N.37
Estel -Verd.
La meva Amiga i jo estàvem mirant un llibre d'art de l'Alta Edat i comentant-lo.
- Guaita! - vaig dir – Em recordo d'aquesta capa. La duia l'Emperador Enric el dia de Nadal de l'any... 1020, crec que era. Uns quants de la Selva Negra vàrem anar a Bamberg a veure la desfilada imperial. La capa de l'Emperador lluïa a la llum del Sol. Fixa't. Està tota brodada d'or sobre seda blava, i representa l'Emperador enmig de les Constel·lacions Celestials, com a Rei de l'Univers. No ho oblidaré mai!
- Si, és preciosa. Com t'envejo! Jo no la he vista mai i, m'agradaria tant! – i en to de broma, com per treure's melangia de sobre, va afegir - I ara que ve el casament del meu nebot Oriol i que encara no sé que posar-me, estaria bé poder-la lluir. Tothom em miraria... però deu ser molt pesada... pels qui estaven acostumats a dur armadures de ferro. – i va passar la pàgina.
Però jo sé que el que la gent diu en broma, ho desitja en serio. I m'estimo tant la meva Amiga que bé mereixia presumir aquella capa.
Al cap d'unes setmanes vaig fer un viatge a la meva terra natal i una tarda, mentre era allà, em vaig arribar fins a Bamberg, on es conserva la capa, vaig entrar al seu Museu, vaig agafar la capa de l'Emperador, me la vaig posar a la caputxeta i vaig marxar. Les alarmes del Museu van sonar però jo em vaig fer invisible i ningú em va veure.
Quan vaig arribar a Barcelona, vaig dir a la meva Amiga::
- Ja tens la capa per posar-te-la pel casament! Estaràs preciosa!
En veure la capa de l'Emperador Enric II estesa al sofà des seu menjador, es va quedar amb dos pams de boca oberta. Finalment, es va apropar, la va tocat i mirar i va dir:
- Sembla l'autèntica! És meravellosa!!!... Estel-Verd!!! Has robar la capa de l'Emperador Enric?
- Be, l'he agafada provisionalment. Te la poses pel casament i, si vols, la reintegro quan retorni a la Selva Negra.
- No em puc posar la capa pel casament! La reconeixerien i em portarien a la presó per lladra!
No hi va haver manera de convèncer-la. Se la va mirar amb admiració, però em va ordenar de retornar-la immediatament on tothom la pogués veure. Força trist i desil·lusionat – hauria estat tan maca i l'hauria causat tanta admiració! – vaig tornar la capa a la caputxeta i abans que claregés, vaig sortir.
Quan ella es va llevar, jo estava mirant les noticies de la televisió.
- Ja has tornat!? – va preguntar-me – On és la capa?
- No voldries que tornés a Alemanya quan n'acabava de venir, oi? Mira i escolta què diuen! Ara si que la veurà tothom!!!
La locutora donava l'última notícia:
- La capa del segle XI brodada en or que fa quatre dies va desaparèixer inexplicablement d'un Museu de Bamberg, ha aparegut encara més inexplicablement a les espatlles de la estàtua de Colom al cim del nostre monument al final de les Rambles barcelonines. Com poden veure, els bombers estan intentant despenjar-la. ... No se sap si es tracte d'una broma per denunciar la inseguretat dels Museus, si és un boig que pensa que Colom té fred allà dalt, o si hi ha alguna connotació política que vol posar en relació el Sacre Imperi Romano-Germànic d'on prové la capa amb la descoberta d'Amèrica subvencionada pels Reis Catòlics....
I mentre mirava a la pantalla el monument a Colom amb la capa de l'Emperador Enric II onejant al vent, vaig dir:
- Quines explicacions més rebuscades! Si creièssiu amb els follets, tot seria tant senzill! Un follet l'agafat, un follet li ha posat!
Estel.-Verd.
La capa de l'Emperador Enric II.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada