Estel-Verd , n. 92

N.92  

    

Estel -Verd

 

● El mestratge del Gran Mag Blau ●

 

Quan es va despertar del seu viatge en somnis al bosc dels silfs, la meva Amiga semblava realment afectada pel que havia vist i, com que era diumenge, ens vàrem quedar al llit a xerrar. Al cap d'una estona de parlar d'aquells éssers misteriosos, la meva Amiga va comentar:

- Malgrat el misteri i la bellesa dels Silfs, hi ha hagut quelcom aparentment més normal però molt més profund i difícil d'explicar... em refereixo a la presencia del Gran Mag Blau. Sota l'aparença d'un vell savi, però trempat, acollidor  i fins irònic, he intuït una presencia molt més forta i profunda que la de tot el bosc. És ben curiós, perquè a diferència dels silfs, de la fada Lliri Blau o de tu mateix, el gran Mag Blau no el veus màgic ni fantàstic.  Sembla un home vell de per aquí, però quin home! Ja sé que té poders, que va de món en món, però el seu poder rau en una senzillesa extrema. Amb els silfs, no intentava interferir-hi o defensar-me. Senzillament, era allà i em comunicava serenitat... I dius que vas estar molt temps amb ell, Estel-Verd?

- Ui, si! Vaig estar tres cents set anys voltant per l'Univers dins el seu mantell, amb forma d'Estel....Verd. Va ser meravellós! Tots els estels del seu mantell, els que tu veus dalt del Pare Cel, son Esperits, que tant poden provenir del que vosaltres en dieu Mon Imaginari, com ara jo o els àngels i fades, com dels Esperits humans, els Jenseitgeister, lliurats de la matèria per la mort. Allà dalt no hi ha gaire diferència...  Des del dalt el Cel – el mantell del Gran Mag Blau – em va mostrar i  em va ensenyar a conèixer i estimar aquest univers amb tots els seus móns interiors, imaginaris, i tots els somnis humans en les seves formes que adopten en els contes, mites i religions de tot el món que, des de fora poden semblar absurds, però des de dins de cada poble, tots tenen un sentit profund i vital. Ja que el Gran Mag Blau té una doble missió: en`primer lloc, envia els estels del Pare Cel als homes en forma de críptics somnis nocturns, els quals, els savis i poetes, gràcies a la  Fada Besllum Boscana del Palau dels Miralls dels Somnis de la Selva Negra, transmuten en somnis diürns comprensibles per al pobles - contes, cançons, faules, llegendes, mites, poemes... que els homes guarden i estimen com els seus més preuats tresors. La segona fase de la missió del Gran Mag Blau és explicar el sentit d'aquests somnis diürns a cadascú dels humans segons el seu enteniment, i així, retornar al Pare Cel els bellíssims somnis diürns amb el seu sentit celestial. I els humans comprenen així la seva missió a la Vida...

- I això vol dir que el gran Mag Blau és conegut arreu?    

- Bé, si però no. Quan va a cada terra, el Gran Mag Blau adopta una forma i un nom diferents d'acord amb els símbols i els mites propis dels somnis diürns d'aquesta terra, època o Món Imaginari: a tu se't va mostrar con un vell savi de per aquí, igual que l'estrany distribuïdor que va veure el Josep de la Llibreria Almirall quan li va dur El Gran Llibre Màgic dels Follets;  és Merlí al mon artúric, Sant Gabriel pels cristians, Lug per als celtes, el Drac celestial pels xinesos, Mercuri pel als romans, Gandalf a la Terra Mitjana, Shiva a l'Índia, Hermes per als grecs...   

- Hermes! L'hermeneuta! Ara ho entenc! És l'enviat del Cel.

- És clar, dona! És el que t'estic dient tota l'estona! I jo, quan  vaig estar amb ell, vaig ser un deixeble seu, un petit estel del seu mantell. Ell és qui em va instruir. Jo he après de molts mestres; el gnom Gom-Gom, la fada Lliri Blau, l'elf Violeta de Llum... però el de més amunt és el Gran Mag Blau que és qui, des del seu palau de la Illa Blanca, està amb contacte directe amb el Pare Cel, que està per sobre seu i per damunt de tot, embolcallant-ho tot i és el Pare de tots.

                             Estel-Verd    

 

Tots els estels del seu mantell, els que tu veus dalt del Pare Cel, son Esperits.

