dilluns, 14 de desembre del 2009

Estel-Verd, n. 94

N.94      

 

Estel –Verd

 

 

● El Bedoll Savi

 

La meva Amiga estava escrivint a l'ordinador la segona part de la seva tesi doctoral  i jo estava a la terrassa amb les plantes i les flors aprofitant el sol de la primera hora de la tarda i, a través de la vidriera de la porta, la veia com treballava. De tant en tant, travessava el vidre i li deia:

-  No vols que t'ajudi a fer res? La cita d'algun llibre o que et cerqui algun document o imatge?

- Gràcies, Estel-Verd bonic, però estic redactant i ho he de fer sola. Ara, aviat acabo, i et faré una proposta molt interessant.

Vaig esperar-me. Va acabar de redactar, va tancar el document i va anar a "Les meves imatges" i en va obrir una amb l imatge que us envio amb "l'Arbre Savi" i va dir-me:

- La nostra amiga Pilar Cugat sap que m'agraden els arbres i em va enviar la imatge d'aquest arbre Savi. És un bedoll, però no es recorda d'on és. Dons bé, m'agradaria anar a xerrar una estona amb aquest Arbre Savi. Saps on el podria trobar?

- A molts boscos encantats hi ha arbres savis que parlen i et diuen coses enrevessades que, quan les interpretes, moltes vegades t'equivoques. Al Palau del Mirall dels Somnis hi són tots, però allò és molt gran i tu encara no pots entrar-hi... i aquest en particular no sé d'on és. De la Selva Negra, no, però allà n'hi ha un altre que s'assembla una mica amb aquest. I que, amb molta prudència, podries anar a saludar-lo.

- No, m'agrada aquest. I a més, jo somio en aquest quan li faig la pregunta.  Crec que només aquest podrà dir-me el que vull saber.

- I què vols saber?

- Si acabaré llegint la tesi i seré doctora o si em quedaré pel camí. I també voldria saber si la comtessa pintada a Sant Pere del Burgal, que té el nom esborrat i que  és una clau de la tesi, era Llúcia, Àuria o Guillema. Si ho sabés, treballaria més segura a la tesi i aniria més de pressa.

- Però Amiga, els arbres savis no contesten temes tant concrets sobre la vida profana sinó sobre la teva vida interior, allò que et fa créixer. Més aquest, que té els ulls molt grossos i la boca molt petita, el que vol dir que sap molt però xerra poc. Els arbres són savis perquè uneixen la saviesa de la terra, que ens és comuna a tots i miren al cel d'on ve l'Esperit Lliure  Si els preguntessis això, pensarien que són necieses i et contestarien amb un estirabot que et despistaria i que sols serviria per que t'adonessis que has de preguntar sobre el fonamental.

- Ja sé quines són les preguntes fonamentals, Estel-Verd. D'on venim, on anem, què hi fem aquí, com ser savis...? Ja ho sé. En el fons, tothom ho sap. I les respostes, també les sabem, si escoltem el fons del nostre cor. No cal anar a cercar  cap arbre Savi. Però saps? Els humans tenim curiositat per coses més banals, més particulars, sobre com  complaure el nostre orgull individual. I he pensat que potser l'Arbre Savi...

- El Bedoll Savi no és savi perquè endevini el futur ni perquè tingui molta informació útil. Com jo, com els grans éssers del Món Imaginari, no servim per solucionar els problemes de la vida pràctica ni la curiositat dels humans. Estem més enllà de la utilitat. Per això tots els arbres Savis del món saben les mateixes coses, les que tu acabes de dir. I tots els follets del món sabem una sola cosa, que la vida és pur joc. Tu juga a  fer la tesi doctoral, com jo jugo amb el raig de sol enviat pel Pare Cel. Una vegada has esbrinat les grans preguntes serioses, a la Vida tot és pur joc.      

               

 Estel-Verd 

 

- M'agradaria anar a xerrar una estona amb aquest Arbre Savi. Saps on el podria trobar?