Estel-Verd, n. 57

N.57  

 

Estel -Verd

 

 

● La denúncia. ●

 

Al cap d'una estona d'haver deixat les veïnes bocabadades sense saber si havien vist o no la meva Amiga dalt una carreta vermella tirada per un cérvol, van trucar el timbre de la porta del pis i quan la meva Amiga va obrir, hi havia les dues veïnes, un policia i un altre home.

- Es aquesta! – deia l'home – jo l'he vista i aquestes senyores també, com anava amb una "cosa" vermella amb rodes que ho arrossegava una bèstia amb unes banyes molt grosses que ha desaparegut. 

- Nosaltres no hem vist ni sabem res del que explica. – deien les veïnes -  Encara ens prendran per ximpletes que veiem visions!

- Miri, senyor policia. Jo he vist com parlaven amb ella quan baixava de la "cosa" amb rodes i cabra o el que fos. M'han dit que és una veïna que explica contes per ordenador on diu... – i assenyalant amb el dit la meva Amiga, exclama:  - Ja sé!!! Vostè és aquella embrollaire que diuen que explica que té un follet a casa seva, oi... ? Bona "folleta" està feta vostè!!! On és aquest follet? Senyor policia, aquesta dona està perillosament boja i , a més, és  bruixa o ho fa veure, per molt que aquestes ara ho neguin. L'ha de detenir. És un perill per la societat.

- Un perill? Per boja o per bruixa? – va preguntar la meva Amiga.

- No se'n rigui de mi, m'ha sentit!!! Jo ho he vist, senyor policia! I elles també!

- A nosaltres no ens emboliqui. La nostre veïna és una bona persona que no fa cap mal. El qui li hem dit a aquest home, senyor policia, és que ens han dit que explica contes sobre un follet que viu a casa seva i que els envia per l'ordinador. Però això no és cap delicte. I ell és posa a dir que l'ha vista damunt una cabra vermella amb rodes. Qui és el boig?

         - I ara, on està, la cabra vermella amb rodes? Ensenyi-me-la!– va dir  una mica irònic el policia a la meva Amiga.

- Jo no he dit res de cap cabra vermella amb rodes! - va interrompre l'home – sinó que l'he vista dalt d'un carretó vermell amb un "bambi" amb banyes molt grosses.

- Vostè vol dir que ha vist un xicot amb banyes dalt d'un carretó vermell? Que potser ha vist desfilar el Papà Noel?  - va preguntar en sorna el policia.  

Tots es van posar a riure i l'home denunciant se'n va  anar escales avall remugant tot furiós. I les veïnes també se'n van anar al darrera, no fos que el policia volgués aclarir què havien vist. Però el policia, un cop sol amb la meva Amiga, li va preguntar:

- Diu que té un follet que escriu contes i que els envia pel correu electrònic, vostè? Per què no li diu que me'ls enviï? Aquí te la meva tarja amb el meu correu electrònic. Tinc un nen de déu anys i una nena de vuit que els encanten les històries de follets... i a mi també.                 

         Un cop la meva Amiga va haver tancat la porta, li vaig dir:

         - Quin policia més simpàtic i intel·ligent! He estat a punt de sortir a saludar-lo!

                                                   

                             Estel-Verd.

 

-

- Quin policia més simpàtic i intel·ligent!

Excursió al Montseny per veure al meu Mamut.

Excursió al Montseny

el dissabte, 24 de maig.

 

On em trauré el meu Mamut de la caputxeta i tots vosaltres podreu veure'l i tocar-lo.

 

INFORMACIÖ SOLS PER ALS QUI

HAN CONFIRMAT LA SEVA ASSISTENCIA

 

 

En aquest moment s'han apuntat unes 27 persones (23 adults i 4 nens) més 7 o 8 que no saben si podran venir, més els 4 follets i alguna fada i molts animalons. Ens trobarem tots al bar "Plaça L'Estació" que hi ha a la plaça de l'estació del tren de Sant Celoni davant l'estació a les 10,30 del matí del dissabte 24 de maig, tant els qui arribin amb el tren com els qui van en cotxe, a fi que  els qui no tenen cotxe puguin pujar als cotxes del qui en tenen. Pel que sembla, tenim cotxes per pujar cap al Montseny de sobres per tothom. La plaça és gran per aturar-hi els cotxes.

Allà, la Pepi i en Toni ens explicaran el lloc exacte, però, perquè estigueu més tranquils, jo us ho explico ara.

Sortint de Sant Celoni per la carretera que va al poble de Montseny i a Seba, més amunt de Sant Esteve de Palautordera, just abans d'arribar on marca el Km. 11, travessarem per la carretera l'únic pont de pedra que passa el riu Tordera. Just abans del pont hi ha el restaurant Can Cuera.

 S'aparquen els cotxes just passat el pont, en un camí lateral que hi ha a mà dreta i marxarem cap al punt escollit per en Mòllic i la Pepi. Recordeu que s'ha d'anar amb calçat còmode, de muntanya o camp.

Allà comença l'excursió i l'aventura. Agafarem un caminoi que hi ha, passat el pont, a mà esquerra de la carretera. A cinc minuts hi ha una font junt al riu, amb aigua bona i fresqueta del Montseny. És l'últim punt d'aigua potable.    

Seguirem un quart d'hora tot passejant pel bosc, (total, només uns 20 minuts) fins al Castanyer Cap de Drac -  no serà el Cap de Dinosaure, perquè és molt lluny, hi va molta gent que no em coneix  i s'espantaria en veure el Mamut. En cas  que plogués, tenim un lloc alternatiu on posar-nos.

I un cop al Castanyer Cap de Drac  – amb l'ajuda vostra - faré sortir el meu Mamut. Però recordeu que és entre tots que hem de fer que  aparegui (portant una foto seva, o un ullal, o pel de mamut, o una trompa de mamut, etc.) . Quanta més Imaginació tingueu per fer sortir el Mamut, més palpable, gros i divertit serà.  

I jugarem amb ell i cantarem, ballarem, ens hi  farem fotos, (porteu la màquina!), li explicarem contes (li encanten), I desprès, si hi ha temps, la Pepi, que hi entén molt amb arbres, ens en donarà una explicació dels de la zona.

I dinarem, (el dinar, millor per compartir, per exemple, amanida d'arròs, croquetes, truita de patates o carxofes o un formatge per repartir o cireres, ganyips i xocolata, però que cada persona porti solament quantitat de menjar per una sola persona, ja que el Mamut no es menjarà les restes). A baix dono la llista del que portarà els que m'ho han dit. Com que és menja al mig del bosc, no es pot fer foc. Jo portaré tovalles pel terra i algú, coberts, plats, gots i tovallons. Es menja assegut a terra; si algú vol seure sobre un coixí o cadira plegable, s'ho haurà de portar ell i carregar-ho durant els 20 minuts de camí.  El menjar, és millor que hagueu quedat amb la meva Amiga, no fos cas que portéssiu vint truites de patates i ni una gota d'aigua, per exemple. Cadascú ha de portar els estris de repartir el que porti, p. ex. un gabinet qui porti una llonganissa o un formatge sencer o un cullera grossa que porti ensalada russa. 

I després, farem la migdiada sobre l'herba o anirem a donar un passeig fins una cascada. També, de manera opcional, es pot anar al poble de Montseny a visitar l'església i a comprar melmelades artesanals o bé al taller de ceràmica del Toni (que té peces precioses, rellegiu l'Estel-Verd n. 36)  o a fer el que suggeriu. Hi ha gent que té pressa per marxar desprès de dinar. Els qui quedem, haurem de repartir els cotxes per baixar, com a mínim fins al tren.

S'admeten propostes d'activitats comunes en les que hi pugui participar el meu Mamut. El pobrissò, està una mica preocupat: fa molt de temps que no té contacte amb humans: tracteu-lo amb delicadesa!!!

        

Estel-Verd.

 

Resum:

Lloc de trobada: al bar "Plaça L'Estació" de la plaça de l'estació del tren de Sant Celoni a les 10,30 del matí del dissabte 24 de maig, El tren, de la línia C2, que arriba a Sant Celoni a les 10,27, surt de l'Estació de Sants a les 9,32 i  passa pel Passeig de Gràcia a 9,37.

