Estel -Verd.
Evidentment, a la Selva Negra hi ha moltes bèsties. Deferents tipus d'insectes, ocells grans i petits, cargols, llimacs, esquirols, conills, cérvols, cabirols, etc. Els Esperits de la Natura estem en bones relacions amb tots ells ja que cap d'ell ens ataca ni ens vol mal, ans al contrari, saben que els defensem i confien en nosaltres. Són bons a la seva manera i nosaltres no ens posem si l'aranya es menja la mosca o els ocellets algun mosquit. És el seu aliment natural. Tots ells parlen a la seva manera i els Esperits de la Natura entenem el seu llenguatge simple i ens fem entendre en allò que ells poden comprendre. Per exemple: "Amagueu-vos, que ve la tempesta"; "No trepitgis aquest bolet, que hi veuen gnoms", o bé "Me'n vaig dalt de l'avet a jugar, vol venir?!
Uns animals especials són les salamandres que semblen molt contradictòries ja que viuen a les fonts però els agrada molt el foc i no es cremen. De fet, parlen pel foc que tenen als ulls i per les taques de la pell , que són, alhora, com aigua que flueix i com flames de foc, però has de saber llegir el seu llenguatge. Els qui són més savis que jo diuen que no són racionals però si molt intel·ligents.
Habitualment, quan més gran és l'animal, més intel·ligent és i més coses pots dir-li i ells et contesten. Però això no es sempre així. Perquè hi ha alguns animals que, pel do d'alguna fada o mag, en agraïment per algun favor fet a la comunitat, perquè sigui fill mixt d'un animal i un Esperit de la Natura o pel motiu que sigui, parla i és intel·ligent, no diré com una fada gran, però si com un follet, un gnom o una fada petita i, moltes vegades, són més sensibles i comprensius i saben més coses que molts humans que he conegut, per exemple, a Barcelona. De fet, són com Esperits de la Natura però en forma d'animal i viuen tants anys com els Esperits, perquè ni que siguin materials, han rebut un poder màgic que els fa que no emmalalteixin ni morin. Així, el meu amic l'Esquirol Trencapinyons que va néixer quan jo era jove i l'altre nit encara va jugar amb la meva Amiga durant l'estança a la Selva Negra en el seu somni nocturn.
Amb això, són semblants als mags que, malgrat ser de carn i ossos, viuen moltíssims anys. A la Selva Negra no hi té estada fixa cap mag però molts ens venen a visitar i hi han llargues estades, com el Gran Mag Blau, El Mag Vagabunt i el Mag Fum-de-Foguera. Tenen molts poders però, com que són també savis, habitualment són discrets i no fan exhibicions.
Finalment, ja als marges de la Selva Negra, hi viuen alguns humans, sobretot druides, guardaboscos, pastors, llenyataires, remeiers, ermitans, fetillers i altres dones i homes amics del bosc. Ja us en contaré alguna cosa de quan eren vius. Perquè molts d'aquests han sobreviscut entre nosaltres com a Menschengeister o Esperits Humans.
Estel.-Verd.
El meu amic l'Esquirol Trencapinyons, que va néixer quan jo era jove.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada