Estel-Verd, n. 81

N.81            

 

Estel -Verd

 

● Tenint cura de l'Amiga refredada ●

 

La meva Amiga està malalta. No res greu, no us espenteu! Està refredada amb 38,2 de febre. Li donen antibiòtic i està al llit feta una cataplasma i jo en tinc cura i també la Carme, la Consuelo, la Maria Jesús que li porta la mel i les herbes i els hi fa i el seu germà que li porta medicaments. No em moc el seu costat més que per anar-li a cercar alguna cosa o algú. Petitò com sóc, l'ajudo amb el que puc. Li porto les medecines i l'aigua per prendre-se-les, li poso el termòmetre i li canto la temperatura  perquè no s'hagi de posar les ulleres, li canvio els mocadors. Quan es mou, li pujo la roba amunt perquè no es refredi, li faig la taronjada o les herbes calentes amb mel i els hi porto, li passo els encàrrecs per telèfon. I. sobre tot, li faig companya i li ajudo a passar l'estona. Li canto o li explico contes com els que us explico a vosaltres. I ric amb ella i procuro fer-la riure.

El tema per riure és el del dia  i és que, com que està refredada, fa un esternut darrera l'altre. Atxim! Atxim! Atxim!  Ahir en va fer trenta-sis de seguits, una petita pausa i cinc més. No parava! I això em va donar motius més que suficients per riure'm dels humans. Tan grandots com són, tant importants que es creuen i quants moviments involuntàries que fan sense solta ni volta! Esternuden, badallen, es tiren pets i llufes, ronquen, bavegen, tenen el singlot i rampes, roten, tussen, suen, tremolen... I moltes més coses que em deixo.  Els follets i les fades no fem res de tot això ni falta que ens fa. No serveix per res! I el pitjor del cas és que moltes vegades no poden evitar-ho ni parar-ho. L'altre dia li va agafar el singlot, que ja és prou divertit: iiipp, iiipp. Però encara ho van ser més el "mètode" emprat per parar-lo: es va tapar el nas i la boca amb una mà, va aixecar altre enlaire i, a peu coix, va començar a donar voltes sobre sí mateixa. El més curiós del cas és que, abans de morir-se ofegada o de riure, el singlot li havia passat!

I la seva roncadissa!!! Dura pràcticament tota la nit: rrrrooug..., rrrrooug...,  rrrrooug... I tot tremola, però ella no se'n assabenta i les meves sensibles orelles punxegudes sense descansar. I l'endemà al matí, quan jo faig roncs expressament perquè ella s'adoni de com ho fa, té la cara dura de dir-me que "déu ser veritat ja que tinc la gola molt seca...!                       

Però el que més m'amoïnen  són les rampes nocturnes. Imagineu-vos: per fi, desprès  donar voltes i més voltes al llit, amb les meves cançons he aconseguit adormir-la i ara, estem a un prat verd de la Selva Negra, entre flors gegantines, la papallona Bufona, la fada Somni Lila, l'Esquitx  d'Aigua i la meva Amiga – en el somni, petitona com tots nosaltres -  enmig, Tots riem i saltem junt al  Blumenspiegelbach, el rierol Mirall de Flors, que ens dóna la seva melodia més alegre...

         - Ai! Ai! Ai! – de cop i volta, la meva Amiga, abandonant l'interior del llit calent, engega el bell somni a fer punyetes, i, donant-me un ensurt de mil dimonis, tira la roba enlaire aixafant-me sense contemplacions, salta fora i a l'exterior de la nit freda d'hivern i, descalça, es posa a donar petades contra el terra i a trepitjar fort amunt i avall del passadís fins que li passa la rampa. I jo l'imito parodiant-la, faig Ai! Ai! Ai! i em poso a caminar i  trepitjar fort per sobre el llibre que té a la tauleta de nit. I així acabem riem tots dos. I altre cop al llit, que no ha estat res. I a cantar-li de nou la cançoneta perquè s'adormi una altra vegada. 

         I així, rient-nos-en dels seus esternuts, singlots, rampes, roncs i tot lo altre i de les parodies que jo en faig, - "esternudar" és el que em surt millor - passem l'estona de la seva malaltia.  I li dic:

- La utilitat de tots aquests mals ridículs deu ser que serveixen per  riure. 

- Afortunats els humans que tenim un follet que ens ajuda a riure'ns de nosaltres mateixos! – em contesta - Gràcies Estel-Verd, per estar amb mi!   

         Les seves paraules d'agraïment són el millor regal que em pot fer i el que més em consola d'estar lluny de la meva terra natal.                       

 

 

                           Estel-Verd

 

 

Nota:  Si voleu consultar els números anteriors o voleu fer comentaris a l'Estel-Verd, ho podeu fer a l'adreça d'internet http://www.estelverd.blogspot.com  .

 

Les seves paraules d'agraïment són el millor regal que em pot fer.