Aparcar: A la carretera que va al poble del Montseny i a Seba, més amunt de Sant Esteve de Palautordera, abans d'arribar on marca el Km. 11, travessarem per la carretera l'únic pont de pedra que passa el riu Tordera. Aparcar passat el pont

Heu de portar: Calçat còmode.

                             Menjar amb l'estri per repartir-lo

Molt important: Heu de dur algo per fer aparèixer el Mamut, per exemple, un ullal, un parent o descendent seu (com l'elefant del zoo), un tros de trompa, un mirall (és molt presumit), etc., etc., etc. Si li porteu una nòvia, estarà encantat; fa molt de temps que no en troba cap...  

 

Menjar ja adjudicat:

La meva Amiga: bolleria-sorpresa (així m'ho ha dit).

Pipi i Toni: truita de patates.

Carme C.: ensalada d'arròs.

Joana M.: complements d'ensalada (maonesa, olives, anxoves. tonyina...)  

Agustí, Pilar i Martí: amanida de pasta.

Guillem i Edith: truita de carxofa o albergínia.

Maria G.: fruita.

Rosa i Ramon: cafè calent amb termo i infusions.                             

Bet i Toni: fruits secs i ratafia.

Consol, Anna i Quim: pa amb tomàquet i fuet.

Anna Eugènia, Salma i Rohima: empanadilles de tonyina...

Alfons i Carme; aigua i vi (ells encara no ho saben, però ho he decidit jo).

 

El meu Mamut

Estel-Verd, n. 56

 

N.56    

 

Estel-Verd

 

 

● Carrer Sardenya amunt. ●

        

    La meva Amiga va anar a comprar al mercat i la vaig acompanyar dins el carret de la compra. Va comprar més del que volia i portava força pes per arrossegar.

         Així que, en començar a pujar el carrer Sardenya, ja bufava i va haver de parar. Jo vaig mirar, vaig veure  tot el que li faltava  i li vaig preguntar:

         - Has de caminar tota aquesta pujada amb aquest pes?

         - Si. Ja ho he fet altres vegades. Pujarem a poquet a poquet i reposarem de quan en quan. I ja arribarem! No hi ha pressa. 

- Però podries portar alguna cosa que t'ajudés a arrossegar el carret.

- El meu avi, en Mero el Peixater, tenia un carro amb un cavall  per portar el peix al mercat. Però d'això fa molts anys i jo no ho he conegut. Sols he vist el meu avi arrossegant ell mateix un carretó i el meu tiet portant el peix amb una camioneta. Ara, no sabria on guardar un cavall.

         - Esperat! Ja ho tinc! Deixem que passi aquesta senyora i tu aparta't una mica...
         I abans la meva Amiga no tingués temps de contradir-me, jo estava burxant dins la meva caputxeta i ... allà estava! I vaig extreure-hi la carreta vermella tirada pel Corns de Llamp, el majestuós cérvol amic meu.

- Estel-Verd! Què és això? Amaga-ho de seguida o vols que tothom sàpiga que tinc un follet que fa màgia?       

         - Tu puja-hi i calla, que així no et cansaràs!

         Ens vàrem posar a discutir a mig carrer Sardenya. Però com que la gent és parava per mirar la carreta vermella tirada pel Corns de Llamp i a la meva Amiga discutint amb una espècie de lloro, va optar per pujar ella i el carret de la compra dalt la carreta i mentre jo guiava en Corns de Llamps carrer Sardenya amunt, li explicava:

- Aquesta carreta va pertànyer a en Peter Waldhüter, el meu amic guardabosc de la Selva Negra que va viure al segle IX: el cérvol Corns de Llamp era amic nostre i l'ajudava a tirar la carreta per passejar-lo i per portar-li la llenya. Quan en Peter va morir, m'ho va deixar en herència. Hi tinc tantes coses que encara no saps, a la caputxeta!

I jo, tot cofoi d'ajudar a la meva Amiga perquè no es cansés, ja que anava còmodament asseguda dins la carreta vermella tirada pel Corns de Llamp que era l'admiració de tots els qui la veien, la vaig aconduir fins la porta de casa seva, en veure-ho, on dues veïnes de l'escala que feien petar la xerrada, es van quedar bocabadades. I quan la meva Amiga va haver baixat de la carreta, li van preguntar:     

         - D'on t'has tret, això!?

