dimarts, 2 d’octubre del 2007

Estel-Verd, n. 39




N.39



Estel -Verd.




M'encanta fer entremaliadures. És tant divertit! Quan vivia a la Selva Negra, les meves víctimes eren les fades petites, els gnoms, els esquirols i conillets, els cérvols, les papallones, etc. Eren multitud. Però des que he vingut a Barcelona, gairebé només veig la meva Amiga i, per tant, també gairebé només ella té la possibilitat de saciar la meva necessitat de diversió. Així que em dedico a ella amb cos i ànima. Li amago els bolígrafs, li amago les ulleres, li canvio les cobertes dels llibres, li poso sal a la llet i sucre al bacallà, li canvio els punts dels llibres, els llibres dels prestatges i els CD i les pel·lícules d'estoig. Surto a la terrassa, recullo els pètals pansits que han caigut de les flors i, mentre llegeix o escriu, els hi vaig tirant des de l'aire sobre el seu nas. Li poso sabó líquid a l'ampolla de colònia i pólvors de talc al xampú. Li trec les sabates de l'armari i les hi escampo pel pis o bé hi poso cigrons dins. De quan en quan, quan ella no està a casa, vaig a la cabina telefònica que hi ha sota casa i, fent trampa per no pagar, la telefono imitant la veu dels seus amics – la Glòria, la Carme, l'Agustí, en Vicenç, la Maria Jesús – deixant un missatge al contestador automàtic demanant que els telefoni o dient-li que aniran a sopar. O a la inversa, els telefono des de casa la meva Amiga – imito molt bé la seva veu - demanant que la telefonin o que vagin a berenar. Una nit, li vaig dir que l'havia telefonat el seu germà, que li havia tocat la loteria i que, per celebrar-ho, anirien tots a sopar a "Can Pebrots i Calamarsos Farcits d' Exquisideses". I una tarda, imitant la seva veu, li vaig dir a la seva neboda Montserrat – la que fa safaris – que m'havia tocat – és a dir, havia tocat a la meva Amiga - una girafa en un concurs de contes de El Corte Inglés i que, com que a la seva terrassa no li cabria per l'alçada i la Montserrat tenia pati a cel obert, que li remetia, almenys fins que l'acceptessin al zoo. Que li havien dit que menjava pastanagues, naps, raves i julivert i bevia llet de tortuga en biberó... La neboda deuria sospitar alguna cosa perquè va telefonar a la nit, quan la meva Amiga ja era a casa i van riure una estona.


Com podeu veure, totes aquestes entremaliadures no arriben a trapelleries i són sols una manera de dir-li que me l'estimo i que penso amb ella. Perquè, si jo veiés que algú vol fer-li mal de veritat, usaria tots els meus poders per defensar-la i aquest poca vergonya es recordaria sempre que la meva Amiga té un follet que la defensa i que se l'estima molt!



Estel-Verd.



...li havien dit que menjava pastanagues, naps, raves i julivert


i bevia llet de tortuga en biberó.