Estel-Verd, n. 82

N.82   

 

Estel -Verd

 

 

● Un paisatge de somni  ●

 

 

Resulta que la meva Amiga, per fer els seus treballs d'investigació per la seva tesi doctoral, sempre fa servir  bolígrafs de colors diferents. I quan va a una biblioteca sempre se'n emporta quatre (un cinquè, el lila, es queda a casa al costat del telèfon, per apuntar el que  li comuniquen des de  l'aparell). Amb el bolígraf negre apunta les dades del llibre i les cites literals. Amb el blau, el text resumit. Amb el vermell, els comentaris que se li ocorren i amb el verd les notes tècniques (com el lloc del llibre, el número d'una fotografia, etc.) Com podeu imaginar, una de les meves principals diversions a casa la meva Amiga consisteix en canviar-li les cabotes i caputxes dels bolígrafs: el de tinta verda li poso la cabota lila i la caputxa negra, el de tinta lila la cabota blava i la caputxa verda, etc. de manera que la meva Amiga no sap mai amb quin color va a escriure. Són les gangues de tenir un follet a casa que té ganes de divertir-se!  

I, ves per on, aquest any, els SSMM els Reis Mags d'Orient em van portar dues capses de colors pastel per pintar. I, només els va veure, la meva Amiga em va dir

         - Estel-Verd, oi que me'ls deixaràs? Jo compraré paper de dibuix  i retoladors de colors i així podré dibuixar aquella caseta tan bonica que semblava de somni i on  vàrem dormir aquella nit amb els nostres cosins i els nostres amics a SuperEspot. Em basaré en la fotografia que van fer la Míriam i la Mercè, però on no es va captar aquella llum tan bonica de la tarda. I jo vull intentar pintar-la per tenir-ne una visió de com jo la recordo.  Si vols, fem intercanvi i jo et deixo els retoladors i el dono el paper perquè tu puguis pintar el que vulguis. 

         Amb la proposta de l'intercanvi de colors, se'm van obrir els ulls i llest com sóc, vaig endevinar que era ella qui havia escrit la carta als Reis demanant-els-hi colors "per a l'Estel-Verd". I me'n vaig adonar que, el que ella pretenia era que, en tenir jo els meus propis colors per pintar, i intercanviar-los amb els seus, jo esdevindria un "follet responsable" i seria el primer interessat en conservar els colors amb les seves caputxes i cabotes corresponents i així no els hi canviaria. I vaig veure la seva proposta molt interessada i... molt divertida.

"Que t'has cregut!!!" vaig pensar: "Com si no fos més divertit pintar les fulles dels arbres de color lila en lloc de verdes o el cel de color verd en lloc de blau! Si ja hi són, les fulles verdes i el cel blau, a la Selva Negra, al Pirineu i a Barcelona, per què les vull pintar iguals?"

 Així que tan punt vaig tenir les quatre capses de colors – dues de pastels meves i dues de retoladors seves – els hi vaig canviar totes les cabotes i caputxes sense cap ordre ni lògica.

I quan, a la tarda següent, ells es va posar a pintar la caseta de SuperEspot  i va agafar el color gris per pintar la teulada i li va sortir blau mar i va cercar el blau mar i li va sortir groc ou... no em va dir res ni em va mirar. Va somriure i va continuar dibuixant i pintant. I el paisatge de la caseta a la tarda va quedar, tal com podeu veure, realment de somni!                 

 

        Estel-Verd

  

Nota:  Si voleu consultar els números anteriors o voleu fer comentaris a l'Estel-Verd, ho podeu fer a l'adreça d'internet http://www.estelverd.blogspot.com  .