(El petit Estel-Verd que hi ha cap a baix a l'esquerra, sóc jo).

__________ Información de ESET NOD32 Antivirus, versión de la base de firmas de virus 4377 (20090828) __________

ESET NOD32 Antivirus ha comprobado este mensaje.

http://www.eset.com

Estel-Verd, n. 91

N.91   

 

Estel -Verd

 

● El bosc dels Silfs ●

 

Per fi, l'altre nit vaig poder traslladar en somnis a la meva Amiga al bosc dels  sílfs i les sílfides que és, desprès del Palau dels Miralls dels Somnis, el lloc més poderós i encantat de la Selva Negra  i que, per suposat, no es pot visitar sense el permís dels seus habitants. De fet, jo mateix solament hi havia passat unes cinc vegades acompanyat d'algú superior a mi, com la fada Lliri Blau o l'elf Violeta de Llum, perquè jo tot sol o amb altres follets o gnoms ens fa molt respecte.  És tant misteriós!  No es cap por de res precís, sinó temor pel grandiós i inabastable, pel que no és pot comprendre. Però a la meva Amiga, els misteris l'atrauen; el que no entén, la fascina. Hi ha humans que són ben estrambòtics i curiosos! I jo, per satisfer-la, vaig demanar a la fada Lliri Blau i al gran Mag Blau que intercedissin davant els silfs i silfides per poder-los visitar en les seves estances, ni que fos dins els somnis de la  meva Amiga. Per fi, es va acordar que la meva Amiga i jo aniríem acompanyats del Gran Mag Blau qui, tot i que no es pròpiament de la Selva Negra, és qui té més poder i mà esquerra en el tracte d'aquests éssers misteriosos.

         Ara que els he "percebut" més a prop i millor, puc dir que la descripció dels silfs i les sílfides que vaig fer al número 32 de l'Estel-Verd era correcte, però molt "curta". D'entrada, no els acabes de veure mai bé, és a dir, no saps si veus una sílfide, un raig de lluna, un vel de boira o una ombra. Tot és tant evanescent! Però també t'adones que, sota una aparença tan imprecisa hi ha una presència forta i poderosa però que, a igual que les seves formes, no és personal. És com si el bosc sencer fos Consciència,  Presencia i Saviesa ancestral i les seves personalitats – els silfs i les sílfides – fossin sols momentànies formes d'expressió d'aquesta Saviesa ancestral, que, uns instants desprès, s'hauran disgregat i posteriorment, fusionat amb les restes d'altres formes, sobre tot humanoides, però no únicament; també hi ha trossos de boira o fum que recorden cavalls, llops o, fins i tot, aus i dracs. Emergències del Caos primordial, aquestes evanescències blanques, fluïdes i translúcides temen tota la potència de les forces primàries, de les que en són com una manifestació. A més, tot el bosc ressona amb uns sorolls sords i  impressionants, barreja de trons de tempesta i música d'àngels, que augmentaven la sensació de misteri.  

De fet, com vaig poder comprovar, el Gram Mag Blau no actuava sobre els silfs i les sílfides sinó que el que feia era donar suport a la meva Amiga per que els podés tolerar, no fos que, ni que estigués en somnis, es desmaiés de la impressió, tant gran era l'impacte  que causava la seva presència propera. I ens explicava que no ataquen mai ni fan cap mal físic: en tot cas, si no ets interiorment resistent, et pots morir de por... Bé, els follets no ens morim tant fàcilment i la meva Amiga, abans, s'hagués despertat de l'ensurt!              

         I, malgrat tot, que bells i fascinants que són! No hi al món res més formós que aquestes figures sols insinuades, blanques, fantasmals, però altes, potents i vigoroses, d'homes, dones i altres éssers tant sublims que ni els deus de cap religió els ha imaginat. I, de fet, són molt més antics i primigenis que els deus, que les fades, que els avantpassats... Són les primeres emanacions del Caos a la Consciència, quan el Caos comença a ser Consciència o la Consciència comença a ser Caos... 

         Què petitons que ens vàrem sentir i quina frisança que vàrem passar! Però,  aixoplugats sota el mantell del Gran Mag Blau, la meva Amiga i jo sentíem que aquella experiència valia la  pena!

                                                                

                          Estel-Verd

 

No saps si veus una sílfide, un raig de lluna, un vel de boira o una ombra.

Estel-Verd, n. 90

N.90                 

 

 

Estel -Verd

 

 

 

● Perfum a bosc? ●

 

 

Quina oloreta tan bona que fa l'herbolari dels meus amics Joan i Maria Jesús! I que bonica que és la botiga! A la meva Amiga i a mi ens encanta anar-hi i mentre ella xerra que xerra amb els seus propietaris, a mi m'entusiasma  posar-me dins les caixonets amb cadascuna de les herbes i olorar-les. Bé, no totes, que també hi ha herbes que diuen que curen,  però que fan una pudor!!! A la  Selva Negra, totes les herbes fan bona olor, fins i tot les que curen, que són gairebé totes! També poso pel Joan que és un dels meus millors retratistes. Alguns dels retrats meus que us envio són fets per ell! 

         - Estel-Verd! - em crida la Maria Jesús – Mira que tinc per tu! Barretes de cremar amb olor a bosc!

- Si, Estel-Verd – reblà la meva Amiga – En comprarem un feix i aquesta nit, mentre jo sopi, en cremarem i així ens podrem imaginar que estem a la Selva Negra o, com a mínim, al Pirineu.

Jo m'ho vaig mirar. Era un feix de quinze barretes d'un pam escàs de llargada de color gairebé negra subjectades per un paper de color verd fosc i una goma elàstica. L'olor era una mica rara. Potser sí que feia una mica de perfum a farigola, pi i falguera, però... bé, potser quan les creméssim...!

         Quan vàrem arribar a casa, la Consoleta, la simpàtica veïna de la meva Amiga, l'esperava perquè la deixéssim mirar un dvd a la nostra televisió ja que la de casa seva no funcionava. Ella es va posar al menjador i la meva Amiga i jo ens vàrem tancar a la cuina, el que va anar la mar de bé, perquè era l'hivern i feia fred. La meva Amiga va anar a cercar el bol de ceràmica amb sorra on hi clava les barretes de cremar l'encens quan fa meditació i em va dir:

- Saps que, Estel-Verd? Perquè faci força olor, cremarem cinc barretes de perfum de bosc a la vegada

Dit i fet. Va encendre les cinc barres al gas i les va clavar al bol. A la primeria era molt bonic: van començar a pujar fils de fum cap el sostre, tots misteriosos, fluctuants i que feien formes estranyes, com fantasmagòriques. A mi em va recordar les boires del bosc dels elfs, tot molt encantat... Pel que fa al perfum, no era del tot desagradable. Olorava a farigola i a pi... cremat i, sobre tot a fum. Feia tant fum que, al cap d'una estona, la meva amiga va començar a tossir, a fregar-se els ulls i a ventilar-se amb la mà el nas i la boca. L'aire va esdevenir tan blanquinós i espès que jo gairebé ni la veia.

- Amiga, ets una fantasma invisible? On ets? - vaig preguntar cridant

- Estel-Verd! Què estàs aquí? Que t'has posat la caputxeta, que no et veig? – va continuar la meva Amiga amb el mateix to de broma

Jo vaig encendre la meva llum verdosa i vaig continuar cridant:

- Sóc aquiiií, a dos pams de tuuu!!! 

- Però..., que misteriós que estàs, Estel-Verd! Tot envoltat de boira verda! Ets tu o ets un foc follet? – em va preguntar tot rient del joc de paraules.

         - Sooóc un foooc folleeet sorgit d'entre la boira d'un cementiiiiiri – vaig dir fent veu greu com de por. 

         - Què dieu, que ja esteu al cementiri?  -  va dir una veu que no era la meva Amiga. Per la porta oberta va entrar aire fresc i net  – Què feu? Jugueu a cementiris, se us ha cremat el sopar, feu bafs de farigola pel refredat o he de telefonar els bombers que vinguin rescatar-vos de l'incendi? 

- És que la teva veïna volia que anéssim  a la Selva Negra però... em acabat a la Selva Blanca!

I vam riure tots tres. 

 

                        Estel-Verd

 

Quina oloreta tan bona que fa l'herbolari dels meus amics Joan i Maria Jesús!

__________ Información de ESET NOD32 Antivirus, versión de la base de firmas de virus 4377 (20090828) __________

ESET NOD32 Antivirus ha comprobado este mensaje.

http://www.eset.com