         Però mentre elles preguntaven mirant la meva Amiga, jo vaig tornar carreta  i cérvol dins la caputxeta. I veient-ho, la meva Amiga va preguntar-s'hi:

- El què?

I les veïnes es van girar i, en no veure res, es van quedar amb la boca encara més oberta. I la meva Amiga va dir molt amablement:

- Bon dia!

I va entrar a l'escala.

     

                          Estel-Verd.

 

El cérvol Corns de Llamp era amic nostre.

Estel-Verd, n. 55

 

N.55    

 

Estel -Verd.

 

● La Fada Besllum Boscana. ●

 

Al bell mig del Palau dels Miralls dels Somnis hi resideix la Fada Besllum Boscana i, des d'allà, regeix  el món Imaginari dels Esperits de la Natura. La Fada Besllum Boscana té per missió custodiar i arranjar les Imatges dels Somnis Nocturns dels humans i transfigurar-los amb el Món Imaginari dels seus Somnis Diürns, és a dir, converteix els somnis de la Nit amb mites, contes, projectes, etc. De nit ella vetlla; de dia, dorm i somia, però, dins el seu Palau dels Miralls dels Somnis, ella no veu mai el sol. Sols surt a passejar pel bosc de la Selva Negra a l'alba, abans de sortir el sol, o al capvespre, quan ja s'ha post. Aleshores, la podem veure, bella i majestuosa, nacrada i translúcida, amb els seus vels de color verd clar, la seva cabellera llarga i solta amb rínxols platejats, deambular entre els arbres com si fos una luminiscència o una sílfide que deixa pel camí que passa un  perfum de mil flors que embriaga. I tots els Esperits de la Natura ens posem alegres en veure la nostra reina i mare comuna i ella ens dedica un somriure a cadascú de nosaltres. I se'n torna al seu Palau dels Miralls dels Somnis a     

vetllar i somiar, a fer viu i real el Món Imaginari.  

Ella és la Reina de la Selva Negra però no és l'autoritat suprema del Món Imaginari ja que aquest és moltíssim més gran que la Selva Negra, que només n'és una petita part.  De quan en quan, la fada Besllum Boscana és visitada pel Gran Mag Blau, del qui en rep ordres, consells i ajuda, ja que el Mag està per damunt d'ella perquè, des del seu Palau de Cristall a l'Illa Blanca, es comunica directament amb el Pare Cel. 

Nosaltres no podem mirar directament vers al sol perquè ens enceguem; però si entremig hi ha les verdes fulles dels avets, aleshores veiem  la bellíssima besllum boscana que omple el bosc d'una claror verdosa i fresca. Així mateix, la bellíssima fada Besllum Boscana fa possible que puguem esguardar vers el Pare Cel sense enlluernar-nos sinó veient en el Món Imaginari les mes belles imatges que El deixen endevinar. Ella és qui dóna als humans la capacitat de captar i donar sentit als seus somnis de la Nit enviats pel Pare Cel i que són com les fulles dels avets que, així, es transformen  en el Món Imaginari, que inclou la Selva Negra i tots nosaltres i les altres Regions Imaginàries del Món dels quals parlen, per exemple, molts llibres que té la meva Amiga. Però el Lloc on es fa aquesta transformació dels somnis nocturns en somnis diürns és al Palau del Mirall dels Somnis de la Selva Negra i des de la Selva Negra, s'expandeix arreu. I qui ho fa possible és la fada Besllum Boscana que és la meva Reina, la Poderosa,  que ens somriu cada matí i cada vespre quan llisca lleugera i suau entre els avets...

 

                                               Estel-Verd.

P D: Recordeu: Si voleu venir a l'excursió del Montseny del 24 de maig per conèixer el meu Mamut, s'ha perllongat dos dies la data d'inscripció i ara teniu temps de confirmar la vostra assistència fins demà  dia 7 de maig inclòs, últim dia!  al meu e-mail: estel-verd@terrejada.net o al de la meva Amiga: maria-assumpta@terra.es . I si voleu preguntar alguna cosa, contesto al número de telèfon 93 284 26 50.

 

La fada Besllum Boscana, tal com la va veure en somnis la meva Amiga.