tot molt bonic i primitiu. A mi em va recordar quan era més jove, les festes que feien a l'Edat Mitjana. Desprès van fer la cursa de Sant Pollastre, que, originàriament era en barques i rems per representar les barques que s'escapen del foc, però que ara, a peu sec, es fan amb carretons de supermercat arrossegats per uns pals que representen els rems i que fan servir els dos participants que van dins cada carretó. Tota la família de la meva Amiga es va posar a empenyes el carro en el que corria en Jordi, qui, gràcies a la nostra col·laboració, va quedar l'últim en la cursa.                      

         Però aquest any, Sant Pollastre va fer un miracle molt gran.  El proper dia us l'explico.

        

                                  Estel-Verd.

 

En Jordi, el nebot segon de la meva Amiga, és en dels principals promotors de Sant Pollastre.