Estel-Verd, n. 60

N.60   

Estel -Verd

 

● Schubertiada d'aniversari ●

 

 

- El dia del teu aniversari, no celebres res? – vaig preguntar a la meva Amiga.

- Al migdia la gent treballa i com que cap al tard vull anar a una conferència i arribo a prop les deu, no hi ha temps. El diumenge passat ho vaig celebrar a casa els meus germans, on també hi havien els nebots i els cosins i l'endemà ho celebraré amb amics i veïns.

Jo vaig pensar que li podria oferir un concert, ja que li agrada molt la música. Després de molts passos, ho vaig poder organitzar. Certament, no podia ser al migdia, ni es tractava de reunir les setanta vuit persones com va fer la seva cunyada quan va complir  seixanta anys, sinó d'un concert més íntim celebrat a la casa mateixa. Els principals actuants érem quatre follets: jo, que dansava i tocava la flauta, en Botó d'Or de la Vall d'Aran , soprano i violí, en Llum d'Alba de la Garrotxa, alto i lira i en Mòllic del Montseny, viola i clarinet. També van col·laborar les veus de l'Agustí, la Maria G. i el Quim, que canten en corals. Necessitava un piano humà ja que no en teníem cap a mida follet i vaig obtenir un piano de cua de la Sira, que el van tocar ella i l'Agustí. Per traslladar-lo, cap problema. Primer, la veïna i la Carme van fer espai al menjador (jo em vaig posar la taula a la caputxeta), desprès, vaig anar a cala Sira, a Cerdanyola, em vaig posar el piano de cua a la caputxeta i amb l'ajuda dels veïns, el vaig posar al menjador de casa la meva Amiga.

L'assistència va haver de ser reduïda, ja que no hi cabíem gaire. Apart dels intèrprets mencionats, van venir, la Pepi i en Toni com amics d'en Mòllic, (les Bones Dones amigues del Botó d'Or eren a la Vall d'Aran i la cosina Elísabet, l'amiga del Llum d'Alba, no va poder venir), els veïns – la Consuelo, la Consol, l'Anna i el Quim - , el germà i la cunyada de la meva Amiga, el marit de la Sira i llur filla Agnès, la Pilar de l'Agustí, la Maria Carme, la Maria Jesús, el José i la Pili, en Rubín i la Rosamari la Maria R,  i en Joan i la Nina. No hi cabia ni un mosquit més. Perdoneu els qui no us vaig poder invitar.   

         Vàrem encendre tots els llums de la casa així com totes les espelmes, vàrem omplir el menjador de plantes i flors que donaven color i perfum i vàrem esperar la meva Amiga, que va arribar cap a tres quarts de deu de la nit. La vàrem rebre al só de "Aniversari Feliç", la vàrem fer seure a primera fila i va començar el concert: la Sira al piano i, a sobre la tapa, els quatre follets amb els seus instruments. Es van interpretar, entre d'altres, les seves peces preferides, com el Nach und Träume, (Nit i Somnis) D. 827 i Im Abendrot (En el crepuscle), D. 799 de Schubert, In der Fremde (Lluny del País Natal) del Liederkreis (Cicle d cançons) op. 39 de Shumann, In stiller Nacht (En la nit callada) dels Volkslieder (Cançons populars) de Brahms, així com una versió per a viola de la Cançó de l'Estel del Tannhäuser de Wagner que va tocar en Mòllic d'una manera sublim. El programa acabava  amb la versió catalana, "Vos sou, Senyor, ma fortalesa",  de l'ultima coral de la Cantata BWV 95 de Bach  que va dirigir l'Agustí i vàrem cantar tots a cor. Com a propina, li vàrem oferir Widmung (Dedicatòria) dels Myrten, op. 25 de Schumann. Va ser una vetllada gairebé tan bella com les schubertíades originals.

         I quan tots van ser fora, la meva Amiga em va dir:

- Gràcies, Estel-Verd! Només tu pots haver-me organitzat una vetllada tan exquisida!

I el meu cor es va omplir de joia.

                              

            Estel-Verd

 

Va ser una vetllada gairebé tan bella com les schubertíades originals.