dissabte, 10 de desembre del 2011

N. extra Analia

Número extra dedicat a l'Amàlia

Estel -Verd

Liebe Amàlia! Fröhliches ich weiss nicht was!!!

 

- Estel-Verd, preciositat, m'hauries d'ajudar – va dir-me la meva Amiga, que semblava realment preocupada –. Resulta  que he rebut aquesta participació dels meus amics Carles i Pepi, que volen fer una festa sorpresa a l'Amàlia, germana de la Pepi, i em demanen un full amb alguna foto, poema, escrit, etc. dedicat a ella. Tu que tens tantes idees i saps tantes històries, oi que m'ajudaràs?

- L'Amàlia es aquella andalusa tan graciosa i simpàtica de la colla, oi? I tu vols que un follet alemany faci gràcia a una  andalusa "zaleroza"? Ja saps, els alemanys tenim fama de seriosos i caps quadrats i parlem el Deutsch (alemany), que és un llengua plena de consonants que s'han de pronunciar totes, mentre que els andalusos són graciosos, expliquen acudits menjant-se totes les consonants finals, confonen les esses, les ces i les zetes i ballen "zeguidiya", "zeviyana"  i "zoleare" picant amb els peus amb tanta força tota l'estona que deixen sort. Si volen, els puc ensenyar a ballar sense fer tan xivarri, com jo. I segur que si explico a l'Amàlia  algun conte dels de les fades de la Selva Negra, farà un badall tan gros que es cruspeix  vint mosques i tres mosquits sense adonar-se'n.

- Ni ella ha de parlar Deutsch ni tu "andalú", ni li  has d'explicar cap conte de les fades de la Selva Negra. Us podeu entendre en català i explicar-li anècdotes de per aquí, que ella ja deu fer prop de quaranta anys que hi és i tu Déu n'hi do. Tants contes com has explicat i ara no se te n'acudeix cap de graciós?

-  Si ella fa tants anys que està aquí i jo només en fa quatre, per què no ha après a parlar català i jo sí? La seva germana Pepi bé el parla i crec que van venir juntes, no? Per tant, si ella parla "andalú", "spreche ich auch nur auf Deutsch mit ihr"  (jo també li parlo únicament alemany).

  - Si ella parlés català, segurament perdria part de la seva gràcia que tu mateix li reconeixes.

- Això segur. A mi, quan el meu amic el follet Goteta de Rosada em sent parlar català, diu que perdo tota la gràcia i que semblo un follet desnaturalitzat; que els follets hem de parlar, ni tan sols Hochdeutsch (alt alemany o alemany comú), sinó el  Schwarzwaldwunderweltoberschwäbisch, l'argot del suabi superior  del Món Meravellós de la Selva Negra. Saps que? El que sí que puc fer perquè l'Amàlia estigui contenta, és adjuntar-li la foto que ens va enviar en Joan Tubau on hi sortim gent de la colla, tu de fons i jo i l'Amàlia en un primer pla. A fi què destaqui, li farem una aurèola com si ja fos santa...  Què celebra, el sant, l'aniversari, la presenten en societat, es casa, estrena vestit, es retira, o es llença amb parapent?

- Res. Li dediquem una festa perquè ens l'estimem i perquè no n'ha tingut mai cap.

- Doncs es podria inventar una excusa, no? Tu almenys, per la festa sorpresa que et van dedicar, celebraves els teus seixanta anys. En canvi ella no celebra cap aniversari, no fos cas que hagués de dir els anys que fa, la qual cosa, per a les humanes que volen semblar més joves del que són, sembla ser una vergonya. Jo no veig perquè. Més vell sóc jo que tinc sis mil cent trenta sis anys segons els càlculs de la fada Lliri Blau i sis mil cent trenta quatre segons els del gnom Gom-Gom, que en això no es posen d'acord . I jo no ho sé, perquè quan era jovenet, era tan feliç que vivia sense comptar els meus anys.  I ella ni  tant sols dieu que celebra el "Feliç no-aniversari", com fan a Alícia en Terra de Meravelles. Per tant, com que no sé què carai celebra ni què li he de dir:

Liebe Amàlia! Fröhliches ich weiss nicht was!!!  (Estimada Amàlia! Feliç no sé què!!!)

 

                                                        Grünstern (Estel-Verd)

 

PD. La lletra blava és la traducció catalana de la meva Amiga, que té por que no entenguis l'alemany.

 

 

 

Querida Amalia! ¡¡¡Te quiero mucho y te deseo lo mejor del mundo!!!

Maria Assumpta