dilluns, 14 de desembre del 2009

Estel-Verd, n. 95

N.95

                           

     Els cent i un contes del follet

Estel –Verd

 

 

El concurs de pessebres

 

- Aquest any segur que guanyarem el primer premi del concurs de pessebres de la parròquia!!! – dic a la meva Amiga – Jo, com que sóc un follet de la mida del les figuretes del pessebre,  faré d'àngel del cel  i cantaré: "Pastoreeeets de la muntaaanya ..." amb la meva bonica veu de soprano.  En Quim que faci de Pascual  amb veu de... bé, ell és tenor, però que faci de baix. I tu, l'Anna , la Consol i la Consuelo fareu de cor i orquestra i cantareu – i tocareu -  la tornada, "Cap al migdiiiia / canta i refiiiila...". Els instruments musicals... ?La cassola gran d'alumini, les dues paelles, el cullerot de servir la sopa, l'escumadora,  un parell o tres de tapadores com a percussió, la mà de morter i... la Consol que tregui el seu violí. Cantarem totes les estrofes. Jo, amb la meva llum petita però que se'm vegi, estaré davant el pessebre i quan haurem acabat de cantar, volaré cap el portal i encendré la meva llum més encesa i il·luminaré tot el pessebre i enlluernaré la gent que hi vingui. I així, encara que els altres anys no vàrem guanyar el primer premi perquè els altres pessebres tenien llums de colors i, a casa teva, no, perquè no tenies endolls a prop del pessebre, aquest any, entre els llums de piles que hem comprat i jo que faré d'àngel lluminós i cantaire, farem  el millor pessebre i més ben il·luminat. I tots ens aplaudiran molt, sobretot els nens. Farem força xivarri i guanyarem!!! M'agradaria tant que em donessis a mi el premi com a record!

- Si, preciositat, si; - em confirma la meva Amiga -  a mi m'agrada la xocolata negra i el premi, el Caganer retallat de cartró que caga un bombó, és molt típic, però el bombó, que va embolicat en un paper daurat molt bonic, no és de xocolata negra sinó de xocolata amb llet, almenys el dels altres anys.

- A mi també m'agrada més la xocolata negra, però com que no me'l  vull  menjar sinó el vull per guardar a la caputxeta com a trofeu i lluir-lo a la Selva Negra, m'és igual. El que si que has de fet tu és telefonar la teva cosina Bet perquè ens colli el boix grèvol i la molsa del seu jardí. Ja ho aniré a buscar jo, si té por que, si ho porta ella, pel camí, la policia li faci pagar una multa per arrencar plantes protegides. I a dins a casa no crec que hi vingui cap policia, oi? Els senyors papes dels nens que vindran no crec que facin cap denuncia. Jo els puc explicar que a la Selva Negra no està prohibit collir plantes per un cosa tant bonica com és fer pessebres i que jo, que sóc fill de la Mare Molsa, puc testificar que la meva mama està més que orgullosa per participar en un pessebre en que el seu fill hi fa d'àngel i canta. Quina il·lusió que em fa!

- No et facis tantes il·lusions, Estel-Verd! Jo no estic tan segura que guanyem el primer premi. Però és igual. L'important és participar i tots els participants tenen el premi igual: el caganer de cartró retallat que caga un bombó embolicat en plata daurada...

- Jo crec que sí que el guanyarem! Els altres pessebres dels amics de la parròquia tenen llums, però cap follet que els faci d'àngel del cel, que canti, que voli, que sigui lluminós i de la mateixa mida de les figures. I perquè els assistents estiguin més contents, farem que també hi participin: els repartirem la lletra de "L'Àngel i en Pasqual " i així podran cantar-la... Bé, vull dir, podran cantar les tornades perquè les estrofes de solistes ho cantarem, com ja he dit, en Quim i jo: la cosa quedarà així:                         

 

L'Àngel i en Pasqual  (Nadala popular catalana)

 

         Àngel del Cel (veu de soprano, que ho canta l'Estel-Verd)    

- Pastorets de la muntanya

que viviu en gran recel,

en gran recel;

desperteu, veniu de pressa,

que ja és nat el Rei del Cel;

desperteu, veniu de pressa,

que ja és nat el Rei del Cel. 

 

( Ho cantaran tots els assistents)

Cap el migdia

canta i refila

toca Pascual,

repica el timbal:

ram pataplam

ram pataplam;

que són festes d'alegria

Pasqües santes de Nadal,

que són festes d'alegria

Pasqües santes de Nadal,

 

Pasqual (veu de baix que ho canta en Quim, tenor)

- Que és aquest soroll que sento

a aquesta hora en el corral,

en el corral?

espereu, que si jo baixo,

sabreu qui és en Pasqual,

espereu, que si jo baixo,

sabreu qui és en Pasqual!

 

(Tots els assistents)

Cap el migdia

canta i refila...

etc.

 

Àngel del Cel (veu de soprano, que ho canta l'Estel-Verd)    

- Ai, Pasqual, no t'hi enfadis,

que sóc un Àngel del Cel,

Àngel del Cel,

que he vingut a anunciar-vos

que ja és nat el Rei del Cel

que he vingut a anunciar-vos

que ja és nat el Rei del Cel

 

(Tots els assistents)

Cap el migdia

canta i refila

toca Pascual,

repica el timbal:

ram pataplam

ram pataplam;

que són festes d'alegria

Pasqües santes de Nadal,

que són festes d'alegria

Pasqües santes de Nadal.

 

Acompanyament musical: l'Anna, la Consol, la Consuelo, la meva Amiga i altres voluntaris per la percussió casolana: cassoles, tapadores, culleres, etc. Tots a cantar, a tocar i a ballar! I a tots:

 

Molt Bon Nadal i Feliç Any 2010!!!

 

Maria Assumpta i Estel-Verd 

- Aquest any segur que guanyarem el primer premi del concurs de pessebres de la parròquia!!!