N.39
Estel -Verd.
M'encanta fer entremaliadures. És tant divertit! Quan vivia a la Selva Negra, les meves víctimes eren les fades petites, els gnoms, els esquirols i conillets, els cérvols, les papallones, etc. Eren multitud. Però des que he vingut a Barcelona, gairebé només veig la meva Amiga i, per tant, també gairebé només ella té la possibilitat de saciar la meva necessitat de diversió. Així que em dedico a ella amb cos i ànima. Li amago els bolígrafs, li amago les ulleres, li canvio les cobertes dels llibres, li poso sal a la llet i sucre al bacallà, li canvio els punts dels llibres, els llibres dels prestatges i els CD i les pel·lícules d'estoig. Surto a la terrassa, recullo els pètals pansits que han caigut de les flors i, mentre llegeix o escriu, els hi vaig tirant des de l'aire sobre el seu nas. Li poso sabó líquid a l'ampolla de colònia i pólvors de talc al xampú. Li trec les sabates de l'armari i les hi escampo pel pis o bé hi poso cigrons dins. De quan en quan, quan ella no està a casa, vaig a la cabina telefònica que hi ha sota casa i, fent trampa per no pagar, la telefono imitant la veu dels seus amics la Glòria, la Carme, l'Agustí, en Vicenç, la Maria Jesús deixant un missatge al contestador automàtic demanant que els telefoni o dient-li que aniran a sopar. O a la inversa, els telefono des de casa la meva Amiga imito molt bé la seva veu - demanant que la telefonin o que vagin a berenar. Una nit, li vaig dir que l'havia telefonat el seu germà, que li havia tocat la loteria i que, per celebrar-ho, anirien tots a sopar a "Can Pebrots i Calamarsos Farcits d' Exquisideses". I una tarda, imitant la seva veu, li vaig dir a la seva neboda Montserrat la que fa safaris que m'havia tocat és a dir, havia tocat a la meva Amiga - una girafa en un concurs de contes de El Corte Inglés i que, com que a la seva terrassa no li cabria per l'alçada i la Montserrat tenia pati a cel obert, que li remetia, almenys fins que l'acceptessin al zoo. Que li havien dit que menjava pastanagues, naps, raves i julivert i bevia llet de tortuga en biberó... La neboda deuria sospitar alguna cosa perquè va telefonar a la nit, quan la meva Amiga ja era a casa i van riure una estona.
Com podeu veure, totes aquestes entremaliadures no arriben a trapelleries i són sols una manera de dir-li que me l'estimo i que penso amb ella. Perquè, si jo veiés que algú vol fer-li mal de veritat, usaria tots els meus poders per defensar-la i aquest poca vergonya es recordaria sempre que la meva Amiga té un follet que la defensa i que se l'estima molt!
Estel-Verd.
...li havien dit que menjava pastanagues, naps, raves i julivert
i bevia llet de tortuga en biberó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada