Estel-Verd, n. 80.

N.80                        

 

Estel –Verd

 

 

● La rosa blava de Sant Jordi  ●

 

         Com que fa més de dos anys i mig que sóc a Barcelona, sé que Sant Jordi és una festa assenyalada en que la gent surt al carrer a comprar llibres i roses per a un mateix o per a regalar a la persona que s'estima, sobre tot la rosa. L'any passat vaig anar a veure-ho dins la butxaca de la meva Amiga i vaig veure com comprava llibres i em va dir que es compraria  una rosa blava per a ella mateixa.

- No te'n regalen cap? – li vaig preguntar

- Es possible que  algú em porti una rosa vermella o rosa. Però a mi, que sóc una mica contracorrent, m'agraden les roses blaves. El blau és - junt al verd – el meu color i si la rosa vermella o rosa simbolitza la passió o la vida, la rosa blava, apart de simbolitzar  la coincidència dels oposats – rosa i blau – ho és també de l'amor espiritual, perfecte, impossible, celestial-... dels nostres somnis més pregons, aquells que no podrem veure mai realitzats. I, com que a ningú se li acut obsequiar-me amb una rosa blava, me la regalo jo.     

         Al observar les parades de flors, vaig veure que, com és normal,  la majoria de les roses eren vermelles o roses i, algunes, de color de té o blanques, però de blaves n'hi havia ben poques. Però vàrem anar a comprar la rosa blava a les seves amigues de la meditació que en venien en una floristeria de la Rambla de Catalunya que era d'una d'elles, la Maria,  i on les roses blaves eren precioses i vaig pensar:

         "L'any que ve vindré a cercar-ne una de blava aquí".

         I "l'any que ve" ha estat aquest matí. Així que, ben d'hora, he anat a la floristeria on he entrat a través dels vidres. La meva intenció era agafar una rosa blava ben bonica entre les moltes que hi havia sense que la florista se'n adonés. Però ha resultat que, com que és Sant Jordi, la florista s'havia llevat més d'hora que jo i ja estava treballant amb les flors. Primer, invisible, n'he cercat una de ben bonica i... allà estava, la rosa blava perfecta, harmònica, intensa i suau a la vegada...

        Com que, per posar-me la rosa a la caputxeta, he de portar aquesta a l'esquena i ser visible, desprès de decidir-me, he esperat que la florista estigués a una altra cambra, m'he tirat la caputxeta endarrera per introduir-hi la rosa, l'he agafat i estirat  amunt... però ha quedat travada per les punxes, a les altres roses i, mentre intentava desenredar-la..., paf!!! m'ha caigut al damunt un caçapapallones. Això no havia ocorregut mai abans, l'Estel-Verd enxampat per una florista! Cert que tenia la possibilitat de desaparèixer amb la caputxeta o  "d'escórrer" el meu element lluminós i traslladar-me fora. La florista no era la bruixa Peluda! Però no he volgut deixar la rosa blava tan bella i he cregut millor entaular un diàleg, iniciat per la mateixa florista.

-  Ui! Què és això? Una papallona, un ocell ... o un homenet petit amb ales!? – ha pensat ella amb veu alta mentre m'escodrinyava amb la vista.

         - Hola! Sóc un follet i em dic Estel-Verd. Tu ja tens moltes roses blaves. Per què no em dones aquesta? La vull regalar a la meva Amiga.

         - Un follet, dius? Els follets no existeixen.

         - No diguis ximpleries! Com vols que no existeixin si n'estàs veien i sentint-ne un? I si creus que sóc una  al·lucinació teva, m'és igual. Deixa que la teva al·lucinació s'emporti la rosa blava.

         - I com me la pagaràs? Aquesta és la més bonica i cara que tinc.

- Els follets no fem servir diners. Si volgués, m'emportaré la teva rosa blava, vulgues o no – i dient això, mostrant el meu poder, m'he "escorregut" fora del caçapapallones – Però si vols, te la puc pagar. Aniré a casa la meva Amiga, li agafo diners i te'ls porto.

         - Aquesta seria bona! Li regalaries la rosa a la teva Amiga amb els diners que li has pispat?

         - Be, si et conformes amb un altre cosa... et puc cantar una cançó!

- Saps cantar? Si, em caus simpàtic. Canta'm una cançó ben bonica i et donaré la rosa blava.

         I m'he posat a cantar:

 

                            "Du bist wie eine Blume

                        So hold und schön und rein;... 

                            (Tu ets com una flor

                            Tant dolça, bella i pura;...)

 

         Dels Myrten de Schumann amb lletra de Heine. I ha quedat tan satisfeta, que m'ha fet un pom amb la rosa blava al mig i sis més, tres de blaves més clares i tres de roses pàl·lides, fines i delicades, tot embolcallat amb fulles de falgueres, un paper platejat blavós molt bonic i una gran llaçada rosa. I mentre ho preparava, li he cantar més cançons, hem xerrat i li he promès que tornaria a visitar-la. I m'he posat el pom a la capunxeta i me'n he anat.   

         En arribar a casa la meva Amiga, he posat el ram dins un gerro amb aigua. I quan ella s'ha llevat, he cantat per segona vegada avui:

                  

         "Du bist wie eine Blume..."

 

         I ella, amb llàgrimes als ulls, m'ha dit, emocionada de joia:

         - Estel-Verd! Tu sempre fas realitat els meus somnis més bonics que mai m'hagi pogut imaginar!

 

           Estel-Verd

 

...la rosa blava és símbol dels nostres somnis més pregons,

aquells que no podrem veure mai realitzats.