N.56
Estel-Verd
● Carrer Sardenya amunt. ●
La meva Amiga va anar a comprar al mercat i la vaig acompanyar dins el carret de la compra. Va comprar més del que volia i portava força pes per arrossegar.
Així que, en començar a pujar el carrer Sardenya, ja bufava i va haver de parar. Jo vaig mirar, vaig veure tot el que li faltava i li vaig preguntar:
- Has de caminar tota aquesta pujada amb aquest pes?
- Si. Ja ho he fet altres vegades. Pujarem a poquet a poquet i reposarem de quan en quan. I ja arribarem! No hi ha pressa.
- Però podries portar alguna cosa que t'ajudés a arrossegar el carret.
- El meu avi, en Mero el Peixater, tenia un carro amb un cavall per portar el peix al mercat. Però d'això fa molts anys i jo no ho he conegut. Sols he vist el meu avi arrossegant ell mateix un carretó i el meu tiet portant el peix amb una camioneta. Ara, no sabria on guardar un cavall.
- Esperat! Ja ho tinc! Deixem que passi aquesta senyora i tu aparta't una mica...
I abans la meva Amiga no tingués temps de contradir-me, jo estava burxant dins la meva caputxeta i ... allà estava! I vaig extreure-hi la carreta vermella tirada pel Corns de Llamp, el majestuós cérvol amic meu.
- Estel-Verd! Què és això? Amaga-ho de seguida o vols que tothom sàpiga que tinc un follet que fa màgia?
- Tu puja-hi i calla, que així no et cansaràs!
Ens vàrem posar a discutir a mig carrer Sardenya. Però com que la gent és parava per mirar la carreta vermella tirada pel Corns de Llamp i a la meva Amiga discutint amb una espècie de lloro, va optar per pujar ella i el carret de la compra dalt la carreta i mentre jo guiava en Corns de Llamps carrer Sardenya amunt, li explicava:
- Aquesta carreta va pertànyer a en Peter Waldhüter, el meu amic guardabosc de la Selva Negra que va viure al segle IX: el cérvol Corns de Llamp era amic nostre i l'ajudava a tirar la carreta per passejar-lo i per portar-li la llenya. Quan en Peter va morir, m'ho va deixar en herència. Hi tinc tantes coses que encara no saps, a la caputxeta!
I jo, tot cofoi d'ajudar a la meva Amiga perquè no es cansés, ja que anava còmodament asseguda dins la carreta vermella tirada pel Corns de Llamp que era l'admiració de tots els qui la veien, la vaig aconduir fins la porta de casa seva, en veure-ho, on dues veïnes de l'escala que feien petar la xerrada, es van quedar bocabadades. I quan la meva Amiga va haver baixat de la carreta, li van preguntar:
- D'on t'has tret, això!?
Però mentre elles preguntaven mirant la meva Amiga, jo vaig tornar carreta i cérvol dins la caputxeta. I veient-ho, la meva Amiga va preguntar-s'hi:
- El què?
I les veïnes es van girar i, en no veure res, es van quedar amb la boca encara més oberta. I la meva Amiga va dir molt amablement:
- Bon dia!
I va entrar a l'escala.
Estel-Verd.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada