Sé que algun de vosaltres heu pensat: "L'Estel-Verd és un lladre: roba la capa de l'Emperador Enric i vol robar el plat de ceràmica del Toni". Però tot té una explicació: Els Esperits de la Natura no tenim necessitats i, per tant, no ens cal la propietat privada. Tot és compartit per tots, tots en podem gaudir i, per tant, no hi ha lladres. Sabem, però, que els animals i els homes sí que tenen necessitats. I, de fet, una de les nostres tasques és vetllar perquè tothom sigui feliç i si els animals i els homes, per ser feliços, necessiten menjar, nosaltres vetllem perquè hi hagi menjar per tots. Però els animals, fora d'algun que "marca territori", tampoc tenen propietat privada. Això de la propietat privada dels humans, "el que és meu no és teu", ens costa una mica d'entendre als Esperits de la Natura. Em diu la meva Amiga que, teòricament, això és perquè no es barallin, com quan es barallen dos esquirols perquè és volen menjar el mateix pinyó. Però ella mateixa reconeix que, com que aquesta propietat privada no està gaire ben repartida, encara genera més baralles.
A més, he dit que, entre els Esperits de la Natura, tot és compartit per tots, no que tot sigui de tots. La terra, els arbres, les flors, l'aigua, no són nostres. Com tot en la vida, és un do rebut del Pare Cel i la Mare Terra i nosaltres en gaudim i procurem que tots en gaudeixin, i que siguin aliment per tots, tant material com espiritual. En efecte, la Mare Terra no solament dóna aliment material sinó també espiritual, bé a traves de la Bellesa que li és innata, bé perquè aquestes belles formes són l'origen del Món Imaginari que es crea en els humans i que són així la manera com s'expressa la presència del Pare Cel. Per això, els Esperits de Natura, que ens alimentem del Món Imaginari dels humans, donem tanta o més importància al món espiritual que al material, entre altres motius, perquè el món material ja es "defensa" per si mateix amb les seves pròpies lleis. Per tant, per a nosaltres no és gaire important qui és el "propietari" d'un objecte sinó a qui pot fer feliç l'objecte. I com que la meva Amiga és qui em dóna vida amb la seva Imaginació, jo me l'estimo més que res al món i voldria per a ella tot el millor, vingui d'on vingui.
Procurem que tots en gaudeixin i siguin aliment per tots, tant material com espiritual.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada