Estel-Verd, n. 13

N.13

Estel -Verd.

Jo, com tots els follets, els gnoms, les fades, les bruixes, els àngels, els elfs, els silfs, els dracs i molts altres éssers de l'Univers Imaginaris sóc un Esperit de la Natura. Els Esperits de la Natura són principalment esperits, no matèria, però l'estimem i la defensem perquè és el nostre Mare comuna. De fet, els follets, de matèria individual en tenim ben poca i és més aviat subtil, la justa perquè se'ns vegi i per que pugem jugar amb els altres elements naturals.

Heu de saber que la Natura és un gran Ésser viu, no només matèria morta. La Natura té un cos, la Mare Terra comuna a tots, però igualment té un ànima vivent de la que en formem part Esperits de la Natura, així com també participa d'un altre element diví, sagrat, espiritual o com se li vulgui dir, que és el Pare Cel que a tots ens dóna la Vida. També els humans tenen aquests tres tipus d'elements. La diferencia principal dels humans amb nosaltres és que ells, en tenir cadascú un cos separat, són molt individualistes, mentre que nosaltres, tots, - follets, elfs, fades, àngels – sabem que tenim un sol cos comú, la Mare Terra, i tots nosaltres som les seves petites animes vivents i els seus ulls, orelles, boques, cames, mans, mitjançant els quals veu, escolta, parla, camina o fa. És una Mare que té molts fills o un sol cos amb moltes ànimes.

El nostre cos subtil no s'alimenta de proteïnes o hidrats de carboni sinó de l'Univers Imaginari que hi ha a la ment humana i que, com el cos comú, la Mare Terra, és únic. Però si bé el Món Imaginari és únic, s'expressa a través dels humans individuals i cada home o poble veu aquest Món Imaginari d'acord amb el seu particular punt de vista. Per això, els follets alemanys som una mica diferents dels catalans, però tots ens assemblem força.

La missió bàsica dels Esperits de la Natura com jo és ajudar a comunicar i transmetre la Vida que ve del Pare Cel a la Natura sencera, tot protegint la Mare Terra i l'anima vivent del seu principal enemic: l'home. Ja que l'home és un ésser individualista i egoista que mira sols pel seu cos, s'oblida del Pare Cel, fa malbé la Mare Terra que el nutreix i així acaba destruint-se a sí mateix. Afortunadament per a ell, també produeix l'Univers Imaginari que ens alimenta i, gràcies a nosaltres, queda compensat del seu individualisme.

Estel-Verd.