Estel-Verd, n. 82

N.82   

 

Estel -Verd

 

 

● Un paisatge de somni  ●

 

 

Resulta que la meva Amiga, per fer els seus treballs d'investigació per la seva tesi doctoral, sempre fa servir  bolígrafs de colors diferents. I quan va a una biblioteca sempre se'n emporta quatre (un cinquè, el lila, es queda a casa al costat del telèfon, per apuntar el que  li comuniquen des de  l'aparell). Amb el bolígraf negre apunta les dades del llibre i les cites literals. Amb el blau, el text resumit. Amb el vermell, els comentaris que se li ocorren i amb el verd les notes tècniques (com el lloc del llibre, el número d'una fotografia, etc.) Com podeu imaginar, una de les meves principals diversions a casa la meva Amiga consisteix en canviar-li les cabotes i caputxes dels bolígrafs: el de tinta verda li poso la cabota lila i la caputxa negra, el de tinta lila la cabota blava i la caputxa verda, etc. de manera que la meva Amiga no sap mai amb quin color va a escriure. Són les gangues de tenir un follet a casa que té ganes de divertir-se!  

I, ves per on, aquest any, els SSMM els Reis Mags d'Orient em van portar dues capses de colors pastel per pintar. I, només els va veure, la meva Amiga em va dir

         - Estel-Verd, oi que me'ls deixaràs? Jo compraré paper de dibuix  i retoladors de colors i així podré dibuixar aquella caseta tan bonica que semblava de somni i on  vàrem dormir aquella nit amb els nostres cosins i els nostres amics a SuperEspot. Em basaré en la fotografia que van fer la Míriam i la Mercè, però on no es va captar aquella llum tan bonica de la tarda. I jo vull intentar pintar-la per tenir-ne una visió de com jo la recordo.  Si vols, fem intercanvi i jo et deixo els retoladors i el dono el paper perquè tu puguis pintar el que vulguis. 

         Amb la proposta de l'intercanvi de colors, se'm van obrir els ulls i llest com sóc, vaig endevinar que era ella qui havia escrit la carta als Reis demanant-els-hi colors "per a l'Estel-Verd". I me'n vaig adonar que, el que ella pretenia era que, en tenir jo els meus propis colors per pintar, i intercanviar-los amb els seus, jo esdevindria un "follet responsable" i seria el primer interessat en conservar els colors amb les seves caputxes i cabotes corresponents i així no els hi canviaria. I vaig veure la seva proposta molt interessada i... molt divertida.

"Que t'has cregut!!!" vaig pensar: "Com si no fos més divertit pintar les fulles dels arbres de color lila en lloc de verdes o el cel de color verd en lloc de blau! Si ja hi són, les fulles verdes i el cel blau, a la Selva Negra, al Pirineu i a Barcelona, per què les vull pintar iguals?"

 Així que tan punt vaig tenir les quatre capses de colors – dues de pastels meves i dues de retoladors seves – els hi vaig canviar totes les cabotes i caputxes sense cap ordre ni lògica.

I quan, a la tarda següent, ells es va posar a pintar la caseta de SuperEspot  i va agafar el color gris per pintar la teulada i li va sortir blau mar i va cercar el blau mar i li va sortir groc ou... no em va dir res ni em va mirar. Va somriure i va continuar dibuixant i pintant. I el paisatge de la caseta a la tarda va quedar, tal com podeu veure, realment de somni!                 

 

        Estel-Verd

  

Nota:  Si voleu consultar els números anteriors o voleu fer comentaris a l'Estel-Verd, ho podeu fer a l'adreça d'internet http://www.estelverd.blogspot.com  .

Estel-Verd, n. 81

N.81            

 

Estel -Verd

 

● Tenint cura de l'Amiga refredada ●

 

La meva Amiga està malalta. No res greu, no us espenteu! Està refredada amb 38,2 de febre. Li donen antibiòtic i està al llit feta una cataplasma i jo en tinc cura i també la Carme, la Consuelo, la Maria Jesús que li porta la mel i les herbes i els hi fa i el seu germà que li porta medicaments. No em moc el seu costat més que per anar-li a cercar alguna cosa o algú. Petitò com sóc, l'ajudo amb el que puc. Li porto les medecines i l'aigua per prendre-se-les, li poso el termòmetre i li canto la temperatura  perquè no s'hagi de posar les ulleres, li canvio els mocadors. Quan es mou, li pujo la roba amunt perquè no es refredi, li faig la taronjada o les herbes calentes amb mel i els hi porto, li passo els encàrrecs per telèfon. I. sobre tot, li faig companya i li ajudo a passar l'estona. Li canto o li explico contes com els que us explico a vosaltres. I ric amb ella i procuro fer-la riure.

