Estel-Verd, n. 14

N.14

Estel -Verd.

La meva Amiga estava enfredolicada i s'estava preparant una tisana de poliol.

- Jo també en vull - li vaig dir

- Bé, te'n donaré una mica de la meva.

- No. En vull una per mi sol, doble i amb un tassó gros.

Em va mirar amb una llambregada ràpida, curiosa, divertida i alarmada alhora, però no va dir res. Va posar a bullir més aigua, va posar més herbes a la tetera, hi va tirar l'aigua bullint, les va deixar reposar i va preparar un got per a ella i un tassó gros per a mi i, al cap d'una estoneta, les va colar dins els recipients i em va preguntar:

- Vols sucre o mel?

- No res, gràcies.

Em vaig asseure a la vora del tassó, i, tot allargant la cama, vaig posar la punta del peu dins el líquid.

- No crec que et cremis, ja fa estona que es reposen - va dir-me.

Aleshores, em vaig posar dempeus a la vora del tassó i em vaig tirar de cap, - xoooff! - vaig donar una capbussada dins la tisana de poliol i em vaig posar a xipollejar amb el líquid.

- Ja sabia que faries una cosa així! Però t'has quedat xop. No hagués estat millor que t'haguessis tret la casaca i les babutxes?

- Jo sóc un follet vestit. Quant vaig néixer, els Esperits de la Natura em van vestir i des d'aleshores no m'he tret mai la roba. - I com que la meva Amiga va arronsar el nas amb un gest molt expressiu, vaig continuat – Sóc fet de llum i matèria subtil, no faig pudor. I la meva roba es de qualitat superior, no es fa malbé i s'asseca de seguida, veus? – vaig sortir, i em vaig sacsejar. - Ja estic sec! – i em vaig tornar a submergir dins la tisana.

- I amb aigua calenta sola, com les persones normals, no n'hi hauria hagut prou?

- La tisana de poliol és més agradable, olorosa, estimulant.. i fa que el meu verd rellueixi més intensament. A la nit me la pots fer de til·la perquè és molt més relaxant.

I la meva Amiga va anar bevent-se la seva tisana de poliol a sorbets tot mirant, divertida, com jo em banyava dins la meva.

Estel-Verd.