Estel-Verd, b. 98

N.98   

 

 

 

Els cent i un e-contes del follet  Estel-Verd

 

 

● Vent d'Or  ●

 

Vaig veure que en Vent d'Or, el cavall volador amic nostre, aterrava a la terrassa de ca la meva Amiga i vaig sortir a saludar-lo.

         - Hola Vent d'Or? Com estàs? ... No cal que dissimules. Ja veig que el teu cor està trist. Què et passa?

- Hola, Estel-Verd! Com està la teva Amiga? Fa tant de temps que no la veig! Des que te l'emportes en somnis a la Selva Negra, gairebé no em diu res. I ara, amb els Gran Llibre Màgic dels Follets, que podeu viatjar a tot arreu on hi hagin follets, encara em necessitarà menys i es recordarà menys de mi. Ja veig que l'amistat depèn de les circumstàncies i que allò de l'amor etern és una faula!

- Ja t'entenc! Però no creguis. Ahir mateix em parlava de tu i de quan anàveu volant per Pirineu amb tanta enyorança! Ara, la pobre, gairebé no hi pot anar, al Pirineu. Només algun cap de setmana al  Balneari de Caldes de Boi, anar i tornar. Els humans depenen del món físic i ella, el ronyó que li funciona és una màquina que hi ha a l'hospital i no pot viure sense ell.

- Ja sé que ara, en no poder anar gairebé al Pirineu, no li sóc tant útil  i aquí a Barcelona estic molt incòmode. En aquesta terrasseta gairebé no hi cabo i tinc feina per entrar i sortir sense trencar-li els testos... No li retrec que no pugui anar al Pirineu, pobre, però jo la trobo a faltar. I si ella no es recorda de mi, jo em moriré...    

- La  vida del Món Imaginari depèn dels humans i tu i jo i la Catifa Màgica i el Llibre Màgic i la fada Lliri Blau i tots els altres amics de la Selva Negra depenem de la Imaginació de la nostra Amiga. I si no fos  que ella és sorda i té altres dificultats que han fet que no hagi creat una família pròpia, que visqui sola i no condueixi cotxe, segurament ni tu ni jo existiríem. El seu món material potser ja l'ompliria o la distrauria de les coses essencials i no tindria necessitat de nosaltres. Però el Món Imaginari és el món més bell que existeix gràcies a que tots els humans, en ser imperfectes i inacabats, tenen aquesta set insaciable de bellesa, de perfecció i d'infinit i ens creen a nosaltres. ... Oh, Vent d'Or! Els cavalls reals són bellíssims però cap d'ells és tant sublim com tu!

I mentre deia això, em mirava en Vent d'Or, del color del sol eixint i que, per volar, no necessita ales com en Pegàs sinó que galopa amb uns salts immensos i sols de tant en tant aterra amb les potes del davant i amb les del darrera es dóna un nou impuls que el torna a elevar pels aires amb amplis moviments suaus i sinuosos que mouen una crin i una cua llarguíssimes de reflexos tornassolats amb ones rítmiques que segueixen el cant del vent. Tot ell és tant gràcil i majestuós alhora!

- Ja sé que li devem la vida i el haver-nos fet tant bells. Però ens creen, ens utilitzen i desprès ens abandonen. I jo sofreixo...

- Però no morim. Anem al parar al Palau dels Miralls dels Somnis des d'on podem retornar a la Imaginació dels humans per fer-los feliços de nou.

En aquell moment és va sentir un soroll. I era la meva Amiga que acabava d'arribar de ca les veïnes i va sortir corrent a la terrassa.

- Vent d'Or!!! Quina joia de veure't! Oh! Per què has trigat tant a venir? Ja sé que aquesta terrassa t'és petita però l'Estel-Verd  ens podíem concertar una cita al parc Güell, o al Montseny i jo vindria. Com m'agradaria estar amb tu!!!  Ja tinc ganes que arribi l'estiu per pujar un cap de setmana a Caldes de Boi i, des d'allà, per Aigüestortes i el Portarrò, em portis a l'Estany Ratera com quan anàvem amb els meus pares a Espot i tots plegats érem tant feliços. Jo a la meva illa plena de flors dins l'estany i tu xipollejant per aigua entre els reflexos resplendents del sol. Fa tant anys que no hi hem anat! Com ho enyoro! 

I es van abraçar. Els cabells rossos grisosos de la meva Amiga es van barrejar amb els rossos platejats clars de la crin del Vent d'Or. I jo vaig pensar que, per melangiosos que siguin les separacions i els amors impossibles, sempre són més bells que l'absència d'amor, el ressentiment i l'odi.        

                                                            

                 Estel-Verd

 

 

Oh, Vent d'Or! Els cavalls reals de són bellíssims

però cap d'ells és tant sublim com tu!

 

 

Nota:  Si voleu consultar els números anteriors o voleu fer comentaris a l'Estel-Verd, ho podeu fer a l'adreça d'internet http://www.estelverd.blogspot.com