El tema per riure és el del dia  i és que, com que està refredada, fa un esternut darrera l'altre. Atxim! Atxim! Atxim!  Ahir en va fer trenta-sis de seguits, una petita pausa i cinc més. No parava! I això em va donar motius més que suficients per riure'm dels humans. Tan grandots com són, tant importants que es creuen i quants moviments involuntàries que fan sense solta ni volta! Esternuden, badallen, es tiren pets i llufes, ronquen, bavegen, tenen el singlot i rampes, roten, tussen, suen, tremolen... I moltes més coses que em deixo.  Els follets i les fades no fem res de tot això ni falta que ens fa. No serveix per res! I el pitjor del cas és que moltes vegades no poden evitar-ho ni parar-ho. L'altre dia li va agafar el singlot, que ja és prou divertit: iiipp, iiipp. Però encara ho van ser més el "mètode" emprat per parar-lo: es va tapar el nas i la boca amb una mà, va aixecar altre enlaire i, a peu coix, va començar a donar voltes sobre sí mateixa. El més curiós del cas és que, abans de morir-se ofegada o de riure, el singlot li havia passat!

I la seva roncadissa!!! Dura pràcticament tota la nit: rrrrooug..., rrrrooug...,  rrrrooug... I tot tremola, però ella no se'n assabenta i les meves sensibles orelles punxegudes sense descansar. I l'endemà al matí, quan jo faig roncs expressament perquè ella s'adoni de com ho fa, té la cara dura de dir-me que "déu ser veritat ja que tinc la gola molt seca...!                       

Però el que més m'amoïnen  són les rampes nocturnes. Imagineu-vos: per fi, desprès  donar voltes i més voltes al llit, amb les meves cançons he aconseguit adormir-la i ara, estem a un prat verd de la Selva Negra, entre flors gegantines, la papallona Bufona, la fada Somni Lila, l'Esquitx  d'Aigua i la meva Amiga – en el somni, petitona com tots nosaltres -  enmig, Tots riem i saltem junt al  Blumenspiegelbach, el rierol Mirall de Flors, que ens dóna la seva melodia més alegre...

         - Ai! Ai! Ai! – de cop i volta, la meva Amiga, abandonant l'interior del llit calent, engega el bell somni a fer punyetes, i, donant-me un ensurt de mil dimonis, tira la roba enlaire aixafant-me sense contemplacions, salta fora i a l'exterior de la nit freda d'hivern i, descalça, es posa a donar petades contra el terra i a trepitjar fort amunt i avall del passadís fins que li passa la rampa. I jo l'imito parodiant-la, faig Ai! Ai! Ai! i em poso a caminar i  trepitjar fort per sobre el llibre que té a la tauleta de nit. I així acabem riem tots dos. I altre cop al llit, que no ha estat res. I a cantar-li de nou la cançoneta perquè s'adormi una altra vegada. 

         I així, rient-nos-en dels seus esternuts, singlots, rampes, roncs i tot lo altre i de les parodies que jo en faig, - "esternudar" és el que em surt millor - passem l'estona de la seva malaltia.  I li dic:

- La utilitat de tots aquests mals ridículs deu ser que serveixen per  riure. 

- Afortunats els humans que tenim un follet que ens ajuda a riure'ns de nosaltres mateixos! – em contesta - Gràcies Estel-Verd, per estar amb mi!   

         Les seves paraules d'agraïment són el millor regal que em pot fer i el que més em consola d'estar lluny de la meva terra natal.                       

 

 

                           Estel-Verd

 

 

Nota:  Si voleu consultar els números anteriors o voleu fer comentaris a l'Estel-Verd, ho podeu fer a l'adreça d'internet http://www.estelverd.blogspot.com  .

 

Les seves paraules d'agraïment són el millor regal que em pot fer.