Estel-Verd, n. 30

N.30

Estel -Verd.

- Per què no convides als nostres amics, l'Agustí, la Pilar i en Martí a dinar?

- Si que ho faré, Estel-Verd. Són molt bons amics. De fet, abans, l'Agustí i la Pilar junt amb altres amics, venien molt més a escoltar música, sobre tot, òperes de Wagner. Però des que els va néixer en Martí, que ara té cinc anys, no ho podem fer ja que hem d'estar per ell.

- Això rai! Jo faré de cangur del Martí. Vosaltres tres – i si vol venir la Carme i algú més també, - us tanqueu al menjador a escoltar música i jo em quedo al despatx amb en Martí per estar amb ell: li explicaré contes, li cantaré per fer-li fer la migdiada, li posaré videos de Wald Disney, jugarem a fer ocellets de paper i... alguna altre cosa que se'm ocorri.

La proposta va ser acceptada per l'Agustí i la Pilar, que em tenen molta confiança. I jo vaig demanar l'ajut del follet Mòllic, que va venir del Montseny... junt amb en Vent d'Or, el cavall volador amic de tants anys de la meva Amiga i que ara és amic de tots, però que va dir que es quedava a la terrassa, ja que els cavalls no acostumen a entrar als pisos.

Vàrem dinar tots plegats molt d'hora ja que van dir que a la tarda volien escoltar La Walkiria, que dura unes quatre hores. I desprès, va començar la sessió.

Primer, en Martí va fer la migdiada. Però, quan es va despertar, vaig posar en pràctica el meu magnífic pla. Vaig treure una carreta vermella que tenia des del s. XIV a la meva caputxeta, la vaig posar a sobre la catifa de Capadòcia, hi vaig fer pujar en Martí dalt i vaig passar la tanca de la carreta perquè en Martí no pogués caure, vaig obrir la porta de la terrassa, vaig dir al Vent d'Or que es posés a punt, vaig treure del calaix la "Fórmula per fer volar la catifa màgica" (la recordeu? la del "Estel-Verd, n. 29) ens vàrem posar en Mòllic i jo un a cada cantó del Martí i vàrem llegir la "Fórmula" mentre sentíem de fons en Wotan cantant les seves trifulgues a Brünnhilde. I quan vàrem dir on volíem anar – el Walhalla, la mansió dels déus – i pronunciat la paraula màgica

"KATAMUSIFILUFUPAMUN. Amunt¡",

la catifa es va aixecar i va sortir volant per la terrassa amb la carreta al damunt, en Martí dins i també en Mòllic i jo i el Vent d'Or que volava al costat i tots vetllàvem per la seguretat d'en Martí. I mentre l'Agustí, la Pilar, la Carme i la meva Amiga, asseguts al sofà, s'havien d'imaginar com les Walkiries cavalcaven per aires, nosaltres saludàvem a Brünnhilde i les seves germanes en persona, el Vent d'Or als seus col·legues i veiem, entre els núvols liles i daurats, resplendir el Walhala amb tots els seus deus i herois. Ah! I també escoltàvem la música de Wagner!

Estel-Verd.

... s'havien d'imaginar com les Walkiries cavalcaven per aires,