Estel -Verd
● Bombons de Calisay ●
Feia un minut escàs que la Carmen havia marxat a comprar al supermercat que hi ha davant de casa, quan la meva Amiga va sortir del bany regalimant i embolicada amb una tovallola tot cridant:
- Carmeeeen! Carmeeeen! Necessito que em portis vi moscatell per amanir la magrana!
- La Carmen ja ha marxat - li vaig dir – Ja deu estar al super.
- I jo no puc sortir així... ! i li he promès a la Pilar, que ve a dinar, que li donaria magrana amb moscatell per postres! I el moscatell s'ha acabat!
- Tranquil·la, dona! Vaig i li dic que te'l porti.
- Si, preciositat, ves-hi, que em faràs un favor.
Vaig sortir volant per la porta de la terrassa i vaig travessar la Ronda del Guinardó per sobre les acàcies curulles de mimoses grogues, sense aturar-me pels piulars cridaners de dos pardalets que em deien que anés a jugar amb ells.
- Ja vindré a jugar quan torni, que ara estic fent un encàrrec urgent per la meva Amiga - els vaig dir mentre volava. Vaig donar la volta al carrer Camèlies i, desprès de posar-me la caputxeta per ser invisible, vaig entrar al supermercat.
Vaig veure la Carme al fons de tot, que estava triant els ous. A prop, hi havia una altre senyora que comprava i una empleada que posava bosses de llet fresca a la nevera. Mentre m'esperava que la Carmen s'allunyés d'elles per poder-li parlar sense que els altres em veiessin, vaig fer el xafarder i... allò va ser la perdició! En mig del passadís hi havia una taula amb estovalles de quadres blancs i vermells, un munt de capses vermelles i daurades amb forma de cor i un gran rètol que deia:
GRAN OFERTA!!!
35 % DE DESCOMPTE.
Bombons de xocolata al 80 % de cacau, farcits de licor de Calisay. BONÍSSIMS!!!
"A la meva Amiga li encantaran!" – vaig pensar.
Així que la Carmen va estar sola, li vaig dir:
- Carmen. La meva Amiga diu que li compris una ampolla de vi moscatell per amanir la magrana... I jo crec que també li has de comprar una capsa d'aquests bombons. Segur que li agraden i a la Pilar també!
- Jo no he agafat prou diners per comprar, a més a més del que havia previst, moscatell i bombons. D'altra banda, la teva Amiga està d'estalvis i, tot i el descompte, aquests bombons són molt cars.... No els puc comprar.
Jo no tinc per costum estar-me del que vull i menys per complaure la meva Amiga. Així que, sense pensar-m'hi dues vegades, vaig agafar una capsa de bombons amb Calisay i la vaig posar dins la meva caputxeta.
Quan la Carmen va haver deixat el que havia comprat damunt el taulell per pagar, la caixera li va dir:
- Els bombons de Calisay també s'han de pagar.
- Quins bombons?!
- Tant jo pel mirall com l'empleada que era al fons de la botiga hem vist com, quan vostè passava per la taula dels bombons, de dotze capses que hi havia, n'ha desaparegut una i ara en queden onze.
La pobre Carmen es va posar vermella com un pebrot. Molt confusa, va dir:
- I on són els bombons que suposadament he robat? Registri'm!!! Jo no els tinc!!!
La van mirar per tot arreu, fins i tot dins el monyo! Però, és clar, no van trobar res! Tant va ser així, que, al final, li van haver de demanar disculpes i, per compensar-la... li van donar una altra capsa de bombons de Calisay.
Quan la Carmen va arribar a casa, li va explicar a la meva Amiga el que havia passat. Ella i la meva Amiga - desagraïdes!!!! - em van donar la gran esbroncada. Però jo les vaig replicar:
- Si, dones si. Les podeu retornar tot dient que la que mancava l'ha pispat el vostre amic el follet! De segur us porten a Sant Boi, però, al menys, tindreu la consciència tranquil·la.
Així que la Carmen es va endur la seva capsa de bombons de Calisay a casa seva. I la meva Amiga i la Pilar van acompanyar la magrana amb moscatell amb tres bombons de Calisay cadascuna. I jo en vaig agafar un i me'n vaig anar a compartir-lo amb els meus amics els pardalets de l'acàcia florida de mimoses de davant de casa. Realment, eren boníssims!!!
Estel-Verd
"A la meva Amiga li encantaran" - vaig pensar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada