N.97
Els cent i un contes del follet Estel -Verd
● El drac de la Selva Negra ●
Com tots sabeu, els dracs fan por. La missió dels dracs és fer por i si hom venç la por al drac, desapareix el drac i en lloc seu apareix la princesa, la rosa, el palau meravellós o el que sigui però que sempre és bo. És el que veiem que passa a tots els contes i llegendes que hi ha al Palau dels Miralls dels Somnis. La por al drac és por a quelcom que és molt dolent, tant dolent que no és imaginable... perquè no existeix. Per això els dracs tenen formes tan estranyes. La por al drac és por a perdre la por quan el drac deixi de ser drac. Però, què passa quan ja saps que el drac és per fer por però que darrera aquesta por no hi ha cap mal sinó quelcom molt bo? Doncs que el drac, en lloc de fer por, fa riure. I rius de por, com quan veus una pel·lícula de por que saps que s'acabarà bé. Tens por, però rius. O rius, però tens por. L'inconscient te por però la Consciència sap que la por de l'inconscient no té raó i rius per "crear distància" entre l'inconscient i la Consciència.
Amb una explicació tant racional, sembla impossible explicar històries creïbles de dracs que facin por. És el que passa amb el drac que viu a la Selva Negra i que cada nit de pas de l'Any Vell a l'Any Nou surt del fons del Palau dels Miralls dels Somnis. Als únics que fa pot és als pobres animalons de menys d'un any que no saben el que va passar l'any anterior i s'espanten, és posen a tremolar i a amagar-se dins els seus caus o sota la protecció de les seves mames. Perquè el drac de la Selva Negra sembla terrible i, a més, cada any és diferent. Un any té set caps i es negre amb ales de mussol molt grosses i amb potes de fum de colors. L'altre és verd, amb un sol cap amb una boca molt grossa que treu llengües de foc i té una cua de serp que ho arrossega tot. L'altre és blanc com un fantasma, amb ulls grossos i vermells que surten per on menys t'ho esperes i que va fent uuuuhhh uuuuhhhh!! I així mil formes. Cada any és diferent perquè cada any, les "autoritats" de la Selva Negra (ja ho sabeu, Besllum Boscana, Lliri Blau, Violeta de Llum, Mag Blau quan hi és, etc.) se les pensen totes per fer por (o riure) i el disfressen diferent i els qui no som autoritats també els donem un munt d'idees. A vegades, tenim tots tantes idees que hem de fer sortir dos o més dracs que es barallen – o juguen – entre ells. Aquesta superabundància de dracs no és malbarata: els retornem al Palau dels Miralls dels Somnis on la fada Besllum Boscana els transmet a la Imaginació d'algun humà perquè els introdueixi en un conte, els esculpeixi en algun capitell, o els pinti en el marge d'algun llibre amb miniatures.
I quan, en el pas de l'Any Vell a l'Any Nou, surt el drac terrible, tots juguem, xisclem i riem i ens fem por els uns als altres o ens fem els valent i ens fiquem dins les gorges del monstre on hi han bombolles de colors - això és una idea meva - i, sobre tot, fem que el drac persegueixi i faci por als esquirols, ocellets i cérvols jovenets i quan els tenim ben espantats i acorralats, el drac obre la boca però, en lloc de menjar-se'ls, els dona una dutxa d'aigua fresqueta, perfumada i lluminosa i, els animalons entenen la lliçó i, un cop superada la por, riuen a gust. I així aprenen ells –aprenem tots – a superar les pors que ens paralitzen i a ser feliços com les prínceps del conte en el seu palau meravellós que és el drac de la por superada. Aprenem a ser valents i a riure'ns de les nostres pors.
Estel-Verd
Nota: Si voleu consultar els números anteriors o voleu fer comentaris a l'Estel-Verd, ho podeu fer a l'adreça d'internet http://www.estelverd.blogspot.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada